La Biblioteca de Filosofia i Lletres, a la Biblioteca general de la Universitat d’Alacant, acull l’exposició «60 ANYS D’UN DICCIONARI (1962-2022): seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear». Aquesta obra cabdal per a la llengua catalana explica el significat actual i històric de les paraules, la distribució geogràfica, els sinònims, l’etimologia, els usos literaris i populars, les variants dialectals i les diverses pronúncies (amb la seua transcripció fonètica), entre altres continguts.
La mostra, que arriba a la Universitat d’Alacant per iniciativa del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres, és una exposició itinerant organitzada per la Biblioteca Pere Ibarra d’Elx amb la col·laboració d’AVIVA Elx (Agència de Promoció del Valencià) i les biblioteques municipals d’Elx i es podrà visitar fins al 24 de febrer.
A la inauguració, que s’ha fet aquest dimarts a les 12.30, han participat Hèctor Càmara, del Secretariat de Llengües de la Universitat d’Alacant; Josep Martines, professor del Departament de Filologia Catalana; i Anna Àlvarez, tècnica de la Biblioteca Central Pere Ibarra d’Elx, i ha comptat amb la presència també de Sandra Montserrat, en representació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El professor Martines ha estat l’encarregat de fer la introducció a la mostra. En la seua intervenció ha glosat el treball dut a terme per Alcover, Moll i Manuel Sanchis Guarner amb el Diccionari català-valencià-balear, que ha definit com «un gran monument a la unitat i a la diversitat de la llengua catalana». Ha assenyalat també que «es tracta d’un diccionari descriptiu en el qual es troba tot el que s’ha dit, tot el que hi ha als textos, una obra en què s’ha preservat la història del nostre país».
La mostra presenta diverses vitrines amb fitxes fetes com a treball previ de camp per a l’elaboració de les entrades del DCVB i també documents relacionats amb les activitats fetes l’any 1962, amb motiu de la finalització de tan magna obra.
El Diccionari català-valencià-balear va nàixer de la voluntat d’Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932), vicari general i canonge de la Seu de Mallorca, que volia fer un «inventari de les paraules que formen la llengua catalana, ab les seues varietats dialectals i ab expressió de les diverses significacions y usos de cada paraula» («Introducció» de la primera edició del DCVB, 1930). L’any 1901, Alcover va fer una primera eixida pels territoris del domini lingüístic per tal d’arreplegar paraules i expressions característiques, mostres fonètiques, formes verbals i sintàctiques i manifestacions del folklore. Fins l’any 1928, en seguirien 28 campanyes més, i el conjunt de testimonis va ser recollit en més de tres milions de cèdules o fitxes.
El projecte d’aquest diccionari que abasta la totalitat de la llengua catalana es va plantejar, de bon inici, com una obra col·lectiva en la qual van participar 1.643 persones d’arreu dels territoris de parla catalana després de la crida realitzada l’any 1901 per Alcover. Des d’Elx, va secundar la crida Pere Ibarra (1858-1934), que apareix en la documentació com a «corresponsal».
L’any 1921 es va iniciar la redacció de l’obra, el 1925 es va publicar el primer fascicle i l’any 1930 en va aparèixer el primer volum. Després de la mort d’Alcover, Francesc de B. Moll se’n va fer càrrec i l’any 1935 va publicar el segon volum. Després de la Guerra Civil, l’any 1943, es va reprendre la redacció del DCVB i Manuel Sanchis Guarner s’hi va afegir. L’any 1962, per a commemorar el centenari del naixement d’Alcover, es va publicar el desè i últim volum.
