La regidora de Gestió de Recursos a l’Ajuntament de València, Lluïsa Notario, ha anunciat que el consistori durà a terme un estudi sociolingüístic per a conèixer la situació del valencià a la ciutat i, així, engegar un pla per a garantir la igualtat lingüística del valencià.
L’edil ha anunciat aquesta iniciativa en el marc de la reunió anual de tècnics dels serveis lingüístics valencians de l’administració local, que ha tingut lloc al Museu de la Ciutat, i que enguany s’ha centrat en l’anàlisi de les dades de les enquestes sobre coneixements i ús del valencià, fetes per la Generalitat.
Notario ha assenyalat que el Gabinet de Normalització Lingüística (GNL) de l’Ajuntament ha fet una anàlisi a partir de l’enquesta de la Generalitat sobre la situació a València i les dades, encara que no són estrictament de la ciutat, ja que inclou l’àrea metropolitana, «són preocupants i evidencien el desequilibri estructural que hi ha entre el castellà i el valencià en l’ús social». «Necessitem engegar com més prompte millor possibles polítiques que ens permeten revertir aquesta situació», ha defensat.
Segons l’estudi fet pel GNL, depenent dels àmbits, el castellà ocupa entre un 64% i un 82% de l’ús, mentre que el valencià se situa entre el 4% i el 12% (els usos bilingües estan entre l’11% i el 24%).
«No és un panorama desitjable»
En aquest sentit, la regidora ha apuntat que aquest «no és un panorama ni desitjable ni digne per a la llengua pròpia perquè aquesta desigualtat lingüística repercuteix en els índexs de convivència i benestar social».
Per això, ha assenyalat que l’administració local, que és la més pròxima a tota la ciutadania, «nadiua o migrant, valencianoparlant o castellanoparlant, té la responsabilitat de millorar la vida i el benestar de les persones en tots els àmbits, i també respecte a la igualtat i a la sostenibilitat lingüística, especialment pel que fa a la promoció de la llengua pròpia del territori, el valencià».
Quant a la competència lingüística, les dades de l’estudi indiquen que ha millorat respecte al 2015: ha augmentat el coneixement del valencià, però «encara hi ha treball a fer per a corregir una situació de bilingüisme passiu en el qual les habilitats receptives (entendre i llegir) van per davant de les productives (parlar i escriure)». De fet, huit de cada deu l’entenen, però només cinc de cada deu el saben parlar, i sis de cada deu el saben llegir, però només quatre de cada deu el saben escriure.
Respecte a les perspectives de futur, una tercera part de la societat valenciana pensa que el valencià s’usa poc o res actualment. A València i àrea metropolitana només un 8,9% considera que el valencià s’hauria d’usar menys, xifra que demostra, en paraules de l’edil, «l’escassa oposició a implementar polítiques públiques d’igualtat lingüística».
«Veient les dades d’ús, aquestes polítiques són més necessàries que mai, i les administracions públiques tenim l’obligació legal i la responsabilitat social de promoure la llengua pròpia en pro d’una societat més igualitària lingüísticament», ha subratllat.
«El futur no està escrit»
Notario ha animat els assistents a la reunió a «continuar treballant per la promoció del valencià», i ha assenyalat que, «a pesar que les dades no són, en general, exactament les desitjades, és cert que el futur del valencià no està escrit i que depén del fet que s’adopten les propostes i les mesures necessàries per a avançar en el nivell de coneixements i redreçar la situació».
Així mateix, ha remarcat que la col·laboració entre els ajuntaments valencians «és fonamental per a dur a terme conjuntament projectes d’importància cabdal per al valencià».
