Les virtuts o les contradiccions de duplicar el doblatge en valencià

Prime Video ha anunciat el primer doblatge al català occidental d’un film que ja estava doblat en oriental

El passat 5 de gener desdelsofa.cat, el web que informa de manera continuada dels continguts audiovisuals disponibles en català, anunciava que Prime Video, plataforma de continguts gestionada per Amazon, havia doblat al català occidental un film que ja estava doblat en oriental. La novetat era doble, atès que segons anunciava el web esmentat, es tractava de la primera vegada que una plataforma dobla a un dialecte del català que no fora el central. El film doblat és After, amor infinitAfter ever happy en versió original–, un drama romàntic disponible també a les sales de cine. Curiosament, el doblatge en valencià del film és identificat a Prime Video com un idioma singular: «Español (Ciudad del Vaticano)» (sic).

No se sap ben bé si la iniciativa de doblar en català aquesta pel·lícula dues vegades –cadascuna en un accent– té l’origen en Amazon o si al darrere hi ha alguna entitat interessada. Siga com siga, aquesta novetat ha generat debat entre la comunitat lingüística.

Rafael Castelló, professor de sociologia de la Universitat de València i codirector de la càtedra de Drets Lingüístics, considera que no pot «molestar si algú fa una traducció d’eixe estil», tot i que «havent tant de material pendent, que no existeix en català, dedicar recursos a això no em sembla eficient. Ara, si algú ho fa pel seu compte, no ho criticaré, però si es fa amb diners públics no li trobaria sentit».

Aquest acadèmic també pensa que «estaria bé fer més versions en valencià per a tota la comunitat lingüística», atès que «la nostra llengua és rica i en cada lloc parlem d’una manera diferent. A això no li veig problema, però sí que li ho veig al fet de dedicar recursos quan ja tenim material a l’abast». Segons conclou, «els processos de digitalització, plataformes, Netflix, intel·ligència artificial, app’s, etc., són molt importants per a la llengua: és un món difícil en què hi ha molta competència, i cal unificar esforços i recursos per no quedar enrere».

En termes similars s’explica Josep Escribano, president d’El Tempir d’Elx, que argumenta que «no és un gran problema que hi haja una variant valenciana a les pel·lícules, sempre que no hi haja un malbaratament de diners amb diverses versions». Escribano diu que «el que hauria de fer un país normal, amb consciència d’unitat lingüística, és que les pel·lícules doblades en altra varietat funcionaren a tot arreu, i és curiós que no ho fem estant tan pròxims en termes geogràfics, cosa que no passa en altres mercats lingüístics».

Escribano també destaca el fet que Amazon mire d’atraure públic valencià, «tot i que aquest públic està acostumat a veure pel·lícules en català oriental, almenys el més alfabetitzat», i proposa també que «per una qüestió d’estalvis i de funcionalitat, per exemple, els programes infantils es podrien fer en català occidental i en català oriental i córrer amunt i avall amb total normalitat. El problema», detecta, és que «tenim una consciència lingüística afeblida: també hi ha un “blaverisme” a Catalunya que no s’acostuma a la variant valenciana, i els lleidatans, al conjunt del Principat, trobe que pesen ben poc».

El president d’El Tempir també se sorprèn pel fet que en àmbits com la música, els diferents accents del català s’hagen normalitzat, cosa que no passa en el cinema. «És molt curiós, i també és cert que les autonomies han fet que es facen polítiques autonòmiques i no globals i de conjunt de la llengua: això té els seus efectes». Indica, en aquest sentit, que la Declaració de Palma del 2015, amb la qual els tres consellers de cultura del domini lingüístic volien superar aquest problema, tot i ser una proposta adreçada a trencar amb aquesta dinàmica, «ha tingut resultats ben minsos».

Antoni Mas, professor titular de Sociolingüística a la Universitat d’Alacant, es pregunta amb retòrica si l’empresa que ha duplicat el doblatge en català amb dos accents diferenciats «fa el mateix doblat pel·lícules a l’andalús o al panotxo». Davant la resposta evident a la pregunta, es planteja també que, si ho fa amb el català, potser és perquè pensa que és una llengua diferent.

Per últim, Juli Martínez Amorós, tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant, considera, en canvi, que aquesta iniciativa de doblatge és «claríssimament bona», perquè «et pots trobar amb un model lingüístic pròxim en un entorn en què habitualment no existeix, i és bo que els valencians es puguen trobar reflectits en qualsevol model audiovisual». Segons explica, altres mercats culturals, com ara l’editorial, han trobat en el model de llengua dels valencians «un públic potencial», i posa els exemples dels escriptors Rafa Lahuerta o Raquel Ricart, «que utilitzen un model molt pròxim en què molta gent es veu reflectit». «Supose que igual que s’està veient en la narrativa, en l’àmbit audiovisual també es pot produir».

Aquest filòleg considera que «sovint es confon la unitat de la llengua amb la uniformitat, i el concepte d’unitat no ho pot supeditar tot, perquè si volem generar una massa de públic que viu en valencià cal que hi haja una adhesió, i qualsevol producte doblat en valencià és benvingut en aquest sentit». Amorós també recorda que aquesta duplicitat no és única del català. «Si obris el Word trobaràs moltes variants de l’anglès en el corrector».

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.