El personal de la Generalitat que entén bé o bastant bé el valencià se situa en el 93,7%, segons una enquesta de la direcció general de Política Lingüística sobre el coneixement i l’ús social de la nostra llengua en diferents àmbits de la societat i en l’administració autonòmica.
En general, respecte al coneixement del valencià per part de la societat, el Consell conclou que s’aprecia un increment generalitzat en la capacitat d’entendre’l, parlar-lo, llegir-lo i escriure’l perfectament i bastant bé.
Quant a la capacitat d’entendre el valencià, el percentatge puja del 72,4% de l’enquesta anterior al 75,8%, mentre la capacitat de llegir-lo ascendeix del 52,9% al 57,2% i la d’escriure’l del 34,7% al 40,8%. «En la sèrie històrica d’enquestes no hi havia hagut mai tantes persones amb capacitat d’escriure bé en valencià», ressalta l’administració autonòmica.
Respecte a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé en valencià, les xifres es mantenen pràcticament iguals a l’anterior estudi, entorn d’un 50%.
Una altra conclusió és l’increment en competència lingüística a les comarques castellanoparlants, ja que pugen tots els percentatges de capacitat d’entendre, parlar, llegir i escriure en valencià. Entendre’l escala 17 punts des de l’última enquesta, parlar-lo perfectament o bastant bé quasi deu punts, llegir-lo 11 punts i escriure’l huit.
Segons l’estudi, es parla més valencià amb els fills que amb la parella, la qual cosa per a la Generalitat mostra més transmissió i interés pel manteniment de la llengua: el 15,5% de les parelles parlen en valencià entre elles mentre que s’adrecen als fills en aquesta llengua en un 21,8% dels casos. A més, més d’un 82% dels enquestats pensa que el valencià s’hauria d’usar igual o més que ara.
Els participants en el qüestionari han valorat les iniciatives de promoció del valencià com ara la campanya «Sempre teua. La teua llengua», la Llei de Plurilingüisme, les emissions d’À Punt, la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) o l’Oficina de Drets Lingüístics. La puntuació oscil·la entre el 6 i el 6,95 de nota sobre deu punts.
Paral·lelament, l’enquesta reflecteix una baixada de l’ús de la llengua en diferents àmbits, com ara a casa o amb les amistats, en què decreix en els dos casos al voltant de huit punts. La Generalitat conclou així que, a pesar que puja exponencialment la competència lingüística en valencià, no es trasllada a un increment de l’ús d’aquesta llengua.
Davant aquesta situació, la direcció general ha encarregat a experts l’elaboració d’un pla quinquennal per a aplicar entre 2023 i 2027 que servisca de full de ruta per a implementar línies d’actuació per a promoure l’ús del valencià entre la ciutadania. Es presentarà a principis del pròxim any en el marc del Consell Social de les Llengües.
El 86,5% del personal té acreditació en algun nivell de valencià
Per part seua, quant al personal de la Generalitat enquestat, el 86,5% afirma que té acreditació en algun nivell de valencià. La seua competència per a entendre-ho, parlar-lo, llegir-lo o escriure’l bastant bé o perfectament ha pujat des del 2016.
Actualment, els treballadors públics que asseguren entendre bastant bé o perfectament el valencià se situen en el 93,7%, els que poden parlar-lo en el 65,1%, els que poden llegir-lo en el 88,1% i els que l’escriuen bastant bé o perfectament en el 56,4%.
Aquestes pujades en les quatre àrees respecte a l’anterior enquesta reflecteixen que s’incrementa en quasi un punt la capacitat d’entendre’l, en quasi huit la de parlar-lo i la de llegir-lo i en més de nou la d’escriure’l.
La Generalitat destaca un salt qualitatiu entre el domini de bastant bé a perfectament del valencià, ja que ha pujat en quasi 15 punts el personal que entén perfectament el valencià, en quatre el que el sap parlar perfectament, en més de huit el que sap llegir-lo perfectament i en quasi quatre punts el que és capaç d’escriure’l a la perfecció.
També que ha augmentat en un 9,1% l’ús del valencià entre companys de treball en l’administració autonòmica, mentre la proporció dels que escriuen prioritàriament en valencià ha pujat més de huit punts fins a situar-se en el 21,4% dels enquestats.
Metodologia
La mostra s’ha fet sobre un total de 7.117 persones de més de 15 anys residents al País Valencià.
En el qüestionari s’han introduït preguntes que no figuraven en els anteriors: aprenentatge del valencià per a la zona valencianoparlant i la castellanoparlant; llengua que es parlava de xiquet a casa; llengua de transmissió familiar; raó del canvi de llengua entre pares amb fills; freqüència amb la qual s’inicia una conversa en valencià; canvi de llengua si l’interlocutor parla en l’altra llengua; grau de coneixement i valoració de la societat de les iniciatives de promoció del valencià.
En el cas del coneixement i ús del valencià per part del personal de l’administració, s’ha fet entre 1.100 treballadors. Aquest qüestionari es va estrenar el 2016 i, en aquesta segona edició duta a terme entre setembre del 2021 i març del 2022, s’ha introduït un ítem referit a l’avaluació de les actuacions i iniciatives de la Generalitat per part dels enquestats.
