Diari La Veu del País Valencià
Compromís per Alfafar demana a la UE que no permeta urbanitzar la zona d’horta de la Font Baixa

Compromís per Alfafar (l’Horta Sud) va presentar al Parlament Europeu el 29 de novembre del 2022 una petició en què demana a la institució que es posicione a favor de la conservació de la zona de la Font Baixa del municipi, «una gran illa d’horta envoltada de construccions».

Així mateix, el passat 19 de gener va tornar a presentar al·legacions al PAI a l’Ajuntament i un escrit a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (Inspecció territorial de patrimoni històric i artístic) en què recorda a aquest departament que «no existeix Catàleg de Béns i Espais Protegits del Municipi d’Alfafar (article 10 del Decret 62/2011, de 20 de maig) i, per tant, no pot aprovar-se el PAI» i sol·licita que emeta un informe respecte d’aquest fet.

El grup local de la coalició explica que Alfafar, «com tants altres pobles de la comarca, ha tingut un gran creixement urbanístic els darrers 30 anys». A causa d’això, continua, «la part urbana del terme està situada entre la Pista de Silla (V-31) i els pobles de l’antic Camí Reial de Madrid (Benetússer, Massanassa i Catarroja)» i «la zona del costat de l’autovia s’ha destinat a polígons comercials (IKEA i molts altres)». I, «entre eixos polígons i el nucli habitat del municipi, queda el darrer tros d’horta cultivada del poble, al voltant d’uns 140.000 m², anomenada la Font Baixa».

Zona d’horta urbana de la Font Baixa amb els recursos de paisatge a protegir i no catalogats. A l’esquerra i dalt, Alfafar i Sedaví; a la dreta, la zona comercial, i al centre, el municipi més petit del País Valencià: Lloc Nou de la Corona | Compromís per Alfafar

Compromís assenyala que la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, mitjançant el Decret 219/2018, va formalitzar el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) per a protegir l’horta de l’Àrea Metropolitana de la ciutat de València (de Puçol a Silla) 18 anys després que es presentara la Iniciativa Legislativa Popular (ILP de Per L’Horta) per moviments ciutadans i ecologistes «i que el Partit Popular la guardava en un calaix».

Tanmateix, indica, «les partides d’Orba i Font Baixa d’Alfafar (14 hectàrees) no van ser incloses en el PATH perquè, encara que són plenament horta cultivada, es van considerar zona urbana d’expansió municipal, i es van catalogar així en el PGOU d’Alfafar».

La Font Baixa des de la zona comercial | Compromís per Alfafar

Abans, l’octubre del 2016, Compromís per Alfafar ja va fer al·legacions al PATH en la fase prèvia a l’aprovació, sol·licitant «la incorporació de les dues partides, però no van ser admeses». Així, després de l’aprovació del PATH, la formació va formular una demanda judicial contra la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, sol·licitant-ne la inclusió en el Pla. No obstant això, «va ser rebutjada pel Tribunal Superior de Justícia valencià el 19 de juliol del 2022 mitjançant la sentència 494/2022, encara que aquesta sentència en el seu Fonament de Dret reconeix l’existència de l’horta i els seus sistemes de reg», afegeix.

PP i PSPV donen suport a la urbanització

D’altra banda, el 22 de desembre del 2015, el ple de l’Ajuntament, va aprovar el Conveni Urbanístic on es detallen els aspectes més rellevants de la gestió per part de l’AIU (Agrupació d’Interés Urbanístic) de la Zona II Font Baixa sobre 136.328 m² a les partides d’Orba i la Font Baixa, al costat del barri de la Fila. «Es tracta de convertir l’actual zona d’horta en una zona urbana on s’alçarien 36 torres, d’entre 8 i 10 altures, i es construirien al voltant de 1.200 habitatges nous», detalla la formació valencianista. «Un projecte on el Partit Popular i el Partit Socialista d’Alfafar estan d’acord», assevera.

En el procés d’informació pública, diverses entitats, entre elles Compromís per Alfafar, van dur a terme al·legacions que van ser desestimades per l’Ajuntament. «Aquest PAI (Programa d’Actuació Integrada) continua sense materialitzar-se a principis de l’any 2023», adverteix.

En aquest sentit, Compromís per Alfafar, «coherent amb la seua postura inicial contrària al projecte d’urbanització», ha portat el tema al Parlament Europeu demanant que es posicione a favor de la conservació de la zona de la Font Baixa del municipi, una àrea que, a més, «està catalogada, en un 68%, com a zona inundable».

La zona de la Font Baixa està catalogada, en un 68 %, com a zona inundable | Compromís per Alfafar

Proposta d’un nou ús de les partides d’Orba i Font Baixa d’Alfafar

Així, el grup de Compromís exposa que, atés que «els últims 30 anys s’ha produït una acceleració del canvi climàtic i la societat valenciana és cada dia més conscient que el model desenvolupista de la costa mediterrània és insostenible, el que es va proposar en el PGOU d’Alfafar de principis dels anys 90 ha deixat de ser l’adequat per al futur».

A més, «la destrucció de l’última horta urbana d’Alfafar (que ha passat de les 117 hectàrees d’horta als anys 80 a les 23 actuals) anul·laria la possibilitat de dedicar aquests camps a altres finalitats que no foren alçar una barrera arquitectònica entre Alfafar, Massanassa i Benetússer, per una banda, i la marjal, el llac de l’Albufera i la mar Mediterrània, d’on ve la brisa que alleuja les illes tèrmiques de l’estiu, per altra.» Així mateix, «saturaria més la densitat de població (en un conglomerat de pobles sense solució de continuïtat -des de Sedaví a Albal-) amb els problemes que això provoca de mobilitat, centres escolars i de salut, aparcament…», afirma.

La Font Baixa des de la zona comercial | Compromís per Alfafar

Per tant, remarca, «es fa necessari crear una “infraestructura verda” que vertebre el territori, aportant valors ambientals i culturals importants per a la sostenibilitat del medi». «Aquest tret és especialment visible a les zones d’horta d’Alfafar, que són el resultat d’una activitat agrària amb un llarg recorregut històric que ha generat un important patrimoni cultural material i immaterial», destaca.

En aquest marc, assenyala Compromís, «poden estudiar-se les opcions i alternatives que es generarien amb la posada en funcionament d’iniciatives que s’emmarquen en la declaració de figures territorials com la de Parc Agrari», és a dir, «una eina per a la gestió d’un espai agrari sobre el qual existeix la voluntat de consolidar i desenvolupar la seua base territorial, evitant la seua incorporació al procés de creixement urbà i industrial i facilitant la continuïtat de l’activitat agrària».

Es tracta d’una figura que exigeix la disponibilitat de sòl agrícola i de la presència d’agricultors que garantisquen el seu manteniment i «Alfafar compta en aquest cas amb tots dos elements (terra i professionals agraris) i té a les partides d’Orba, la Font Baixa i Sant Jordi un escenari excel·lent en el qual dinamitzar una iniciativa en aquest sentit», conclou Compromís per Alfafar.

Comparteix

Icona de pantalla completa