La capella de Marco, a l’Alcora (l’Alcalatén), també anomenada capella del Carme, està ubicada al final del carrer Major, en una petit eixample que es forma en el punt en què s’uneix al carrer dels Teixidors.
En aquest lloc, existia abans una ferreria que, el 1734, va ser adquirida pel canonge de la Catedral de València, Vicente Marco Lloris de la Torreta, que va decidir construir-hi una capella (entre 1740-1743), dedicada en un principi a la Mare de Déu dels Dolors per a complir una promesa, segons sembla, després d’eixir il·lés d'un greu accident a cavall quan era jove.
Actualment, és l’oratori de la Llar d'Ancians, annex a la capella, motiu pel qual va canviar l’advocació per la de la Mare de Déu del Carme, ja que la institució està regentat per les Germanes Carmelites de Sant Josep.
Presenta una façana estreta, encaixada entre les edificacions confrontants, i una bella portada de pedra emmarcada amb pilastres amb capitells dòrics que sostenen un arquitrau clàssic i rematada amb frontó semicircular trencat amb òcul tapiat. A la part superior, s’hi pot observar l'escut llaurat dels Cinzúnegui Marc i una espadanya de carreus amb la seua campana, darrere de la qual es deixa veure la cúpula de teules, rematada amb una creu de forja.
A l’interior cal destacar, pel seu valor artístic, el sòcol de rajoles del segle XVIII de la fàbrica del Comte d’Aranda, que recorre tots els paraments. Actualment, l'oratori continua en ús i perfectament conservat.
