La proximitat de les eleccions municipals ha animat Vox a marcar perfil propi a Alacant. La formació ultradretana, que compta amb dos regidors, és la més pròxima al govern local de les que hi ha a l’oposició. No debades, PP i Cs sumen 14 regidors de 29, i els dos edils d’extrema dreta han sigut clau en les aprovacions pressupostàries d’aquests anys.
Entre els èxits que es pot atorgar Vox aquests anys a Alacant hi ha l’anomenada ordenança de convivència cívica, titllada per l’esquerra local com a «ordenança de la vergonya», aprovada a instàncies del partit i que permet multar persones que exerceixen la mendicitat i les dones prostituïdes. Una mesura que ha sigut fins i tot criticada pel bisbe d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, qui destaca pels seus comentaris ultraconservadors.
El partit d’extrema dreta també ha presumit de forçar una retallada de la que anomenen «despesa ideològica» als pressupostos d’Alacant, en les partides LGTBI i de cooperació, a canvi d’aprovar els comptes durant els últims exercicis anuals. Durant l’actual, la proposta pressupostària elaborada per PP i Cs ja incloïa una retallada en despesa social que s’interpretava com un gest de complicitat amb la ultradreta. Curiosament, Vox s’ha mostrat del tot bel·ligerant contra els comptes i n’ha presentat una esmena a la totalitat, cosa que només han fet els socialistes, atès que les esmenes presentades per Compromís i per Unides Podem, tot i que nombroses, no superen la parcialitat.
El motiu argumentat per a justificar aquesta actitud des de la ultradreta ha sigut el projecte de zones de baixes emissions que es pretén desenvolupar a Alacant abans que acabe aquest any. Es tracta d’una proposta que va acompanyada de l’arribada de fons europeus, als quals l’Ajuntament no pot renunciar, i que han desenvolupat totes les grans ciutats per a pal·liar els alts nivells de contaminació acumulats després de dècades continuades de trànsit multiplicat. L’Ajuntament d’Alacant arriba tard a aquest projecte, desenvolupat amb anticipació en altres grans ciutats, i és per això que no el pot retardar més, menys encara tenint en compte les exigències i els incentius que arriben des d’Europa. Però per a Vox, aquest projecte «genera greus desigualtats entre els alacantins en nom de la religió climàtica progre», diuen els ultradretans en el seu comunicat, on asseguren que gràcies a aquest pla els alacantins que vulguen utilitzar el seu vehicle s’hauran de gastar «més de 40.000 euros en aquests tipus de cotxes», referint-se als menys contaminants, «per a circular per la ciutat».
Amb aquestes paraules, Vox es vol dirigir, textualment, «a les famílies treballadores alacantines que compten amb un cotxe des de fa 15 o 20 anys i que no podran baixar al centre a passar el dia». Aquest discurs, que encaixa amb el relat mundial de la ultradreta, que tendeix al negacionisme climàtic, es podria traduir en la impossibilitat d’aprovar els pressupostos, atès que el govern local no pot prescindir d’aquest projecte i que el PP s’ha negat a parlar, fins ara, amb els altres partits de l’oposició per a pactar els comptes locals.
Fins ara, de fet, l’estratègia del PP per a superar aquest entrebanc inesperat ha sigut respondre a Vox per a dir-li que el pla per a alleugerir el trànsit al centre de la ciutat no implicarà una restricció de vehicles. Ho va dir Manuel Villar, regidor de Transports, Accessibilitat i Neteja, qui també va emparar-se en la normativa europea per a justificar la proposta de mobilitat. El projecte «deixa molt de marge als ajuntaments per a actuar, i les restriccions pràcticament seran nul·les», va argumentar sense convèncer el partit ultradretà, que es manté en la seua negativa, tot i que el PP manté l’esperança en una rectificació de Vox.
Amb dos regidors a Alacant, Vox encara no ha tocat sostre a nivell local. El seu resultat serà, segurament, determinant per a garantir un govern en majoria liderat pel PP a partir del 2023, davant la desaparició previsible de Cs del consistori. En una ciutat en què el vot local és pràcticament coincident amb el vot a escala estatal, els ultradretans semblen molt lluny de discutir l’hegemonia al PP després d’uns mesos, quan Pablo Casado liderava el partit, en què les enquestes a nivell estatal aproximaven les dues formacions en intenció de vot. El treball dels dos regidors, Mario Ortolá i Pepe Bonet, tampoc no sembla suficient com per atraure el vot diferenciat d’un grapat considerable d’electors que dipositaran la papereta del PP a les urnes valencianes i espanyoles. En tot cas, els ultradretans han apostat pel soroll i per la confrontació en comptes de per l’estabilitat en aquest període preelectoral, a l’espera de resultats positius o de canviar la seua actitud per aprovar finalment els comptes.
L’únic segur fins ara és que el PP i Cs no contemplen acords pressupostaris amb cap altre partit que no siga Vox, fet que dota els ultradretans d’una legitimitat amb què possiblement mai no havien comptat.
