PP, Ciudadanos i Vox s’oposen frontalment al requisit lingüístic per als funcionaris, anunciat aquest dilluns per la Generalitat després d’anys de negociacions, i diuen que n’hi ha un altre «encobert» per als sanitaris, ja que puntua més el coneixement del valencià que una tesi doctoral.
El requisit, segons van exposar les conselleres Gabriela Bravo (Administració) i Raquel Tamarit (Educació), serà del C1 de valencià per als funcionaris d’alt rang a partir del 2023, però no s’aplicarà fins al 2025 i no afectarà ni sanitaris ni docents. A més, el coneixement de la llengua s’homologarà automàticament en aprovar l’assignatura en ESO i Batxillerat, amb efectes retroactius al curs 2021-2022.
En roda de premsa després de la junta de síndiques a les Corts, M. José Catalá (PP) ha assenyalat que espera veure «la lletra xicoteta» de l’acord, però ha advertit que és «significatiu» que l’única entitat que li ha donat suport siga Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i que «fins i tot UGT haja dit que no hi ha acord sindical».
En qualsevol cas, ha criticat que puntue més saber valencià que una tesi doctoral en el barem proposat per la Conselleria de Sanitat perquè els interins consoliden la seua plaça. «És un requisit encobert i és molt perillós», ha denunciat la també exconsellera d’Educació, a més d’alertar que l’homologació automàtica de títols «pot suposar una discriminació» per als cursos anteriors a 2021-2022.
Ruth Merino (Cs) ha coincidit que és una «barbaritat» que el valencià puga puntuar el triple que una tesi doctoral per als interins sanitaris, per la qual cosa ha fet una crida a «obrir fronteres en lloc de posar traves cada vegada més altes». «El valencià cal respectar-lo, parlar-ho i fomentar-lo, però no pot ser una barrera per a desenvolupar un projecte de vida», ha apuntat.
Entre els grups del Botànic, el portaveu adjunt d’Unides Podem, Ferran Martínez, s’ha mostrat satisfet amb l’acord entre PSPV i Compromís per a desbloquejar el requisit, si bé ha reconegut que «segurament no serà perfecte perquè tots els acords suposen cessions mútues».
Ara bé, ha deixat clar que el seu partit secunda tot el que supose avançar en drets lingüístics, a més de rebutjar la «imposició» de la qual parla l’oposició, ja que es tracta de «protegir la llengua: un dels nostres majors patrimonis». «El pròxim requisit serà la llengua de signes», ha afegit irònicament la síndica, Pilar Lima.
