L’Informecat, elaborat cada any per Plataforma per la Llengua, és el document que detalla l’estat de salut de la llengua catalana amb un seguit de dades obtingudes per l’ONG del català a través del seu treball de camp.
Una de les dades que aporta l’Informecat del 2022 és que només un 63,8% dels valencians amb les rendes més baixes saben, com a mínim, una mica de valencià. Segons exposa Plataforma per la Llengua, «el coneixement i l’ús del valencià té també una relació amb la classe social», i basant-se en una enquesta del 2015 feta per la Generalitat, el 43,8% de les classes més altes diuen que saben parlar bastant bé o perfectament la llengua pròpia, mentre que un 19% més diuen que saben parlar-la un poc.
«Així, el 62,8% dels membres de les classes més benestants afirmen que són capaços d’expressar-se en valencià», i d’altra banda el 36,7% de la població adulta o de les classes més baixes «manifesta que sap parlar bastant bé o perfectament el valencià, i el 27,1% només un poc». Per tant, el 63,8% dels adults de les classes baixes diuen que són capaços d’expressar-se en valencià. «Cal indicar», diuen des de Plataforma per la Llengua, «que l’enquesta no concreta les rendes dels entrevistats i que probablement es basa en la seua pròpia percepció».
Aquestes xifres contrastarien amb les de les classes mitjanes, atès que el percentatge de les classes mitjanes-baixes que saben parlar en valencià, poc o molt, és del 79%, mentre que el de les classes mitjanes-mitjanes és del 80% i el de les mitjanes-altes és del 86,3%.
Segons l’ONG del català, les dades s’expliquen per dos fenòmens diferents. «En època contemporània, un ampli sector de les classes benestants valencianes va optar per la castellanització idiomàtica com a signe de distinció de classe. La manca d’ús del valencià per part de les classes baixes s’explica fonamentalment per l’origen de fora del domini lingüístic d’aquest sector social, atès que el País Valencià és un territori d’immigració. L’actitud històricament repressiva de les llengües diferents del castellà per part de l’Estat espanyol ha dificultat enormement la integració lingüística dels nouvinguts».
