Nou entitats del món econòmic i social del País Valencià, de les Illes Balears i de Catalunya han llançat aquest dilluns un manifest perquè Espanya aprofite la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea per a deixar «de tractar el català com a llengua de segona» i promoure la seua oficialitat a Europa.
El manifest «Oficialitat ara. Fem el català oficial a la Unió Europea» ho signen Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Obra Cultural Balear de Formentera, Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Institut d’Estudis Eivissencs i la Fundació d’Empresaris de Catalunya (Femcat).
La iniciativa s’ha presentat en un acte a la Universitat de les Illes Balears (UIB), a Palma, pel «fet simbòlic» que el Parlament balear va ser el primer, en 1988, a sol·licitar que el català fora llengua oficial de la UE. La proposta recollirà adhesions a través de la web oficialitatara.cat.
En la presentació, el president de Plataforma per la Llengua, Óscar Escuder, ha recalcat que hi ha 11 llengües amb molts menys parlants que el català que estan reconegudes com a oficials –entre aquestes el gaèlic irlandès, el finès, el letó o el maltès. Com a dada, ha indicat que el gaèlic irlandès té 260.000 parlants, i d’ells només 80.000 l’utilitzen habitualment, mentre que el català té 10 milions de parlants i és la tretzena llengua en volum de parlants a Europa.
Escuder ha defensat que la negativa al fet que el català siga oficial tampoc es justifica per raons tècniques, ja que no requeriria la signatura d’un tractat sinó només una modificació del reglament del Consell, un document que ja s’ha canviat fins en set ocasions: d’11 llengües oficials l’any 2000, a les 24 actuals.
A més, el president de la Plataforma ha afegit que és una petició que «no perjudica a ningú», per la qual cosa els signants han coincidit a assenyalar que el fet que el català no siga oficial es deu exclusivament a raons de voluntat política.
«Som l’anomalia política i lingüística més gran d’Europa. No hi ha cap altra llengua amb les característiques del català que sigui tan silenciada», ha denunciat l’ex eurodiputat Bernat Joan, representant del Institut d’Estudis Eivissencs.
Així mateix, Joan ha argumentat que l’oficialitat del català tampoc suposaria un gran cost econòmic en serveis de traducció i interpretació en les institucions, ja que «avui en la cabina espanyola [del Parlament Europeu], més de la meitat dels intèrprets saben català», de manera que «no necessitarien ni afegir personal».
Amb tot, l’oficialitat implicaria «diferències astronòmiques» en el tractament de la llengua en programes paneuropeus «amb implicacions lingüístiques», com l’intercanvi d’estudiants Erasmus, programes per a empreses i d’altres, ha apuntat.
D’altra banda, el secretari general de la Intersindical CSC, Sergi Perelló, ha subratllat que les llengües «són una manifestació cultural de primer ordre i un dret individual i col·lectiu irrenunciable», i ha ressaltat que com a organització sindical han «posat èmfasi en la llengua catalana en els convenis col·lectius».
Jaume Aragall, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha intervingut telemàticament per a ressaltar el paper del català com a «llengua històrica del comerç» al Mediterrani. «Les nostres empreses, amb gran presència als mercats, han de portar la nostra llengua i cultura pel món, així com usar-la internament. Les empreses que promouen l’ús de la llengua catalana demostren tenir responsabilitat social corporativa», ha dit.
Paral·lelament, la presidenta de l’Obra Cultural de Formentera, Maria Teresa Ferrer, ha remarcat que l’oficialitat «suposa un instrument per a protegir les llengües petites i minoritzades enfront d’amenaces com ara la globalització i les noves tecnologies».
Els promotors del manifest han coincidit a retreure al Govern de l’Estat la seua falta de voluntat per a tirar endavant aquesta qüestió. «El català no és oficial a Europa perquè el Regne d’Espanya no ha assumit que és un Estat amb diferents llengües i només reconeix una com realment pròpia», ha dit Bernat Joan.
El president de Plataforma per la Llengua ha apuntat que faran arribar el manifest «per diferents vies» a l’Estat. D’altra banda, oferiran adherir-se al manifest a noves entitats socials, empresarials i institucionals dels territoris del domini lingüístic.
En el manifest, les entitats impulsores consideren que, en assumir al juliol la presidència rotatòria del Consell de la UE, Espanya guanyarà «influència i visibilitat» davant els socis europeus, i «tindrà més capacitat» per a impulsar l’oficialitat del català. Entre altres consideracions, el text adverteix que «només en 2022 es van aprovar 47 disposicions normatives amb requeriments de caràcter lingüístic que suposaven l’exclusió automàtica del català per no ser una llengua oficial de la UE».
