Les XX Jornades de Memòria Històrica de Castelló de la Plana, que tindran lloc a l’Espai Cultural Menador els dies 4, 5 i 25 de novembre, estaran dedicades a l’estudi de la relació entre la memòria històrica i l’Església catòlica espanyola.
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC), organitzador d’aquest cicle, explica que enguany les jornades volen recordar «la publicació de la “Carta col·lectiva dels bisbes espanyols” l’1 de juliol del 1937, en plena Guerra Civil, en què justificava el seu posicionament franquista». El text, indica el col·lectiu, «va tindre una gran repercussió internacional i va determinar que polítics i governs de diferent índole es mostraren en contra de la República espanyola legítimament constituïda, i consideraren la guerra una mena de croada cristiana contra l’infidel».
Així, continua, «a partir d’aquest moment la vinculació entre els militars franquistes i l’església va ser més estreta i va donar lloc al futur nacionalcatolicisme que presidirà la dictadura». Per tant, assenyala «no és necessari ponderar la importància d’aquest document en el futur de la història de l’Espanya contemporània fins i tot en la democràcia actual, en què no hi ha manera de desvincular l’església de l’Estat i de confondre actes religiosos amb personatges polítics que representen l’Estat no confessional». Per això, «l’estudi i la reflexió sobre aquests fets ajudaran a un millor coneixement de la societat actual».
Les jornades començaran aquest divendres amb la projecció del documental Apaiz Kartzela. La presó dels capellans, que mostra com alguns membres de l’Església catòlica espanyola es van manifestar en contra de la repressió franquista en les misses i, a conseqüència d’això, van ser reclosos en una presó de Zamora. En aquest film quatre sacerdots que van estar-hi presos entre 1968 i 1976 tornen a visitar el centre penitenciari on van complir les condemnes, que, en alguns casos, superaven els deu anys. Va ser precisament Franco qui, utilitzant el Concordat signat amb el Vaticà, va crear aquesta Presó Concordatària, l’única del món per a religiosos. La pel·lícula narra la història del trasllat forcós a la penitenciaria al qual van ser sotmesos 53 religiosos de Madrid, Galícia, Catalunya i el País Basc.
Després de la projecció, hi haurà un col·loqui amb els productors i amb Xabier Amuriza, protagonista principal del documental, excapella que va estar 7 anys a la presó de Zamora i reconegut bertsolari (improvisador) al País Basc, conegut pel seu treball en l’àmbit cultural, i amb Juan M. Arregi, protagonista del documental, excapella exiliat en aquella època, que va ser clau per a l’obtenció de suport exterior que necessitaven els capellans presos per a fer les seues peticions i rebel·lions. Com a periodista sempre ha donat suport a moviments socials i polítics del poble basc.
Dissabte 5 de novembre, a les 11 h, Neus Baena Gallardo, llicenciada en Història i Màster en Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa per la URV, i autora de llibre (en edició) Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, Església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977, impartirà la conferència «L’Església catòlica espanyola des de la Guerra Civil a la Transició: Croada, nacionalcatolicisme i trencament (1936-1977)».
Finalment, el 25 de novembre a les 20 h, a Teatre del Raval, hi haurà el concert de Pau Alabajos «Cançons contra l’oblit», amb música sobre memòria històrica.
