Els paisatges verds integrats per tarongers i regats pel Serpis que tant han inspirat la literatura es podrien veure perjudicats, i molt, pel projecte d’ampliació de l’autovia CV-60. Es tracta d’una prolongació entre Palma de Gandia i Gandia que afectaria molts altres municipis de la Safor. Un projecte de la Generalitat que consta de quasi 3.000 fulls i que, segons denuncien veïns de la comarca, no ha sigut explicat amb detall. Tant és així que molts encara no entenen la utilitat social d’una obra que acabaria amb bona part del camp que tant defineix els paisatges d’aquests pobles.
L’autovia com a tal, resumida en el projecte bàsic de la connexió de la CV-60 amb la N-332, implicaria una ampliació de la carretera a quatre carrils i afectaria l’horta de nou municipis. «Diuen que ningú vol treballar al camp, però si executen aquest projecte, com volen que hi treballem?», es pregunta Marc Tarrasó, veí de Rafelcofer i persona ben implicada en la protesta social contra aquesta ampliació com a portaveu de la Plataforma Per l’Horta de la Safor.
Més enllà del factor agrari, hi ha tota una sèrie d’elements que inquieten els veïns de la comarca. Tarrasó parla de la qualitat de vida i del sentiment de pertinença. «Jo visc al voltant d’un camp de tarongers i no és el mateix viure, de sobte, davant una carretera», lamenta. La construcció de la carretera implicaria un creuament amb l’AP-7 que obligaria a construir un escalèxtric «tan ample com el poble d’Almoines», calcula aquesta veu. Es contempla, alhora, la destrucció de 600.000 metres quadrats d’horta fèrtil i la corresponent contaminació acústica, atmosfèrica i la pujada de la temperatura del sol, atès que l’asfalt atrau la calor.
També hi ha el dubte sobre el cost del projecte, previst en 66 milions d’euros, tot i que aquest pressupost es va establir abans de l’espiral inflacionista actual. Per últim, algunes veus critiquen que el càlcul que s’ha fet és que amb aquesta obra el tràfic només es reduiria en un 1% a la zona, i estalviaria dos minuts de trajecte entre el lloc en què començaria l’obra i el lloc en què acabaria.
Per impedir que es duga a terme l’execució del projecte, el col·lectiu esmentat explica que la Conselleria de Medi Ambient està redactant una Declaració d’Impacte Ambiental, i es pretén que aquest tràmit resulte desfavorable perquè es paralitze el projecte. El passat cap de setmana, 500 persones van eixir al carrer per protestar contra el projecte. La consellera de Medi Ambient recentment substituïda, Mireia Mollà, estava assabentada de la protesta, si bé el relleu a la Conselleria obliga a reprendre contactes amb les màximes autoritats públiques. Siga com siga, Per l’Horta de la Safor assenyala Arcadi España, conseller de d’Hisenda i anteriorment conseller de Territori, com a màxim responsable del projecte. «Ell va començar tot això, i l’actual consellera, Rebeca Torró, ja va dir que el projecte es faria sí o sí». Segons indica aquest testimoni, «alguns es pensen que als pobles xicotets no hi vol viure ningú i que poden fer el que consideren».
De moment, atès el nombre de persones que s’han manifestat a la contra, sembla evident que la Safor no vol saber res d’aquest projecte. A més de la xifra indicada anteriorment, en una localitat com Rafelcofer, de només 1.300 habitants, es van ajuntar 100 persones fa uns dies per protestar en contra. La plataforma està aconseguint mobilitzar tots els municipis afectats –Ador, Almoines, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà, la Font d’en Carròs, Palma de Gandia, Potries i Rafelcofer–, amb manifestacions sense precedents a la comarca, amb assemblees locals multitudinàries i altres tipus d’actes. Recorden, alhora, que a les portes d’un any electoral, aquest tema es pot situar al centre de l’agenda política en aquests municipis, cosa que podria comprometre els suports de la Safor als partits del Botànic. La pilota resta en mans del Consell, que sembla decidit a executar l’obra.
