El secretari valencià de la Vicepresidència primera i representant de la Generalitat al consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV), Iván Castañón, de Compromís, ha presentat un recurs de reposició contra l’acord del consell de govern de Valenciaport que el mes passat va donar llum verda al projecte constructiu del moll de contenidors de l’ampliació nord del Port.
Segons exposa al recurs, enregistrat el 2 de gener, aquest projecte compta amb una sèrie de mancances que haurien de derivar en la seua nul·litat de ple dret, tal com assegura que ell mateix va advertir davant el consell d’administració, en el qual va votar en contra de l’ampliació, tal com també va fer Joan Ribó, alcalde de València. «És el meu deure i obligació intentar reconduir la gestió cap a la legalitat administrativa», defensa Castañón, qui també demana la suspensió cautelar de l’acord impugnat.
El seu recurs es basa en el fet que la declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable a l’ampliació nord va ser formulada el 2007, i en el fet que la primera fase de les obres va finalitzar el 2012, advertint que «no consta que l’APV encarregara la redacció del projecte ni que plantejara en cap moment l’execució de la fase segona en els terminis de les seues pròpies previsions i documents aportats al procés d’avaluació ambiental». Per contra, segons denuncia, Valenciaport va decidir, de manera «unilateral», replantejar la configuració de les noves terminals i adoptar una solució que va expressar en l’avantprojecte del 2018, que «incorporava no només el canvi d’ubicació de la nova terminal al costat nord de la dàrsena, sinó també l’ampliació del dic d’abric en 505 metres, la demolició de 1.036 metres del contradic nord i nous i més extensos dragats per un volum total de 21.392.820 metres cúbics».
El secretari assenyala que aquest canvi de configuració, «a més d’implicar la demolició del dic anterior recentment construït amb finançament europeu, eludia qualsevol previsió relativa als necessaris treballs de consolidació dels dics antics nord i est». I adverteix, així, que l’avantprojecte era «substancialment diferent» del que hi havia al 2007, que va rebre l’aprovació de la DIA. També apunta que «no consta que s’haja recollit l’autorització expressa de l’entitat pública matriu», diu referint-se a Ports de l’Estat.
I a més, alerta que l’APV «ha anticipat altres actuacions amb repercussió directa més enllà de l’àrea d’actuació inicial i que no apareixien en l’estudi d’impacte», com ara la nova terminal pública de passatgers «en un emplaçament sense sotmetiment a cap avaluació ambiental». En conseqüència, Castañón defensa que «els canvis substancials» entre el projecte que comptava amb la DIA i el vigent ja publicat al BOE exigeixen d’una nova DIA, ja que en cas contrari «estaríem davant una nul·litat de ple dret de la decisió adoptada».
Una altra de les raons que dona és que la llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental va concretar en quatre anys la vigència de les DIA, amb el cessament dels seus efectes si no comença l’execució del projecte en un termini de quatre anys. Això demostra, segons el seu raonament, que la fase segona de l’ampliació manca de DIA. En termes mediambientals, Castañón afirma que els més de 15 anys que han passat des de la DIA de 2007 són «un temps excessiu que evidencia nous riscos que s’han ampliat», cosa que defensa recordant la declaració d’emergència climàtica aprovada pel Consell al 2019 i pel Consell espanyol de Ministres el 2021. També posa sobre la taula les condicions imposades pel Ministeri per a la Transició Ecològica per al compliment de l’estratègia marina de l’entorn, així com la interlocutòria dictada el passat mes de desembre pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la qual es va suspendre, de manera cautelar, una resolució de març de 2021 que possibilitava que l’APV poguera decidir per si mateixa la necessitat o no d’una nova avaluació ambiental per a l’ampliació.
