És la tercera temporada que el Palau de les Arts aposta per iniciar la temporada amb una pretemporada i combinar les representacions operístiques amb concerts simfònics, espectacles i recitals per a dotar l’edifici de més activitat i fer-lo més atractiu i accessible a la ciutadania. En aquest sentit, el coliseu va posar en marxa una estratègia de màrqueting per a oferir entrades a preus populars i abonaments de cost reduït per a facilitar l’accés a títols universals de la lírica com La Bohème (Puccini), el 2015, L’elisir d’amore (Donizetti), el 2016, o com Madamma Butterfly (Puccini), el proper octubre. Les Arts és un teatre públic “pagat pels valencians”, com va afegir el seu intendent i director artístic, Davide Livermore, aquest dimarts, durant la presentació de la nova temporada 2017-2018. Però necessita diners, una liquiditat que rep en gran mesura de la Generalitat, mentre que manté una “discriminació contínua” per part de l’Estat, com va recordar el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona. A més a més, els casos judicials a conseqüència de la mala gestió anterior han fet que la imatge del complex operístic es veja afectada pels casos judicials i que els possibles patrocinadors privats no acaben de recuperar la confiança.
La Fundació del Palau de les Arts disposa per a aquest any de 22.400.600 euros dels quals 15.755.000 els aporta la Generalitat a través dels pressupostos. L’estat espanyol aporta 600.000 euros, per tant, els altres 6.645.600 provenen de la venda d’entrades, del patrocini privat d’empreses, del lloguer de les produccions que fa les Arts i de l’ús dels espais de l’edifici per terceres persones.
Actualment altres institucions com l’Ajuntament de València i la Diputació col·laboren amb el teatre d’òpera per a dur endavant projectes com Les Arts Volant. Però, el teatre necessita que altres institucions arrimen el muscle, com va deixar sobre la taula Albert Girona aquest dimarts. “Estem oberts a altres administracions”, va dir apuntant directament cap a Madrid. Ara per ara, la relació entre els gestors polítics i artístics del coliseu i el Ministeri de Cultura continua sent “equidistant” fins al punt que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports encara està esperant resposta a la invitació que van fer al secretari d’Estat de Cultura, Fernando Benzo, quan aquest va assistir el passat gener a la inauguració de la fase cinc del Museu de Belles Arts de València.
Des de la pinacoteca valenciana, tant el conseller Vicent Marzà com el secretari autonòmic Albert Girona van convidar Fernando Benzo a visitar el Palau de les Arts. “El vam convidar que vinguera a veure el que fem ací, però encara no ha contestat”, va dir Girona, qui es lamentava que el secretari d’Estat sí que visitava i coneixia el que es fa al Teatro Real de Madrid i al Liceu de Barcelona. El menyspreu del ministeri va més enllà de la qüestió econòmica, un infrafinançament també operístic sobre el qual el govern espanyol no ha donat cap explicació ni ha fet res més enllà de citar el context de crisi econòmica i un possible interés a millorar-lo –com va traslladar el ministre Méndez de Vigo al conseller Marzà en anteriors reunions–. Tot i això, Benzo ja coneix l’edifici gràcies al seu vincle amb el despatx de Santiago Calatrava, va indicar Girona, però sembla que no vol saber què es fa dins. “Esperàvem que vinguera algun representant del ministeri d’eixe rang quan va vindre la reina a l’estrena de La Traviata“, la representació que va reunir a les Arts diverses celebritats, com Valentino o Monica Belucci, entre d’altres. Però de la capital d’Espanya no va vindre cap polític.
La imatge del passat és un llast
L’any 2007, quan la crisi aguaitava pels polígons, el Palau de les Arts alçava el teló amb el suport de 28 empreses privades. Bancaixa constava com a patrocinador principal i, entre les empreses protectores, apareixien Iberdrola, Lladró, l’Autoritat Portuaria, el Grupo Boluda o Casino Mediterráneo. El llistat d’empreses benefactores estava integrat per Acciona, Aumar, Gaes, Llanera, Lanjarón, Caixa Catalunya, Price Whaterhouse i Pavasal.
Diverses empreses feien de proveïdores del coliseu, com Vinos de Denominació d’Origen València, Jamondul, Mercedes Benz (aquests tres com a oficials) i Punt Mobles. Els anys daurats van començar a capgirar-se quan, el 2014, la premsa començava a parlar de les suposades irregularitats en els patrocinis i les possibles comissions que es desviaven, de manera que apuntaven, entre d’altres, a la mateixa intendent de les Arts, Helga Schmidt. En gener del 2015, la Policia Nacional entrava a les dependències del teatre d’òpera, escorcollava el despatx de la intendent i, fins i tot, es produïen detencions. Aleshores, es va produir una “estampida” de patrocinadors, apuntava Albert Girona dimarts. Huit anys després, el Palau de les Arts perdia poder econòmic amb les retallades que venien des de Madrid i les que aplicava el govern del PP al País Valencià. En la temporada 2014-2015, el Palau de les Arts passava de comptar amb 28 empreses patrocinadores a només 7: Casino Mediterráneo, Fundación ACS, Mercedes Benz València, Grupo Eulen, La Caixa, Pavasal i Prince Whaterhouse.
Aquest dimarts, més de dos anys després del canvi polític al País Valencià, el degoteig d’absències continua. La mala imatge que els anteriors gestors del teatre han provocant apareixent en les portades dels diaris per estar als tribunals és un llast. “Ens està costant vendre la bona imatge del Palau per culpa de l’agenda judicial”, reconeixia Albert Girona, qui recordava que, ara, els comptes i els moviments de les Arts són públics a través del portal de transparència amb què compta el coliseu.
Actualment, només sis empreses mantenen una col·laboració amb l’ens. La Fundació ACS consta com a benefactora del teatre, ja que, segons ha pogut saber Diari La Veu, posa 60.000 euros en la caixa comptable de la Fundació Palau de les Arts. Com a patrocinadors estan el Grupo Eulen, que aporta 37.500 euros; La Caixa, que posa 18.000 euros de patrocini, i PAVASAL, que fa una aportació de 15.000 euros. En aquest dos últims casos, la Fundació del Palau de les Arts ha donat una “atenció especial” i manté en la categoria de patrocinadors el banc i l’empresa de construcció als quals, a causa de l’aportació econòmica, els correspondria una altra categoria. Com a col·laborador es manté Casino Mediterráneo, que fa una aportació de 5.000 euros. Mercedes Benz continua sent proveïdor de les Arts, ja que facilita vehicles per al funcionament del teatre.
Auxili econòmic per tres vies
Encara que el coliseu està programant més espectacles amb menys o el mateix pressupost per a col·locar-se a un nivell internacional i ser més competitiu, necessita augmentar els ingressos. Com apuntava el secretari autonòmic seria adient que l’Estat col·laborara amb les Arts, com ho fa amb altres teatres d’òpera, però, mentre això arriba –com afegia Girona, la milloria de tracte tardarà a arribar–, des del Palau de les Arts expliquen a aquest diari que s’està treballant en tres línies per a reactivar el patrocini.
Des d’un punt de vista empresarial, s’està treballant per a celebrar l’aula taller que recollia el Fes Cultura i que, com a conseqüència de les eleccions del 2016, es va haver d’ajornar. Això no obstant, des d’un punt del patrocini, les Arts està estudiant models de micromecenatge com el que es duu a terme a l’Òpera de París i a altres teatres nòrdics, on els ciutadans poden fer petites aportacions i organitzar-se en col·lectius, o com els formats que segueixen els Amics de l’òpera o el model del Cercle del Liceu, expliquen fons de les Arts consultades per aquest diari.
Hi ha una tercera via en què està treballant el Palau de les Arts per a la captació de grans fortunes a nivell internacional, on, a través del Cercle d’ajuda a la renovació i creació de l’òpera i el ballet (FEDORA, per les seues sigles en anglès), s’està assistint a les trobades per a traslladar el treball que es fa des de València a nivell operístic. Malauradament, afegeixen les mateixes fonts, des que el 2015 les forces de seguretat regiraren les Arts, només hi ha una persona que treballa en Patrocini i posen damunt la taula que compten amb poc personal per a tractar de revertir la situació financera del teatre públic d’òpera.
