La productivitat per ocupat total de l’economia valenciana és un 5% inferior a la mitjana estatal. En cas de la productivitat del sector, la diferència arriba fins el 6,5% per sota de la mitjana estatal.
Aquesta és una de les conclusions de l’informe de l’Ivie «Situació i reptes de l’economia valenciana» que ha presentat el director adjunt de l’Ivie, Joaquín Maudos, durant el V Congrés de l’Economia Valenciana, que ha arrencat aquest dilluns al Palau de les Comunicacions de València, organitzat per la Presidència de la Generalitat, CCOO, UGT, CEV i l’Ivie.
Si l’anterior edició del congrés celebrat al juny a Alacant va estudiar l’evolució de l’economia valenciana des de l’Estatut d’Autonomia de 1982, ara l’objectiu d’aquestes jornades és analitzar la situació actual i els reptes als quals s’enfronta per a establir les estratègies de millora, segons ha informat l’Ivie en un comunicat.
La directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat, Ana Berenguer; i el director d’Investigació de l’Ivie, Francisco Pérez, inauguraven la jornada en què després Joaquín Maudos donava a conèixer les principals conclusions de l’informe.
Segons exposava, el PIB per càpita valencià se situa un 12% per sota de la mitjana estatal, i la distància ha crescut des del 10% enregistrat el 2007. Els «pobres resultats» en productivitat expliquen bona part d’aquesta bretxa en la riquesa del país respecte al conjunt de l’Estat. Les dades mostrades per Maudos apunten que la productivitat per persona ocupada en l’economia valenciana és un 5% inferior a la mitjana estatal, i en el cas de la productivitat del sector privat, la diferència puja al 6,5% per sota de la mitjana espanyola.
L’informe presentat durant el congrés detalla les febleses del teixit productiu valencià, que contribueixen a explicar els baixos nivells de productivitat. Destaca l’especialització en activitats que generen menor productivitat. Només en 11 de les 60 branques de l’activitat de l’economia, la productivitat del País Valencià supera la mitjana estatal, i eixes branques aporten el 14,8% del valor afegit del sector privat.
Això significa que el 85,2% del valor afegit brut de les empreses privades del País Valencià depèn de sectors amb nivells de productivitat inferior als seus homòlegs a Espanya. A més, s’adverteix del menor treball de capital humà, ja que el percentatge d’ocupats amb estudis universitaris és inferior –com a indicador de qualitat del treball– al de l’Estat: 31% front a 32,4%, i s’allunya dels territoris líders en productivitat: Madrid (43,2%), País Basc (39,3%) i Navarra (35%).
El document també es refereix a la menor professionalització de la direcció de les empreses com a factor que limita la productivitat, amb un percentatge d’empresaris i autònoms amb formació superior 1,7% menors que el de l’Estat (39% davant el 40,7%).
D’altra banda, recorden que l’esforç inversor en R+D se situa un 16% per davall de la mitjana estatal. També és menor l’esforç inversor en actius intangibles –formació dels treballadors, publicitat, disseny, software, bases de dades, etc.) que representa un 6,2% del PIB al País Valencià, front al 7,1% de la mitjana o l’11,1% de Madrid.
Per últim, incideix en la reduïda mida empresarial, amb només un 12,3% de l’ocupació en grans empreses front al 16,6% de l’Estat, com una altra de les febleses del sector productiu valencià.
Pel que fa al sector públic, l’Ivie també al·ludeix a les febleses del sector públic que afecten a la productivitat. En primer lloc, apunten a la menor dotació d’infraestructures públiques en relació a la mida de l’economia, amb un stock de capital públic un 17% inferior a la mitjana i mancances importants com el reclamat Corredor Mediterrani. A més, l’administració valenciana disposa de menys recursos per a donar suport a l’activitat econòmica, atès l’infrafinançament patit des de fa anys.
Així, la despesa per càpita en polítiques de suport a les activitats productives i les inversions sempre ha estat per sota de la mitjana –un 15% per sota de la mitjana de l’Estat el 2020–, ja que tots els recursos s’han d’adreçar a garantir els serveis fonamentals –sanitat, educació i dependència.
Altra de les febleses del sector públic, segons el document presentat per Maudos, és la menor dotació d’ocupació pública i l’envelliment de les plantilles. La lentitud en els processos de contractació pública i l’elevat nivell d’endeutament són els dos últims factors que afecten la productivitat del sector públic valencià, segons l’informe.
El document de l’Ivie també planteja unes propostes de millora que permeten el País Valencià convergir cal al major nivell de vida d’altres regions i de la mitjana estatal. En primer lloc, recomana redirigir la inversió cap a actius intangibles. Per a això, és necessari millorar l’accés al seu finançament, incentivant no només el capital risc, sinó també el finançament bancari.
A més, aconsella impulsar la professionalització de la gestió de les empreses; incorporar recursos humans qualificats i permanents en les plantilles, apostar per la formació continuada en l’empresa, promoure la transformació digital de les organitzacions, difondre i imitar les pràctiques de les millors empreses, aconseguir resultats en les demandes d’un finançament just i inversions adequades per al País Valencià, controlar la sostenibilitat financera de la despesa pública i l’endeutament, rejovenir i renovar els perfils de l’ocupació pública i avaluar regularment les polítiques públiques.
