La transmissió intergeneracional del català és del 80% a Catalunya i a les Illes Balears, i del 60% al País Valencià. És una de les dades inèdites que publica l’onzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat de la llengua a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.
Aquesta dada, fruit d’una enquesta encarregada per l’entitat a finals del 2021 i començament del 2022, constata que una de les principals fortaleses de la llengua continua sent que, de manera general, els catalanoparlants de l’Estat espanyol transmeten el català als fills. Tanmateix, si en el cas de Catalunya parlen habitualment en català el 81,9% dels residents amb, com a mínim, un avi catalanoparlant (un 92,0 % en el cas dels que tenen tres o quatre avis catalanoparlants) i a les Illes Balears ho fan el 78,6 % i el 85,1%, respectivament, al País Valencià només fan servir habitualment el català el 62,2% dels que tenen, com a mínim, un avi catalanoparlant i el 76,2% dels que en tenen tres o quatre.
Encara que aquestes dades demostren que el fet de tindre avis catalanoparlants fa augmentar a tots els territoris la possibilitat que els nets parlen la llengua de manera habitual, en el cas dels matrimonis mixtos les diferències territorials són molt més marcades. A Catalunya, el 68,9% dels habitants amb dos avis catalanoparlants i dos de no catalanoparlants parlen català habitualment. En la mateixa situació, només parlen habitualment en català el 44,6% dels illencs i el 30,7% dels valencians. Segurament, segons Plataforma per la Llengua, aquestes diferències tenen una relació directa amb la diferent penetració històrica que ha tingut el nacionalisme espanyol a cadascun d’aquests territoris: «si a Catalunya s’hi ha desenvolupat un moviment nacionalista alternatiu a l’estatal que ha valorat i prestigiat la llengua pròpia i que ha tingut una gran capacitat d’atracció, als altres territoris el nacionalisme espanyol, que és profundament supremacista castellà, ha trobat menys oposició».
L’InformeCAT de 2022 també recull una dada significativa en el cas del Principat: com revela la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, els habitants de Catalunya parlen més català amb els fills que amb els pares. Així, si el 36% el fa servir amb els pares, el percentatge creix fins al 53,6% a l’hora de parlar amb el fill més gran.
Una altra dada inèdita de l’InformeCAT d’enguany revela que, a Catalunya, una mica més de la meitat dels catalanoparlants (un 50,9 %) creuen que canviar al castellà quan algú els parla en aquesta llengua no implica cap amenaça per al català. Si l’InformeCAT del 2021 explicava que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà i que la majoria ho fan «per respecte» o «per educació», l’edició d’enguany completa la fotografia i concreta que a les Illes Balears només 1 de cada 10 illencs manté el català quan algú els parla en castellà.
Aquesta actitud de «submissió lingüística generalitzada», segons l’ONG del català, contrasta amb el fet que molts residents no catalanoparlants d’origen estranger «tenen interès per aprendre la llengua i millorar-ne el coneixement»: en el cas de Catalunya, 6 de cada 10 residents estrangers expressen aquest interès. Tot i que no tots s’acaben matriculant a cursos de català, per una qüestió, probablement, de disponibilitat horària i de càrregues laborals, com revela l’InformeCAT, les inscripcions als cursos d’hivern del Consorci per a la Normalització Lingüística es van incrementar el 2021 un 31%.
Segons les enquestes encarregades per Plataforma per la Llengua a final del 2021 i començament del 2022, la majoria de valencians, illencs i catalans saben que parlen una mateixa llengua. En concret, com es recull a l’InformeCAT, més de dues terceres parts dels catalanoparlants inicials d’aquests territoris saben que parlen la mateixa llengua, mentre que, en el cas dels castellanoparlants, el percentatge de persones que ho saben és del 64,7% a Catalunya, del 61,7% a les Illes Balears i del 55,9% al País Valencià.
Malgrat que és una realitat coneguda, encara hi ha un 42,4 % dels webs de l’administració de l’Estat que diferencien entre català i «valencià» com si foren idiomes diferents. Aquesta és una dada pròpia de l’ONG del català extreta a partir d’una observació dels portals oficials de l’Estat feta durant el mes de novembre.
Alhora, una altra dada curiosa treta de l’informe és que Internet és l’àmbit en què els valencians fan servir més la llengua pròpia: el 46,8 % s’hi expressa en valencià, mentre que només el 21,7 % s’expressa majoritàriament en valencià al lloc de treball.
