El mestre Serrano reviscolà 75 anys després de morir

RedactaVeu / València

L’Associació Valenciana de Musicologia, AVAMUS, organitzà el passat dissabte 5 de març, a la sala SGAE de València, la Jornada de musicologia anual, enguany dedicada a estudiar la música, la cultura i la societat en l’època del mestre Serrano (Sueca, 14 d’octubre del 1873–Madrid, 8 de març del 1941). El compositor suecà, amplament conegut per l’opinió pública, és l’autor de pasdobles com El Fallero i l’Himne regional i també de sarsueles emblemàtiques com La canción del olvido, La Reina mora, Los claveles o Alma de Dios, el qual moria el 8 de març de 1941 i per tant ara ha fet 75 anys.

AVAMUS va voler commemorar l’efemèride amb una jornada que acollí noves investigacions al voltant dels compositors que, com el de Sueca, van haver de traslladar-se a Madrid per a desenvolupar la seua tasca en una societat intricada i, sovint, plena de canvis polítics, en ocasions convulsos.

^{Javier Suárez-Pajares durant la seua conferència. Foto: AVAMUS.}

Les conferències tractaren el complex món de la lírica al començament del s. XX de la mà d’Emilio Casares (qui va instituir en 1984 la primera llicenciatura de Musicologia en la Universitat d’Oviedo); d’altra banda, Víctor Sánchez (de la Universitat Complutense de Madrid) documentà l’arribada de Serrano a Madrid i la xarxa de contactes i possibilitats; Javier Suárez–Pajares abordà la sarsuela dels anys 20 i 30, demostrant que la gran quantitat de títols que s’estrenaren en aquest període, títols però considerats hui com a referents del gènere i de repertori, no poden fer pensar que la lírica sofrí cap crisi entre els anys 20 i 30. Seguidament, Ramon Ahulló, qui ha realitzat una tesi doctoral sobre Serrano i un dels musicòlegs que millor coneix tot el seu univers creatiu, aportà noves dades i mostrà fragments de la recuperació d’obres com El rey del Corral o d’una Missa, fins ara completament desconegudes gràcies a la troballa d’una llibreta d’apunts on el de Sueca prenia notes d’idees melòdiques que posteriorment (tot i que no quedà del tot clar) empraria en mítiques sarsueles.

^{Ramón Ahulló durant la seua conferència. Foto: AVAMUS.}

A més, la jornada comptà amb set intervencions lliures de musicòlegs valencians i es tancà amb un focus group de la mà del periodista musical de La Veu Sixto Ferrero, qui encengué un intens debat a propòsit de la utilització i connotació política d’algunes obres i la necessitat de recuperar-les o adaptar-les a les agrupacions actuals, així com la vigència actual en les programacions musicals del territori valencià. També hi va estar present la Sra. Ysaura Navarrete, néta del mestre Serrano, la qual intervingué en els torns oberts de paraula.

La jornada estigué presentada pel Sr. Josep Manel García, director de l’ICEACV (Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana), el Sr. Leonardo Marqués, subdirector musical de Culturarts, i el Sr. Abel Puig, president d’AVAMUS, qui subratllà l’ajuda imprescindible de l’SGAE, sense la qual “no s’hauria pogut dur a terme aquesta iniciativa”.

En aquestes XII jornades, AVAMUS se situa, novament, com a una associació musicològica de referència per a tots els valencians i aspira a comptar, en el futur, amb el suport institucional per a encarar projectes d’investigació i recuperació més ambiciosos.