El castell de Miravet, a Cabanes (la Plana Alta), està situat sobre un turó, a la part nord del parc natural del Desert de les Palmes, a prop de la carretera de Cabanes a Orpesa. És una construcció islàmica amb reformes posteriors a la conquesta cristiana.
El 27 d’abril del 1225, a Tortosa, Jaume I, mentre preparava l’atac a Peníscola i havent convocat corts, atorga al bisbe de la diòcesi el document de donació del castell de Miravet, encara en mans musulmanes.
Al voltant del 1233 o el 1234, el prelat tortosí va iniciar la repoblació de cristians per tot el districte, constituït per aquesta fortalesa i les de Sufera i Albalat, la vila de Cabanes i els llocs de Benlloc i Torreblanca. Cabanes es va poblar el 1243, Benlloc el 1250, i Albalat i Torreblanca en dates fins ara desconegudes, però abans del 1350.
El 1285 i el 1333 es van pronunciar sengles sentències arbitrals sobre la fixació de límits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels senyors respectius.
Més tard, a començaments del segle XVI, era notòria la puixança de la vila de Cabanes en contrast amb aquestes poblacions limítrofes, motiu pel qual Albalat i Miravet, amb els termes corresponents, es van unir a Cabanes en un acte solemne, davant del notari Pedro Soler, celebrat en la Casa de la Sal, partida d’Albalat, el dia 5 de juliol del 1575.
El castell pressenta planta irregular i dispersa, distribuïda sobre un eix longitudinal lateral. Va posseir una fossa que el protegia per la part més accessible. En l’actualitat, manté els murs laterals, les defenses prèvies, restes de torres i algunes dependències internes i merlets.
Disposava d’un doble recinte inferior, on hi ha restes arquitectòniques, vestigis d’habitatges de l’antic poblat i de l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu.
