El Tempir d’Elx ha presentat al·legacions a les dues propostes de decret sobre competència lingüística en valencià publicades per la Generalitat recentment. En concret, la proposta de decret pel qual es regula l’acreditació de la competència lingüística en els coneixements de valencià com a requisit per a l’accés a l’ocupació pública en l’àmbit de la Generalitat, anunciat per la Conselleria de Justícia; i el projecte de decret pel qual es regula el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià, presentat per la Conselleria d’Educació.
Quant al futur decret de requisit per a l’accés a l’ocupació pública, El Tempir considera que la incorporació dels cossos de Sanitat i Justícia a aquesta exigència és «inajornable». Altrament, la Generalitat Valenciana «continuarà sense garantir els drets lingüístics dels valencianoparlants en dos àmbits clau». A més, l’entitat exigeix que es definisca el programa de formació en valencià per al personal que ja és funcionari, de manera que puga assolir la competència lingüística marcada en el decret en un termini de temps «concret i raonable». Aquesta formació hauria de ser prioritària i treballar també les actituds lingüístiques dels servidors públics.
Pel que fa al projecte de decret de reconeixement de coneixements de valencià, a l’entitat li crida l’atenció que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports «pretenga homologar el nivell C1 de valencià a l’alumnat que obtinga un 7 o més en l’assignatura de Batxillerat, quan la Llei 4/2018, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, aprovada per aquest mateix govern, determina que l’objectiu de l’etapa és assolir un B2». «No hi ha cap argument tècnic, lingüístic ni pedagògic -i així consta en el preàmbul tan pobre del projecte de decret- que justifique la consecució d’un C1», censuren des d’El Tempir.
És més, segons el criteri d’aquesta entitat, en acabar el Batxillerat l’alumnat «difícilment dominarà les habilitats, les competències i les estratègies lingüístiques, orals i escrites, que el Marc europeu de referència per a les llengües determina per al nivell B2 de valencià, ja que el currículum de l’assignatura de valencià només n’inclou algunes, i de manera parcial». A més, «l’avaluació no les mesura de manera específica, i la qualificació té també en compte continguts extralingüístics, com són els del bloc de literatura». Per tant, «pensar que l’alumnat eixirà de les aules de Batxillerat amb un C1 és ciència-ficció, i delegar l’homologació en el professorat només afegirà una pressió addicional a un col·lectiu docent que ja ha de bregar amb l’estrés de la preparació de l’accés a la universitat».
La Conselleria d’Educació, segons El Tempir, «hauria d’haver encarregat una prova de diagnòstic de la competència lingüística en acabar les etapes d’ensenyament obligatori i postobligatori abans d’homologar-les a un nivell del Marc europeu de manera generalitzada». Amb mesures com aquesta, «l’únic resultat és la devaluació de les acreditacions de coneixements de valencià i, en conseqüència, que persones amb una capacitat de comunicació dubtosa puguen accedir a llocs d’ocupació pública sense més preparació lingüística que la de l’institut».
El decret de reconeixement de coneixements de valencià de la Conselleria d’Educació, en definitiva, segons l’entitat «buida de contingut el decret de requisit lingüístic de la Conselleria de Justícia». Per aquesta raó, El Tempir demana que es retire completament.
