El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) tindrà com a convidats especials els intèrprets i consorts valencians en aquesta setena edició que tindrà lloc de l’1 de juliol al 27 d’agost a diferents municipis fronterers, tal com han donat a conéixer aquest dimecres els organitzadors, a Barcelona, durant una roda de premsa a què han assistit el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, i la directora adjunta de Música i Cultura Popular, Marga Landete.
El Cor de la Generalitat, Mara Aranda, la formació Lucentum XVI, Capella de Ministrers i l’organista Juan de la Rubia són els valencians que portaran, fins als 43 municipis pirinencs on se celebra el festival, tasts de música antiga i barroca del País Valencià. En aquest sentit, el director artístic del festival, Josep Maria Dutrén, ha assenyalat que el 30% dels concerts, és a dir, 17 dels 49 que completen la programació, són de professionals valencians.
Per aquesta edició del FeMAP, amb quasi cinquanta concerts i quaranta-dos activitats complementàries, passaran intèrprets de la talla de la soprano Núria Rial, el director Enrico Onofri i consorts com el Cor de cambra de Namur, a més de Carles Magraner o el Cor de la Generalitat, segons ha destacat Josep Maria Dutrén, qui ha atés aquest diari.
El fet que diferents conjunts representen el País Valencià en el festival, per una banda, respon als principis de col·laboració establerts en el Pacte de Palma –un acord col·laboratiu entre les Illes, Catalunya i el País Valencià– i, de l’altra, relliga amb la decisió d’internacionalitzar els professionals valencians, tal com planteja el Fes Cultura, duent-los a les fires i festivals internacionals per a donar visibilitat, en aquest cas, a la música antiga i barroca, explica Abel Guarinos a Diari La Veu.
El festival que es desenvolupa als territoris catalans, andorrans i francesos, és la tercera vegada que convida un país (primer va ser Euskadi i després Polònia) i, en aquesta ocasió, ha pogut ser el País Valencià després d’haver-ho intentat anteriorment. Com explicava Dutrén en declaracions al diari, abans “no els interessava però ara, amb el canvi de govern, ha estat possible”.
