El 31 de gener del 2004, el grup 4000 Som Prou va actuar a la 3a Mostra de Pop Rock en català al País Valencià, celebrada a la Sala Fòrum de la FNAC de Sant Agustí, a València.
El 1986, a Rafelbunyol (l’Horta Nord), va aparèixer en escena aquesta formació de rock catalá, una de les més populars al País Valencià aquells anys. Influenciada per bandes com The Beatles, Bob Dylan, o sobretot The Rolling Stones, estava composta per Paco Piquer (veu i guitarra), Manel Camarasa (guitarra), Dani Pascual (baix) i Onofre Piquer Rambo (bateria).
El quartet va nàixer sobretot de l’escissió del grup Xaca-Wó, que coordinava el mític Pep Laguarda. Més tard, va funcionar com Bajo Cero, cantant en castellà, o Baix Zero, amb temes en valencià.
L’agost del 1988 van participar en alguns concursos i festivals de rock, com ara el primer festival de La Nostra Marxa, en què van quedar en tercer lloc, després de Cediu el Pas i Laura Martí, en la final celebrada al Teatre Micalet de València. Posteriorment, van guanyar el primer premi del Concurs De Rock a Bonrepòs (l’Horta Nord), que aquell any va comptar amb la presència de Seguridad Social. El premi va consistir en l’enregistrament d’una maqueta, la primera, que constava de quatre temes.
El març del 1989 van gravar una segona maqueta amb huit temes als Estudis Tabalet d’Alboraia (l’Horta Nord). Una de les cançons es va convertir en tot un himne del grup, Cotxe Roig. Van comptar per aquelles dates amb la inestimable ajuda del desaparegut Simó Aguilar, locutor del popular programa A la Nostra Marxa de Ràdio Funny i Ràdio Nova.
El març del 1992 van enregistrar una nova maqueta als Estudis Euromaster de València que incloïa tres temes, gràcies a la qual van participar en el primer Tirant De Rock, organitzat per Acció Cultural Del País Valencià. Un macrofestival que es va celebrar a l’abril d’aquell mateix any a la plaça de Bous del Cap i casal, i en el qual van compartir escenari amb Kartutx, de Bocairent (la Vall d’Albaida), i altres grups de la talla d’Els Pets, Sau o Sangtraït.
El desembre del 1992 es van tornar a tancar als Estudis Euromaster per a dur a terme el seu primer i únic treball editat. Un disc amb el mateix nom de la seua peça insígnia, Cotxe Roig. El vinil, que va ser editat pel segell valencià Sonograf, propietat dels mateixos Estudis Euromaster, va ser considerat el primer en molt de temps que veia la llum a València, parlant per descomptat de rock fet en català.
Arran de l’edició de l’àlbum el grup va fer nombrosos concerts arreu del País Valencià fins a la seua desaparició el 1996, no sense abans gravar i editar la cançó anomenada Món Fugaç.
4000 Som Prou va tornar el 2004 amb un directe a la sala Calibre de Rafelbunyol, amb una impressionant i sorprenent acolliment del públic. En aquella actuació, el grup hi va oferir noves peces que havien enregistrat en una nova maqueta als Estudis La Casa De La Croixe, de Paco Piquer. El nou repertori va agradar molt al públic i això va animar la banda a tornar als escenaris. De fet, aquell va ser el motiu perquè actuara en la 3a edició de la Mostra Pop-Rock en catalá de País Valencià.
El festival estava organitzat pel Club a la Nostra Marxa, que es definia com una «associació cultural festiva i d’amistat» i, a més, publicava la revista anual Marxa Popular Fallera, també organitzava cada setembre la Trobada Nacionalista amb les principals forces polítiques nacionalistes i d’esquerres del País Valencià, i mantenia l’emissora lliure Ràdio Nova, amb cobertura al Cap i casal i l’Horta Nord. El creador d’aquesta iniciativa va ser Simó Aguilar i Castelló (València, 1955 – 2006).
Fonts: Vicente Riba, 4000 Som Prou, Nuevaola80
