Que transició energètica no equival a transició ecològica ni a justícia social queda molt clar amb la macroplanta solar batejada «Magda» que amenaça la comarca de la Plana Alta. Acaba de rebre una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable del Ministeri per la Transició Ecològica de Teresa Ribera, qui ja va signar la DIA del projecte Castor. En cas d’aconseguir superar tota la tramitació administrativa, ocuparia 472,11 hectàrees i tindria 258.622 plaques fotovoltaiques amb una capacitat de producció de 150 megavats que es distribuirien en tres zones: Nord A i Nord B, al municipi de les Coves de Vinromà (unes 400 ha), i la Sud, al terme de Benlloc (menys de 100 ha).
A més, la línia d’evacuació travessaria onze municipis: les Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea, la Torre d’en Doménec, la Vall d’Alba, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol, Castelló de la Plana, Almassora, Torreblanca i Alcalà de Xivert. Es contempla una línia d’alta tensió aèria (MAT) de 400 kV -que donaria servei a altres projectes de la zona i augmentaria fins als 930 MW- de quasi 53 kilòmetres de longitud per conduir l’energia des d’una de les subestacions elèctriques del projecte fins a la de la Plana, al costat de la capital de la comarca. Darrere d’aquest sucós negoci estan dues grans empreses estrangeres: la francesa Akuo Energy i la xinesa Premier Energy, que estimen un cost de 95 milions d’euros.
Oposició a les institucions valencianes
La resolució de la DIA per part de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic es va publicar al BOE el passat 7 de febrer. Arriba malgrat tenir una forta oposició al territori i comptar amb informes negatius de la Generalitat Valenciana: la consellera d’Agricultura i Transició Energètica, Isaura Navarro, va al·legar que l’emplaçament no era idoni per ser terrenys en plena producció agrícola; la Direcció General de Territori i Paisatge, la Direcció General d’Avaluació Ambiental o la Direcció General de Patrimoni també van desaconsellar el projecte per diferents motius. A més, es van rebre 25 al·legacions particulars als tràmits d’informació pública.
Després de conéixer la resolució de Madrid, la conselleria de Transició Ecològica d’Isaura Navarro va enviar una carta al Ministeri on demanava que revisara i corregira la DIA incorporant els tràmits explícitament desfavorables de la Generalitat i obria la porta a adoptar les mesures que considerara oportunes en el marc del procediment del projecte. La directora general de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo, en fa una valoració «negativa», però recorda que una DIA favorable vol dir que s’estima que «l’impacte és salvable», però «no és ja una autorització» per a fer el projecte, sinó «una comprovació» que, en tot cas, «no és impediment» per dur-lo endavant. «No necessàriament s’han de construir tots els projectes que tenen una DIA favorable. Després fan falta més tràmits i autoritzacions», subratlla.
En els últims mesos, molts ajuntaments de la zona i la Diputació de Castelló han aprovat declaracions institucionals contràries al Magda. També les Corts Valencianes acordaren reclamar la «paralització immediata» del macroprojecte fotovoltaic arran d’una Proposició No de Llei presentada per Compromís i que va tindre el suport del PSPV -partit que ostenta, a Madrid, el Ministeri encarregat de les DIA- i Unides Podem. Després de la DIA favorable, es van afegir al rebuig els partits de l’oposició (PP, Ciutadans i Vox).
Magda amenaça la supervivència d’agricultors i cooperatives
Una vegada més, torna a posar-se damunt la taula l’amenaça dels grans macroprojectes a les empreses familiars agrícoles. Un detall: la DIA que aprovava el projecte deia, textualment, que l’alternativa triada pel promotor «és la que produeix una menor afecció a la vegetació natural present directa i indirectament, en enclavar-se quasi totalment sobre terrenys de cultiu»; com si aquests no importaren a ningú. Però sí, són rellevants.
Una de les associacions que van presentar al·legacions al Magda va ser Nostra Terra. La seua portaveu i xicoteta propietària de la zona, Cinta Moliner, explica que s’oposen al macroprojecte per dos motius fonamentals: les seues dimensions i el lloc on es pretén ubicar. «La superfície de 400 hectàrees a les Coves de Vinromà és la millor del terme, als Plans de la Partida de Dalt. Hi ha un nombre molt elevat de població disseminada i vora 80 propietaris d’unes 260 parcel·les, totes cultivades i cap erma. S’haurien de tallar més de 60.000 arbres productius, sobretot ametlers, però també oliveres i garroferes», adverteix.
Carmelo Barreda, tècnic de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de les Coves de Vinromà, calcula que es perdrà el 15% de la producció amb la qual treballen i que d’eixa zona procedeix vora el 80% del total del cultiu ecològic de la societat. Això comportaria «una baixada de producció molt important que pot afectar la viabilitat de la cooperativa que podria, inclús, arribar a tancar». Per aquest motiu, van presentar al·legacions al projecte, a les quals no han rebut resposta.
Joan Bernat, l’agricultor que podria perdre el 72% dels seus camps
Parlem amb un dels agricultors que treballa en ecològic a aquest municipi. Joan Bernat, de 50 anys, cultiva una finca de 92 hectàrees que era del seu sogre. Fa 8 anys va decidir fer el pas a ecològic i, des d’aleshores, amb 70 ha productives d’ametlers i oliveres és el propietari amb més extensió certificada pel CAE. Estava plantejant-se replantar 5 ha més i comprar algun tractor, però el Magda els ha «trastocat»: passaria per 50 hectàrees en producció i, a més, per «la zona més bona». És a dir, li llevaria vora el 72% dels camps amb els quals viu la seua xicoteta empresa familiar, que a més, dona feina a dos treballadors de la zona -un de Benlloc i un altre de les Coves de Vinromà-.
Bernat no ha signat res, com tampoc ho ha fet el 80% dels propietaris de les terres per on preveu passar el projecte Magda: «No entenem com pot tirar endavant un projecte si la majoria no ha signat. Estem tots perduts». Així que, de moment, regna el desconcert; no saben si, en cas de no vendre ni llogar, el pla es readaptaria o si s’agafarien les terres tant sí com no via expropiacions.
Aquest llaurador revela que va parlar amb l’empresa després de la publicació en el BOE per comprar o llogar-li 7 hectàrees que estan «just enmig» de la planta, però va reiterar la seua negativa. «Fa dos anys que estan parlant amb uns i altres, canviant el preu i regatejant. Hi ha gent gran que veu una salvació per als seus terrenys i signen, però la majoria no», observa. El tècnic de la cooperativa, Carmelo Barreda, diu que li han comentat que l’empresa ha intentat comprar als propietaris a «preus diferents, en funció del que pensava en cada moment», sota l’amenaça que si no venien, haurien de fer-ho «més barat» en cas d’expropiació.
Si arrasa tota la zona de cultiu prevista, Bernat lamenta que la seua empresa «igual no es mantindria» i estima que, com a mínim, hauria d’acomiadar a un treballador. «Ens quedarien 20 hectàrees, però les pitjors. Som una empresa menudeta, ens tancaria el projecte», lamenta. De moment, encara no saben què fer i es plantegen anar als tribunals. Recorda que quan va començar en l’agricultura -venia de treballar a la fàbrica- tenia la il·lusió de «donar-li valor» a les ametles autòctones, com la marcona, «de molta qualitat». «Però després veus que interessa més l’ametla americana i es fan aquests macroprojectes de multinacionals, en lloc de salvaguardar als nostres agricultors i l’alimentació de proximitat», sospira.
Aquests testimonis reflecteixen que les grans granges de renovables poden destruir llocs de treball i empreses. A això se suma un informe del Banco de España titulat «Do renewables create local jobs?» que ha analitzat aquests projectes a 3.200 municipis i que conclou que només generen ocupació a les zones rurals durant la seua construcció; després, el manteniment tècnic es porta a les ciutats. La demanda de treballadors és encara més baixa en el cas de les plantes eòliques un cop instal·lades.
Racionalitzar i zonificar el territori per decidir on poden instal·lar-se les renovables
Joan Bernat diu que els informes desfavorables de la Generalitat Valenciana van encendre una llum d’esperança: «Pensàvem que ens salvaríem». Però des de Madrid han decidit una altra cosa i no entén com s’ha decidit d’esquena al món rural: «Si tire els dos treballadors que tenim, estem llevant gent de les zones rurals. És més important l’energia solar? Entenc que sí, però ells venen després una altra cosa». «Demanem que es facen fotovoltaiques, però salvaguardant el territori. Hi ha zones ermes que no es gasten i polígons industrials abandonats i menys importants que els nostres camps cultivats, però entenem que els sòls agrícoles són més barats per a aquestes empreses. Hem de racionalitzar aquestes instal·lacions. Abans que decidisquen les multinacionals, hem de dir nosaltres que ací pot ser, i ací no pot ser», afegeix.
Cinta Moliner, de Nostra Terra, explica que defensen un model de transició energètica «a l’inrevés»: «S’ha començat dient als fons d’inversió estrangers que vingueren amb els fons europeus a fer l’agost amb les renovables, i després, ja anirem ajudant a l’autoconsum i a les comunitats energètiques locals. Nosaltres volem el contrari: començar donant suport de veritat a l’autoconsum i a les comunitats energètiques locals i, en acabant, zonificar el territori per posar les plantes fotovoltaiques que faran falta, perquè amb autoconsum no serà suficient, on nosaltres decidim».
Aquesta xicoteta propietària valora com a «escandalós» i «inadmissible» la DIA favorable de Madrid: «Hi ha una espècie en perill d’extinció que no està protegida: el llaurador, el ramader i el masover. De manera quasi heroica estan mantenint les seues parcel·les, alguns com a mode de vida i altres com a complement perquè hui és difícil viure només de l’agricultura. Però és una font de riquesa cultural, econòmica, de biodiversitat i contribueix a arrelar a la gent al territori».
Cinta Moliner (Nostra Terra): «La transició energètica es fa a costa dels mateixos de sempre: es pot dir plantes solars, fracking o abocadors de residus perillosos»
Carmelo Barreda tem que les línies d’evacuació, amb 53 kilòmetres de MAT, puguen afectar en el futur més àrea productiva. Adverteix que la Magda passarà per zones amb «moltes masies habitades on els que hi viuen es veuran rodejats de plaques solars sense voler-ho» i reflexiona: «Des de la Unió Europea han donat subvencions a l’agricultura, especialment a l’ecològica, per al manteniment de la gent de les zones rurals i de la flora i fauna locals. L’objectiu d’aquestes inversions donades durant molts anys es perdrà perquè vindrà una empresa de fora a posar unes plaques que no generaran cap benefici a la gent dels pobles. Si no es cultiven les finques, suposarà menys feina i més despoblament».
Mentre el macroprojecte Magda avança en el seu procés burocràtic, el veïnat de la zona s’organitza amb assemblees obertes. «No és admissible que a un li lleven la terra de la qual viu, damunt per a generar una energia que nosaltres ací no necessitem. La transició energètica es fa a costa dels mateixos de sempre: es pot dir plantes solars, fracking o abocadors de residus perillosos. Sempre van a llocs on hi ha poca gent perquè es fa poc de soroll. Però s’han enganyat: també som ciutadans i se’ns ha d’escoltar. Anem a fer accions per visibilitzar el problema», adverteix Moliner.
