Vol anar vostè al Concert d’Any Nou? Apunte’s a partir del dia 2 de gener fins al 29 de febrer del proper 2016. Però serà per anar al concert de 2017. No li garantiran el lloc, però sí entrarà en el sorteig de localitats. Les primeres fileres estan reservades. Amics dels músics, que al remat són els organitzadors de l’espectacle, personal influent d’arreu del món, és a dir negociants, i polítics amb solera, on antuvi es deixaven veure alguns expresidents valencians.
Les xifres de les entrades oscil·len entre els 35 euros i els 1.090 euros. Això, si van directament amb vol xàrter al concert. Però, no s’amoïnen. Poden optar pel concert de la nit del 31 de desembre, amb el mateix director que enguany torna a ser per tercera vegada el letó Mariss Jansons (abans l’havia dirigit en 2006 i 2012), la Filharmònica de Viena, a la Sala Daurada del Musikverein i amb el mateix programa straussià. No Strauss el dels poemes, sinó la nissaga dels Johann dels valsos i polques d’uns anys abans. Tanmateix vostès no han d’amoïnar-se si la vespra de Cap d’Any tampoc poden anar-hi pagant entre 25 i 720 euros, perquè poden anar-hi a l’assaig general del dia 30 per un preu mòdic que oscil·la entre els 20 i els 450 euros.
Si vostès no són de fer viatges a la matriu de la música de tall centreeuropea, allò més semblant a la mal anomenada clàssica, poden adquirir un CD, un DVD o un Blu-Ray, o un CD d’edició limitada (amb les obres completes dels 75 anys d’història del Concert d’Any Nou) per 21,90 euros, 25,90, 28,90 o 79,90 euros respectivament. Allò que podríem dir, cultura a l’abast. No ens enganyem, perquè aquest espectacle l’organitza una empresa privada per a qui vulga, o puga, i cadascú és lliure però de consumir la cultura que li vinga de gust.
Tal vegada són de mirar-lo per televisió, o potser en diferit una vegada el pengen a Internet. En qualsevol cas, “el Concert d’Any Nou és un ritual”, tal com els promotors el defineixen, que compta amb els detalls florals, regalats per la ciutat de Sant Rem, amb l’avanç tecnològic de la producció audiovisual i així compta amb escenes pregravades dels exteriors per incloure si convé ballets, escenes de barroquisme extrem… i tots els elements típics com les ballmanetes, l’explosió de serpentina, les aturades provocades pel públic perquè el director pronuncie allò d’“en nom meu i dels músics els desitgem un Bon Any 2016”.
Mariss Jansons dirigint el Conert d’Any Nou l’any 2012.
I després està el programa, és a dir la música que s’interpreta. Convé apuntalar aquest concepte, ja que per molt ritualista que vulga vendre’s, l’esdeveniment que mitjançant el senyal de la Radiotelevisió Austríaca es distribueix a 90 països, és un concert de música. En aquest aspecte però, no hi trobem cap novetat que lligue el Concert d’Any Nou amb el present, ni molt menys amb aquell anhel de popularitzar la música clàssica o de fer-la arribar a totes les classes socials. Ans tot el contrari, amb aquest “ritual”, es posen pals a les rodes a tots els programes didàctics dels Palaus, Auditoris o Teatres, a tots els programes socials d’orquestres, i tomba per terra la feina de gestors i músics per aconseguir rejovenir, atraure i mantindre un sector laboral-cultural que mou milions d’euros, del qual fan per viure milions de persones arreu del món. Si fa no fa, no deixa de ser una fita que malauradament alimenta esporàdicament el consum anual de música clàssica d’una ampla quantitat de persones.
Però, així i tot, el programa consta de dues parts i amb vuit peces que s’interpretaran per primera vegada amb un pes considerable per a Johann Strauss fill. Sorprèn l’inici amb Uno-Marsch de Robert Stolz, un compositor poc convencional tenint en compte el repertori, perseguit pel nazisme (continuen amb la neteja i la desnazificació?) i que podríem considerar del XX però amb tot, l’obra es justifica per ser la marxa de l’ONU. Continuen per seguir de debò amb Johann Strauss fill amb el Schatz-Walzer op. 418. La novetat, la polca francesa Violetta op. 404 on participaran els Xiquets Cantors de Viena i la polca Vergnügungszug, op. 281. Seguiran amb el vals Weaner Madl’n op. 388 de Carl Michael Ziehrer, per tancar la primera part amb el galop Mit Extrapost op. 259 d’Eduard Strauss.
La segona part, esperada i somiada pels amats del ritus, mamprèn amb Johann Strauss fill i l’Ouvertüre zu Eine Nacht in Venedig (versió Viena), d’Eduard Strauss la polca Ausser Rand und Band op. 168, de Josef Strauss el vals Sphärenklänge op. 235 per retornar a Johann Strauss fill amb la polca francesa Sängerslust op. 328 on novament participaran els Xiquets Cantors de Viena, de Josef Strauss la polca Auf Ferienreisen op. 133 i novament Johann Strauss fill amb la Fürstin Ninetta de la qual tocaran l’entreacte i l’acte 3r. Una altra novetat serà el vals Espanya op. 236 del compositor francès Èmile Waldteufel. Seguiran Josef Hellmesberger pare i el Ball-Szene, per arribar a Johann Strauss pare i el seu galop Seufzer op. 9, després serà la polca masurca Die Libelle op. 204 de Josef Strauss per tancar el programa amb Johann Strauss fill i el Kaiser-Walzer op. 437 i la polca Auf de Jagd op. 373.
No se soprenguen, aquest és el programa oficial, el que consta al programa de mà, seguit oferiran les almoines, és a dir una peça sorpresa, el vals del Danubi Blau i la protonazi Marxa Radeztky.
