El lingüista, assagista i poeta Vicent Salvador Liern (Paterna, l'Horta Nord, 1951) s’ha mort aquest dimecres. Era catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i membre de la junta directiva de l'Institut Interuniversitari de Filologia Catalana.
La matinada de l’11 de setembre del 1981, estava de tertúlia a la casa de Joan Fuster, junt amb Jaume Pérez Muntaner, quan van esclatar dues potents bombes. El primer artefacte pretenia portar l’intel·lectual de Sueca al carrer, una trampa perquè el segon explosiu, de més potència (dos quilos de dinamita goma-2), posara fi a la seua vida. Pérez Muntaner, de casualitat, es va adonar que eixia fum d’una altra finestra i, a crits, va alertar el veïnat que s’hi havia congregat, evitant així la que hauria pogut ser la massacre terrorista més gran de tota la Transició al País Valencià.
Vicent Salvador va ser professor d'ensenyament mitjà als instituts de Nules (la Plana Baixa), Xàtiva (la Costera) i Massamagrell (l’Horta Nord), on va ser director durant tres anys. Posteriorment, va ser professor de la Universitat de València, la d'Alacant i la Jaume I, on ocupava la càtedra esmentada al Departament de Filologia i Cultures Europees. Va dirigir una vintena de tesis doctorals, una part de les quals es relaciona amb la literatura catalana. En aquest sentit, cal remarcar la seua important tasca docent.
Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l'obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també altres autors de la nostra literatura contemporània com ara Josep M. Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Carmelina Sánchez-Cutillas, Manuel Garcia Grau, etc. Va publicar treballs de teoria de la literatura i crítica literària, amb especial dedicació a les qüestions dels gèneres del discurs, l'ensenyament, la traducció i l'estilística. La seua autobiografia com a lingüista va estar publicada al volum de Xavier Laborda et al., La lingüística en España. 24 autobiografías (Barcelona: UOC, 2014).
El 1984 va publicar El gest poètic, un estudi sorgit arran de la seua tesi doctoral, dirigida pel lingüista de la Universitat de Barcelona Sebastià Serrano, que incorpora el corrent semiològic a la interpretació dels textos poètics.
A més, va traure a la llum els següents llibres d’investigació literària: Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1981, en col·laboració amb Jaume Pérez Montaner), Tebeos per a intel·lectuals (1985), Invitació a la literatura catalana (1986, en col·laboració amb Vicent Escrivà), La frontera literària (1988), Vint anys de novel·la catalana al País Valencià (1992, en col·laboració amb Adolf Piquer), Fuster o l'estratègia del centaure (1994), Elements de lingüística per al discurs literari (1995, en col·laboració amb Dominique Maingueneau), Valoriana (1999, en col·laboració amb Heike van Lawick), Poesia, ciutat oberta (2000), Els arxius del discurs (2001) o Figures i esbossos (2013). Han aparegut escrits seus de crítica literària a L'Espill, Ínsula, Latitud 39, Lletres de canvi, Lletra de canvi, El Temps, Cairell, Revista de Catalunya, Llengua i Literatura Catalanes, Estudis Baleàrics, Zeitschrift für Katalanistik, Révue d'Études Catalanes, Catalònia, Catalan Review, Journal of Catalan Studies, Caplletra, Reduccions, Visat, Quaderns de Filologia, Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, etc.
Va ocupar diversos càrrecs de representació i de gestió cultural, com ara director adjunt de la revista L'Espill (1988-1991), director del Servei de Publicacions de la Universitat de València (1986-1994), subdirector de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003-2007), codirector de la col·lecció interuniversitària Aldea Global (1998-2011), membre del Patronat de la Biblioteca Nacional de España (2005-2008), vicepresident del PEN Català (2007-), etc.
En l'àmbit de la creació literària, va publicar, a més d'assaigs breus, quatre poemaris: Argiles (1980), Ritual de cendra (1981), Calabruix (1985) i Mercat de la sal (1993). Va fer també una traducció catalana de textos en francés de José Tordera: Adagis (i altres mots) (1988).
Va rebre el Premi València d'assaig, els de poesia Ausiàs March, Ciutat de València i Octubre i el Premi de la crítica dels Escriptors Valencians d'assaig de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.