El Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) publica aquest dilluns la llei de la taxa turística al País Valencià, un impost que entrarà en vigor dací a un any, s’aplicarà voluntàriament per cada ajuntament i s’avaluarà la seua eficàcia cada tres anys. Amb la publicació de la Llei 7/2022 de mesures fiscals per a impulsar el turisme sostenible, firmada pel president Ximo Puig, es posa data a l’aplicació de la taxa després de set anys de debat entre els socis del govern del Botànic (PSPV-Compromís-Unides Podem).
Tal com ja es va acordar, l’impost serà de caràcter municipal i voluntari, oscil·larà entre 0,5 i 2 euros per dia en funció de la categoria de cada allotjament i estarà bonificat al 100%. A més, cada ajuntament podrà decidir si establir un recàrrec i cobrar més. En concret, la llei estableix que la taxa s’abonarà en establiments hotelers, blocs i conjunts d’apartaments turístics, habitatges d’ús turístic, càmpings, àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, allotjaments rurals i albergs. També en embarcacions de creuer quan facen escala en un port del País Valencià, però no quan tinguen eixida o destinació final, i es considera el creuerista com a subjecte contribuent.
S’entendrà com a dia d’estada, en tots els casos excepte en els creuers, la franja entre les 12 hores del migdia entre un dia i el següent, amb o sense pernoctació. El nombre màxim de dies a computar en cada període serà de set dies per persona. En el cas dels creuers, es considerarà com a estada cadascun dels períodes de 24 hores computats des del l’amarrament de l’embarcació. No obstant això, en tots els casos, les estades inferiors a aquestes franges horàries també es tindran en compte com un dia a l’hora d’abonar la taxa.
Quant al preu, en els establiments hotelers (hotels, aparta-hotels i hotels-balnearis) serà de dos euros per dia en hotels de cinc estreles i quatre estreles superior, d’1,5 euros en els de quatre estreles i tres estreles superior, d’1 euro en els de tres, dos i una estrela i de 0,5 euros en hostals i pensions.
En els blocs i apartaments s’abonarà 1,5 euros (categoria superior) 1 euro (primera categoria) o 0,5 (estàndard), mentre en els pisos turístics es diferenciarà entre els de categoria superior (1,5 euros) i els d’estàndard (1 euro). En els allotjaments rurals oscil·larà entre 1,5 euros (cases de cinc o quatre estreles i gran luxe), 1 euros (cases i hostals de quatre i tres estreles) i 0,5 euros (casa i hostals de tres, dos i una estrela o acampades en finca particular). Per la seua banda, als creuers es pagarà 1,5 euros per dia i en càmpings, albergs i àrees de pernocta per a autocaravanes la taxa serà de 0,5 euros.
En cap cas, les plataformes digitals de comercialització alienes a l’establiment o altres intermediaris podran incloure l’import de l’impost en el cobrament, encara que sí que hauran d’informar del deure de pagar-lo abans del final de l’estada.
Tant la tramitació del tribut com la resolució de sancions, que oscil·laran entre 300 i 2.000 euros, correspondrà a l’Agència Tributària Valenciana. La direcció general de la Policia subministrarà, per mitjans electrònics, les dades del registre de persones allotjades en establiments que siguen estrictament necessàries per a la comprovació de l’impost. A més, les autoritats portuàries hauran de remetre la relació de creuers que hagen fet escala durant l’any anterior.
Estaran exempts de pagar l’impost els menors de 16 anys i les persones amb un grau de discapacitat igual o superior a un 66%, així com els participants en estades subvencionades per programes socials de qualsevol país de la Unió Europea, en viatges per motiu de salut justificat o en desplaçaments per força major (catàstrofes naturals o actes violents).
Tampoc s’abonarà en les estades realitzades a la xarxa valenciana d’albergs juvenils, sempre que els seus destinataris tinguen menys de 30 anys, així com en els viatges per a participar en competicions esportives oficials, en els d’utilitat pública o en els de congressos o esdeveniments científics organitzats per universitats públiques valencianes.
Tots els ingressos es reinvertiran en el sector mateix, en accions com millorar els serveis turístics en els municipis, promocionar el País Valencià com a destinació i la seua desestacionalització i diversificació, impulsar una mobilitat més sostenible o protegir i regenerar el medi ambient i els recursos naturals i promocionar-los com a patrimoni. També a conservar el patrimoni cultural i a incentivar la participació de turistes en esdeveniments culturals i festius, així com en polítiques d’accés a l’habitatge en zones afectades per una pujada de preus a conseqüència de l’afluència turística i en la lluita contra l’intrusisme i el frau en els allotjaments.
Uns altres dels objectius del Consell són dedicar la recaptació a impulsar bones pràctiques laborals en el sector, combatre la precarietat, millorar les infraestructures i dotacions turístiques, impulsar un turisme més inclusiu i accessible, millorar els barris amb major afluència o digitalitzar la gestió de destinacions i establiments.
Junt amb la taxa, cada ajuntament podrà establir un recàrrec a través d’una ordenança municipal, que serà d’un màxim del 100% de la quota íntegra. Tindran competència per a establir dos o més trams anuals diferents del recàrrec, segons les circumstàncies i peculiaritats de cada localitat. Els ajuntaments podran dedicar la recaptació d’aquest recàrrec a ajudes a establiments i serveis turístics de titularitat privada o a plans de sostenibilitat turística locals o comarcals.
De cara al futur es crearà una comissió autonòmica d’assessorament i seguiment de la implementació de l’impost, formada per representants de la secretària valenciana de Turisme i la Conselleria d’Hisenda al costat d’altres d’empreses del sector, sindicats, associacions de veïns i responsables municipals. Cada tres anys, la Generalitat elaborarà un informe d’avaluació de l’eficàcia de la taxa.
En general, en el text de la llei es defèn la necessitat de la taxa, destacant que Xipre és l’únic país del sud d’Europa que no compta amb un impost similar i garantint que s’aplicarà «de manera coherent» amb la resta de l’ordenament jurídic estatal i europeu.
