L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Llúcia Casanova a Iolanda Batallé, escriptora, editora, directora de l’Institut Ramon Llull (2018-2021), activista incansable per la llengua i la cultura catalana, que és, des de febrer del 2022 la nova directora de la llibreria Ona-Pau Claris. Al seu darrer llibre, Atreveix-te a fer les coses a la teva manera, un assaig sobre lideratge a partir de la seua experiència de 25 anys dirigint equips, afirma que dirigir és una part indestriable de la seua manera de sentir i de viure, que viu com lidera, lidera com viu. «I puc assegurar-vos que viu intensament», assenyala Casanova.
En aquest número, Maria Ferragud s’endinsa en Contra tot pronòstic. Una cultura en construcció, de Lourdes Toledo, publicat per Afers, un llibre que recull una tria d’entrevistes publicades en eldiario.es entre 2019 i 2021 i una entrevista de La Veu dels Llibres, a més d’altres d’inèdites i que es publiquen en aquest volum per primera vegada. Entrevistes que no són converses inconnexes amb personatges de diversa índole, sinó que totes estan entrelligades: l’objectiu és reconéixer la tasca de persones que treballen per la cultura i la literatura del País Valencià.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Antoni Espí ressenya Indòmit, de Tomàs Llopis, un home polifacètic: rapsode, articulista, poeta i narrador, coautor de llibres de didàctica de la literatura… El personatge protagonista d’aquesta novel·la, publicada per Lletra Impresa, és Don Rodrigo de Mendoza, marquès del Cenete i senyor d’Alberic i d’Aiora. Els temps en què va viure i el caràcter canviant del personatge són els materials amb què Llopis basteix la seua obra. «Com en tota bona novel·la històrica, Tomàs s’ha hagut de documentar molt i molt bé», indica Espí, que també destaca un altre aspecte important: «el punt de vista del narrador: un prodigi d’equilibri o, dit d’una altra manera, d’equidistància narrativa».
També Andreu Loncà aconsella La tomba de l’Ebre, d’Andreu Carranza, publicada per Edicions 62, «una gran i estranya història d’amor amb tot d’ingredients cuinats en l’obrador del sucre sentimental i la mel de romaní del parlar dels homes i les dones de l’Ebre», apunta Loncà. Una història que transcorre a Tortosa en temps de guerra i es desplega a la ciutat d’Amposta, model i exemple de col·lectivitzacions, i «en general presenta el riu Ebre quasi com a personatge, i com veuran els lectors, com a mite actualitzat».
En aquest número, Enric Umbert-Rexach parla de Les ocultacions, d’Anna Gual, darrer llibre de poemes de l’escriptora, amb el qual ha guanyat el Premi Miquel de Palol 2022, editat recentment per Editorial Proa. Un llibre de continuïtat estilística i temàtica amb l’anterior entrega, Ameba, obra també premiada amb el Rosa Leveroni 2019 de Cadaqués. «Si a Ameba els poemes se centraven en la feliç gestació de la filla de l’autora, a Les ocultacions hi ha explícit un exercici introspectiu i de reflexió al voltant d’allò que ja no hi és, però que ha existit, com va ser el nadó que no arribà a tastar la llum, però que va deixar senyals inesborrables, “la meva ocultació predilecta”», explica Umbert-Rexach. «Així doncs, hi ha un continuo en la veu poètica dels éssers propers», remarca.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la Llibreria Mediterrània d’Eivissa.