Sixto Ferrero / València.
Dins de la normalitat a la qual ens hem d’acostumar està veure els nostres representants públics gaudir d’esdeveniment diversos que havien estat oblidats. No caldrà aprofundir en els fets passats però, al llarg d’aquest any, aquesta normalitat encara ens depararà més moments en què els protagonistes els diran: gràcies. Amb la mateixa naturalitat i sense complexitats, el president de la Generalitat després de la Gala dels Premis Ovidi va atendre La Veu per comentar un xic de música, al Palau i dalt de l’escenari.
Quin és el motiu pel qual la música que es fa en valencià no havia entrat al Palau de la Música? La música en valencià no havia entrat al Palau perquè hi ha hagut uns governs intolerants i completament desafectes amb les conviccions culturals d’aquesta terra. Crec que cal un espai de normalització, de tolerància, d’obertura, i això no significa que hi haja una monovisió, sinó que la visió més pròxima de la nostra llengua tinga el relleu que es mereix, per això el Col·lectiu Ovidi Montllor el que ha fet és una visibilització de la normalització, pensant en els valencians i valencianes que finalment han escollit quina cançó els agrada, quin poema volen… Es tracta que es puga arribar als ciutadans en les produccions que s’estan fent, que són enormes com s’ha vist hui, amb creacions d’una gran bellesa, però, que no es poden quedar en circuits més tancats, sinó que es tracta que això es crea per a connectar amb els oients, els lectors, amb les persones.
Quin futur li albira ara? Estem en un moment d’una magnífica collita. Es canta en valencià, però es fa amb una enorme qualitat. En altres moments de la nostra història hi havia qualitat i no tanta, però ara hi ha una gran qualitat. Es canta en valencià per descomptat també amb una mirada internacional musicalment parlant i això és molt positiu. Ara que els cantants de música en valencià tindran una oportunitat començarà un nou temps fins i tot per a la indústria cultural.
El president Puig lliura el Premi a la trajectòria artística a Obrint Pas. Premis Ovidi 2015.
Quin és el seu grup preferit? Cadascú és de la seua generació, jo sóc d’Al Tall, de Raimon, de Llach de la gent que m’ha ajudat a créixer, sóc molt de l’Ovidi a qui vaig tindre la sort de conèixer i hi ha dos coses que com a responsable polític m’omplin absolutament. Quan era cap de gabinet vaig poder donar-li una Alta distinció a Ovidi, i ara com a president he pogut donar-li-la a Raimon. Més enllà de les distincions està la meua biografia que està molt vinculada a aquests cantants, i d’altra banda també gràcies als meus fills vaig conèixer Obrint Pas. És un pont Obrint Pas, del passat al futur, han sigut també una pista d’aterratge per als nous grups. M’ha agradat molt també Aspencat.
Diga’m una cançó que l’identifique? ‘Jo vinc d’un silenci’ o ‘el Tio Canya’. Si se’n poden dir dos.
