El proper diumenge el director de Puçol Borja Zanón González es posarà al capdavant per última vegada de la Trinity College Orchestra de Dublín. És una orquestra universitària, semblant a l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, però aquesta està a Irlanda. “Vaig marxar en 2013” ens diu Borja Zanón, director i clarinetista de Puçol (l’Horta Nord), “amb la meua parella que tenia allà una oferta de treball, però jo no tenia res i aní a l’aventura. Vaig trobar feina fent classes mentre estudiava al conservatori”.
Zanón és un dels tants valencians que els governants del Partit popular en l’anterior legislatura qualificaven com a “emigrants aventurers”, recordem que s’arribà a dir que “marxaven per l’esperit aventurer dels joves” tot negant l’exili forçat en alguns casos per la falta d’oportunitats laborals.
Una vegada a Dublín, Zanón muntà un cor, “amb suport de l’Institut Cervantes fèiem repertori en castellà”, i es va presentar a les proves de director de la Trinity Collage Orchestra i “em van agafar”, diu “estic molt satisfet perquè mai fins aleshores havia dirigit ningú que no fóra exalumne de la universitat, ni cap estranger. Sóc el director titular de l’orquestra amb la qual acabaré amb el concert de diumenge”, un concert solidari en favor d’EnganCHADos, “perquè el contracte és només per dos anys, ja que el que volen és donar oportunitats a més gent”, explica un jove director qui reconeix que a nivell musical Irlanda i València s’assemblen en la quantitat de música que es produeix.
Borja Zanón González amb la Trinity College Orchestra.
Però a Irlanda, a banda de quantitat de música, “el que hi ha són moltes més oportunitats per a la gent jove”, ja que “a València hi ha molta més competència, i tinc la sensació que és més refractària a confiar en la gent jove”.
Tanmateix hi ha una gran diferència pel que fa al món laboral i l’escena irlandesa respecte a la valenciana, segons explica Borja Zanón, a Irlanda “hi ha més esperit de fer-s’ho u mateix. El músic ha de buscar-se el públic, el concert, entre uns quants es munten orquestres que potser fan uns concerts i després no tornen a tocar fins al cap de dos anys, però com que hi ha una gran quantitat de concerts benèfics i bolos, hi ha molta activitat. A València és tot al contrari, esperem que ens munten el concert, que ens criden per anar a tocar i nosaltres només hem de pujar i tocar”. Així, afegeix Zanón, a Irlanda “amb menys infraestructura i menys administració, la gent es mou més per trobar concerts. Això és el que li cal a València, que aprenem a moure’ns i aprendre la cultura del músic freelance”.
Diumenge estarà al capdavant de la Trinity College Orchestra, a l’Ateneo de Madrid fent el concert solidari per recaptar fons i ajudar la fundació que coordina hospitals al Txad (EnganCHADos) i interpretaran el Danzón núm. 2 d’Arturo Márquez, les dues Suites de Carmen de Bizet i el Primer Concert per a clarinet i orquestra de Carl Maria von Weber amb CathalKilleen com a clarinetista.
Tornaràs a València? “És la intenció, tornar només puga, sense precipitar-me, i buscar treball”.
