Enguany, la centenària Revista del Centre de Lectura de Reus dedicava un monogràfic al País Valencià amb l’objectiu de reforçar encara més els vincles entre els territoris del domini lingüístic i amb la voluntat d’apropar la situació del País Valencià als ciutadans del Principat. Aprofitant aquesta publicació, el Diari La Veu del País Valencià, Decidim i l’esmentat Centre de Lectura celebraven un acte a la Societat Coral el Micalet de València per a parlar sobre aquest monogràfic i també sobre la realitat dels mitjans de comunicació al domini lingüístic.
La primera part de la xerrada comptava amb la participació de la directora de la Revista del Centre de Lectura de Reus, Agnès Toda, qui reconeixia que «des del Principat costa baixar al País Valencià, i per això es va plantejar un número que podia servir per a homenatjar Joan Fuster», escriptor de qui enguany se celebra el centenari. «No estem al dia de tot el que passa al País Valencià, i entre tots hem fet una resposta a aquesta realitat», deia referint-se al monogràfic, que també serveix per a «visibilitzar les realitats compartides». El monogràfic compta amb desenes d’articles fets des del País Valencià, i es poden llegir a través d’aquest enllaç.
Moisès Vizcaino, editor del Diari La Veu, feia una sèrie de reflexions. La primera, que «si al segle XX la palanca de recuperació de la llengua va ser a través de l’àmbit de l’educació escolar, la del segle XXI és la comunicació». I davant aquesta observació, Vizcaino assenyalava que en un món com l’actual, «sobreconnectat globalment, els valencians no podem veure TV3». L’editor també alertava que «no podem competir en un sistema de comunicació no normalitzat en valencià», i per això insistia en la necessitat de «vertebrar el sistema comunicatiu» a través de la reciprocitat, de les plataformes amb continguts en llengua pròpia, amb continguts digitals en valencià i també amb empenta institucional, hui encara concentrada en els mitjans en castellà, tal com ell mateix detallava amb xifres al llarg de la seua intervenció.
Qui fora coordinador de Decidim fins fa poc i qui encara coordina la campanya Reciprocitat Ara!, Antoni Infante, assenyalava la contradicció que l’Estat haja signat «els acords internacionals que ens permeten informar-nos en la nostra llengua», deia referint-se a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, però davant l’evidència que la realitat és ben distinta, «hem de continuar la tasca amb un Estat a la contra». Infante apuntava que «des de lluites distintes es pot anar construint una lluita compartida», i assenyalava el monogràfic com a exemple en aquest sentit.
De fet, les intervencions han girat molt al voltant de les iniciatives individuals que miren de suplir l’absència institucional a l’hora de protegir i promocionar la llengua. Amb la introducció i la moderació de la coordinadora de Decidim, Zahia Guidoum, s’iniciaven les següents intervencions. El periodista Manuel Lillo, convidat a l’acte, feia balanç dels quaranta anys d’autonomia al País Valencià, i explicava que si bé l’Estatut era per a molts un punt de partida, «per a d’altres era un punt d’arribada», fet que s’evidencia amb la inexistència de mitjans centrats en el País Valencià, atès que «de diaris de paper no n’hi ha cap, i els que n’hi ha són d’àmbit provincial». «Algú no ha volgut, des del poder, que aquesta realitat no canvie, i si ha canviat ha sigut gràcies a la iniciativa privada d’alguns editors com el de la revista El Temps o com el del Diari La Veu –mitjans en els quals Lillo treballa–, que han lluitat personalment per fer el panorama més favorable», deia referint-se a Eliseu Climent i a Moisès Vizcaino.
Vicent Boscà, director de la revista Saó, editada des de fa 46 anys, continuava amb aquesta reflexió i deia que «el sistema educatiu en valencià depèn de l’aposta d’alguns que perden diners». En canvi, lluny del pessimisme, Boscà demanava «continuar treballant entre tots» per canviar la realitat, i donava importància també a les iniciatives personals en aquest sentit. «Les decisions individuals depenen de nosaltres mateixos, i també poden tindre força», concloïa.
L’acte es pot recuperar a través d’aquest vídeo.
