El castell de Santa Bàrbara d’Alacant

El castell de Santa Bàrbara d'Alacant (l’Alacantí) està situat sobre la muntanya del Benacantil, una mola rocosa de 166 m d'altitud a la vora de la mar. Posseïa, per tant, un enorme valor estratègic, atés que s'hi albira tota la badia i els voltants. 

La imatge de la roca des de la platja del Postiguet s'assembla a una cara, sovint anomenada la cara del moro pels alacantins. S’ha utilitzat com a icona de la ciutat. 

Als vessants, s’hi han trobat restes arqueològiques de l'edat de bronze, ibera i romana, si bé l'origen de la fortalesa de hui en dia cal situar-lo a les acaballes del segle IX, durant el període islàmic. 

L'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X de Castella, va prendre el castell als musulmans el 4 de desembre del 1248, festivitat de Santa Bàrbara, nom que va rebre el castell en conseqüència. Malgrat la resistència de l'alcaid castellà Nicolás Pérez, el 1296, Jaume el Just va prendre el recinte amb l'ajuda dels colons catalans i aragonesos que hi vivien. Amb aquest rei es va dur a terme la primera remodelació i, gairebé un segle després, Pere el Cerimoniós va ordenar que fora reforçat. El rei Carles I de Castella el va ampliar a les primeries del segle XVI. 

El recinte va patir el bombardeig d'Alacant el 1691 per part de l'esquadra francesa de Jean II d'Estrées, i les accions bèl·liques durant la guerra de Successió, ja que la població era majoritàriament austriacista. 

Així mateix, va resultar greument afectat durant la revolució cantonal el 1873, quan la fragata cuirassada Numància, en mans dels cantonalistes de Cartagena, va llançar els seus projectils sobre Alacant. Vint anys després, es van desarmar els seus canons.

Va estar en una situació d'abandó i ruïna fins que, el 1963, es va obrir al públic.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.