A tocar de Saix, a l’Alt Vinalopó, hi ha la Colònia de Santa Eulàlia. Es tracta d’un antic espai en què es van instal·lar un seguit de fàbriques i de complexos industrials que comptava, fins i tot, amb una estació ferroviària per al tren que connectava Alacant amb Madrid. L’estètica d’aquell poblat, que va viure el període de més prosperitat a inicis del segle XX, es manté encara dempeus, si bé rovellat pel pas de les dècades i per l’abandonament. Tot i així, els edificis i les cases animen molts guionistes per a rodar escenes ambientades en el passat.
Perquè la colònia de Santa Eulàlia no evocara només el passat, sinó que també oferira present el que hi havia en aquest nucli, la Plataforma Cultural per la Salvaguarda del Teatre Cervantes es va implicar en els pressupostos participatius promocionats per la Generalitat. Aquesta proposta plantejava la rehabilitació d’instal·lacions, equipaments i espais a través de la participació ciutadana, i la idea de rehabilitar Santa Eulàlia va ser la més votada a la zona. El Consell, finalment, ha trencat el seu compromís.
Segons Patrimoni, la reforma no es pot dur a terme per la impossibilitat de contactar amb els hereus d’aquesta colònia. El cert, però, és que els qui es van implicar en la seua rehabilitació s’han sentit «enganyats», després d’haver-se involucrat en aquest projecte a instàncies de la Generalitat, i posen en dubte els arguments del govern valencià.
No és la primera vegada que els pressupostos participatius no tenen el desenllaç esperat, atès que a Alacant la proposta més votada va ser la compra i rehabilitació de l’antic cine Ideal, la qual la Generalitat ha acabat descartant amb raons que tampoc convencen els moviments socials que van exigir la recuperació de l’equipament.
