Sant Jörgen d’Alzira: el trombonista neerlandès captiva el públic de l’SBALZ

La quarta jornada del festival SBALZ d’Alzira presentava un concert amb dos solistes d’excepció, per una banda el trompetista alzireny Patricio Soler i per l’altra el trombonista neerlandès Jörgen van Rijen. El programa comptava amb dos pasdobles de concert ben diferenciats, Encuentros de José Rafel Pascual-Vilaplana, un pasdoble estàndard, de caràcter simfònic que la banda simfònica de la Societat Musical d’Alzira interpretava amb solvència, sota la direcció del seu titular Ángel Crespo.

Seguidament es presentava el trompetista local i actualment trompeta solista de la Banda Municipal de Barcelona, Patricio Soler, qui oferí Trumpet sonata (1954) del compositor nord-americà Kent Kennan. Amb tres moviments i estèticament neoclàssica, la sonata triada per Soler no proposava un balafiament de virtuosisme, de sorpreses tècniques… sinó que originalment per a trompeta i piano, la sonata (estrenada per Elsass en 1955) té una clara influència hindemiana i els centre tonals condicionen les melodies així com les harmonies modals. El resultat és una sonata que no compta amb passatges de rauxa virtuosa, ni melodies diguem-ne de gust verista (molt líriques, altament melodioses), sinó que exigeix una expressivitat i una concepció de les melodies de dificultat en el seu assemblatge cambrístic, en l’ús de les diverses sordines i l’afinació, els timbres i, per tant, la instrumentació. Soler estigué excessivament gèlid, potser massa lineal, controlant en tot moment el procés, segur i amb una magnífica qualitat del seu so i una afinació, sobretot amb les sordines, controlada al mil·límetre. La banda l’acompanyà en la mesura que la versió (la de banda) donava de si, estigué correcta i tampoc se li podia demanar més.

_{Patrício Soler (trompeta) amb la banda simfònica de la SMA}

Tot seguit s’oferí altre pasdoble, Entre viñas d’Hugo Chinesta, pasdoble de concert de caire hispanitzant, amb tendència a “l’Españacañinismo”, amb les castanyoles sonant tothora i un ritme persuasiu quasi constant que recorda el ‘cañí’, tanmateix és un pasdoble ponderat i resolutiu que la banda interpretà perfectament, sense problemes i reeixint-se. Això donà lloc a El camino real (1985) de l’americà Alfred Reed on la banda de l’SMA estigué molt bé, on a més convindria destacar la magnífica intervenció de l’oboista en la part central. L’obra, que barreja amb una visió personalista (de Reed) tots els tòpics musicals del folklore espanyol, és bastant resolutiva, amb moments apoteòsics corresponents al seu llenguatge neoromàntic.

Finalment s’interpretà Mandrake in the Corner (2000) del trombonista, director i compositor suec Christian Lindberg a càrrec de l’SMA i el trombonista neerlandès Jörgen van Rijen, actualment trombó solista de l’orquestra Concergebouw d’Amsterdam i qui tancava el concert la jornada anterior amb els Spanish Brass deixant un sabor auditiu espectacular. L’obra, un concert amb tres moviments, és una barreja estètica entre el neoromanticisme amb certa dosi d’atonalitat, o tonalitat lliure, amb tècniques esteses i fragments tradicionals, de fet Lindberg destaca que el tercer moviment està compost sota la influència d’anar d’ací cap allà, de fer un poc ací i un poc allà. Però, Lindberg és trombonista i sap què vol que faça un trombó per aconseguir, si es té la tècnica i la musicalitat que atresora ell, considerat un dels millors trombonistes de tots els temps, per reeixir-se’n amb escreix i arrancar una ovació d’uns quants minuts.

^{Jörgen van Rijen amb la banda simfònica de la SMA, anit dins del festival SBALZ}

Si a tot això afegim que la capacitat tècnica, la passió i arravatament que exerceix el trombonista neerlandès és immensurable i, si a més a més compta amb la complicitat de fer fàcil allò difícil i comptar amb una tècnica i sensibilitat interpretativa sublim, el resultat que, acompanyat correctament per la banda, va captivar el públic alzireny que corresponia amb minuts d’ovació obligant-lo a eixir diverses vegades, forçant-lo al bis i després exigint-ne novament la presència per saludar.