La guerra oberta a Gandia amenaça el futur de Compromís

La disputa per encapçalar la llista a l’alcaldia manté la coalició en els problemes interns dels últims anys a la capital de la Safor

Les disputes internes al si de Compromís s’estan veient reflectides de manera ben clara a Gandia. Les tensions entre Més i Iniciativa, i també entre el sector orgànic i el crític de l’antic Bloc, han arribat al punt que els dos màxims representants de la coalició, Alícia Izquierdo i Josep Alandete, difícilment arribaran a una entesa per anar junts a les eleccions locals, tal com ja van fer al 2019. En aquell moment, Alandete, ara en Iniciativa, va guanyar les primàries per sorpresa i Izquierdo, de Més, va acabar concorrent com a número dos, convidada pel mateix Alandete, tot i que havia anunciat que deixava la política institucional després de la seua derrota. Ara, una solució d’aquest tipus sembla ben difícil, atès el nivell de l’enfrontament. Ambdues parts s’acullen al reglament electoral perquè el procés siga al més just possible, i ambdues parts l’interpreten a la seua manera.

La capital de la Safor no està inserida dins del grup de ciutats grans identificades per Compromís, aquelles en les quals, si no s’arriba a un pacte intern, es decideix la llista electoral a través d’un procés de primàries obertes. Sense pacte, Compromís ha de celebrar unes primàries internes a Gandia, que es veuran condicionades per la suma sobtada de militants inscrits a pocs dies de signar el reglament, que coincidia amb el tancament del cens de militància. Una estratègia legal que decidirà, previsiblement, la tria d’Alícia Izquierdo com a candidata a l’alcaldia. Uns interpreten l’increment del cens com a fruit de la campanya legítima de Més per sumar simpatitzants. D’altres, com una manera d’alterar el resultat, tot i que Iniciativa també va esforçar-se a l’hora d’ampliar la llista amb simpatitzants propis, tant a Gandia com en altres localitats, entre les quals destaca Torrent (Horta Sud).

Siga com siga, les disputes en els procediments interns de la coalició també s’han viscut durant els darrers anys, que mai no han estat exempts de polèmica. Al 2019, Alandete va guanyar contra pronòstic unes primàries gràcies a l’impuls de bona part de la militància local de l’antic Bloc, que li va donar suport de manera entusiasta per a evitar que Izquierdo, identificada amb el sector orgànic de l’actual Més, encapçalara la candidatura. La victòria d’Alandete, per inesperada i pel rerefons de rivalitat que amagava, no va servir com a remei per a apaivagar les disputes que es viuen, internament, al si de la pota nacionalista de Compromís. Alandete va intentar conciliar entre les parts obrint-se a incorporar Izquierdo com a segona de la llista local, fet pel qual va revalidar el seu càrrec com a regidora a la capital de la Safor.

Però les disputes s’han intensificat durant l’actual legislatura. Alandete ha exercit com a vicealcalde, i Izquierdo, regidora de Territori, mai no ha deixat d’aspirar a liderar la llista de la coalició de cara a les pròximes municipals, que se celebraran al maig. En aquest context, Alandete va fer un moviment al juny, quan es va incorporar a Iniciativa –estava adherit a Compromís sense militar en cap de les grans formacions que integren la coalició– per a buscar suport i estructura orgànica de cara a revalidar la seua candidatura a l’alcaldia. Des d’aleshores, les disputes s’han agreujat fins al punt que, davant la previsió que Izquierdo es puga imposar en unes primàries tancades, Alandete ha reclamat que les primàries siguen obertes perquè no només hi participe la militància, sinó tota la ciutadania inscrita. Ho ha fet a través d’un manifest signat per 150 persones, una xifra gens menyspreable que evidencia el context de competitivitat en què es desenvoluparien unes primàries obertes entre Izquierdo i Alandete.

La demanda d’Alandete, que compta amb el suport d’històrics del Bloc, com ara la militant Laura Morant –que va anar de dos a la llista el 2015–, l’argumenten amb el fet que, davant una disputa tan evident, el millor és deixar la ciutadania que trie el cap de llista de la coalició. Asseguren, també, que ha sigut amb l’obertura a la ciutadania quan el valencianisme ha sigut capaç d’obtindre els majors èxits electorals. Uns arguments convincents, i alhora retòrics, tant com els que ofereix l’altre sector, que assegura que les primàries del 2015, també obertes, van permetre que gent del PP es donara d’alta per a decidir l’ordre de la llista de Compromís.

Si tot va com està previst, al febrer se celebraran les primàries locals de Compromís amb dues votacions el mateix dia: una per al cap de llista i l’altra per a l’ordre de la resta de figurants. Atesa la disputa interna, si els dos sectors van a totes, difícilment en sorgirà una llista amb consens entre els seus integrants. Un fet que complicaria, encara més, les negociacions entre Compromís i la resta de partits que han de concórrer conjuntament amb els valencianistes en una llista unitària. Tal com ha passat els darrers anys, Esquerra Unida i Esquerra Republicana estan cridats a integrar-se en la candidatura.