Hui comença Ensems, el festival de música contemporània —valencià (en castellà)— més antic de l’estat, un festival organitzat des de l’administració autonòmica i que haurà d’aspirar a ser el festival de música contemporània de tots els valencians.
Aquesta edició compta amb noves idees, objectius i propostes, representades i assumides pel seu nou director artístic, el compositor valencià Cesar Cano, qui en la presentació del festival explicava el concepte que tenia de música contemporània: “música culta actual”, on també reconeixia quin és el grau d’acceptació d’aquesta socialment, “la música contemporánea es todavía, debido a varios y complejos motivos, una asignatura pendiente en nuestra Comunidad, como lo es también en el resto de España”, deia Cano, és per això que tot seguit marcava una sèrie d’objectius i s’entén vol treballar-se per pal·liar aquesta situació, fet que celebrarem tots els aficionats al brunzir musical actual, el qual malgrat les precarietats, està més viu i contestatari que mai.
Tanmateix, tot i que en la seua argumentació sobre la “música culta actual” pot tenir solidesa, en referència a la música de la mass media i la seua poca consistència elaborativa musical, no deixa de sorprendre l’afany per l’apel·latiu per a la música, quan no existeix una estètica de «pintura culta actual», una «d’escultura culta actual», «arquitectura culta actual»…, més aviat, en els debats internacionals s’empra: música contemporània, o més adient: música de nova creació per etiquetar la música feta hui pels compositors vius que es dediquen a les músiques d’avantguarda i experimental.
No s’entén per què es vol, amb respectables justificacions, fer-li encabir a la música cognoms que actuen de sedàs. El mot “culta” actua com a barrera, com també s’ha abordat des de fa uns anys enrere parlant-ne i escrivint-ne en el context internacional sobre l’apel·latiu, anteposant-li la dificultat preexistent a la, segurament, qualitat de la música “clàssica” i per tant el seu rebuig sistemàtic. (Ens convindria recordar els programes de xoc que estan aplicant orquestres i teatres internacionals per aconseguir rejovenir i ampliar els públics entre les quals està el nom, l’apel·latiu i el format de concert). Altrament, les explicacions de Cano es resolen fàcilment, la música és bona o no ho és, però, que tinga un rerefons o un procediment erudit no la converteix en culta i no culta, sinó en primer terme en bona o dolenta.
Cesar Cano.
El festival es desenvoluparà integrament a la ciutat de València, trencant així una idea de l’anterior director artístic (Joan Cerveró) de portar alguns concerts a altres auditoris valencians repartits territorialment entre Castelló, València i Alacant. Aquesta edició comptarà, això sí, amb diversitat d’espais: Saló d’actes de la SGAE, Teatre Principal de València, l’Aula magistral i l’Auditori del Palau de les Arts, el Centre Cultural La Beneficència i l’Aula Magna i Paranimf de la Universitat de València.
Amb tot, Ensems hauria de ser una mostra de músiques de nova creació on hauria de tenir cabuda tot tipus de manifestació musical/sonora actual, entenent que quanta més diversitat hi haja, més riquesa auditiva s’hi oferirà de la “rabiosa actualidad”, al remat un festival molt més complet, almenys més acord amb la realitat creativa valenciana i internacional. Afegia Cano “mis intenciones al diseñar el festival ENSEMS es mostrar al público,…, esa evolución històrica y lógica de la música que llega a nuestros dias”, però es troben absentes de la programació les músiques més experimentals, les performatives (més transgressores), les instal·lacions sonores i les músiques improvisades, casualment propostes de les més vives a València i en alguns casos de les més ben considerades a nivell internacional.
Els objectius, esperançadors, que esgrimiran el futur del festival s’orienten cap a “oferir qualitat, recolzar els intèrprets i compositors valencians, fomentar la vessant internacional, potenciar una infraestructura permanent de músics valencians (amb una programació anual a València ciutat), augmentar i crear en el públic l’afició per la música contemporània”. Malgrat tot, no s’acaba d’entendre un dels objectius on es pretén “augmentar o crear un públic amb afició per la música contemporània” i es deixe exclusivament (i únicament) la divulgació de la música de nova creació en mans d’experts, amb conferències adreçades a experts, aleshores caldria preguntar-se si es compta en un futur amb programes divulgatius, d’aproximació a les comarques per tal que siga el festival de tota la societat valenciana, al públic juvenil…, altrament cal admetre que el nivell dels conferenciats i les temàtiques són altament importants, interessants i ben filades amb l’objectiu de tractar el compositor (en la conferència vespertina) el qual en horari nocturn s’escoltarà en el concert, però això ja s’ha vist també (en molts altres festivals) que amb conferències excessivament tècniques, oportuníssimes i celebrades, però, no arriben al gruix de població necessari i cal alguna cosa més. Destacarien, entre totes elles, la programada per al 26 de maig a càrrec de Josep Ruvira amb el títol “Música e interdiscursividad en la obra de Carles Santos” o la que oferirà Tomàs Marco amb el títol “Elliott Carter: la modulación métrica como forma y contenido”.
No obstant el festival, atenent als seus continguts, combrega i fa palès alguns dels objectius del director artístic, és a dir que qualitat hi ha amb escreix, això és indiscutible, i tot i que cadascun dels concerts i conferències són francament interessants, alguns d’ells ineludibles per a qualsevol melòman, destacarem alguns dels concerts com per exemple el concert d’Ensemble d’Arts, el de Moonwinds, el d’Amores Grup de Percussió amb “Blackscore”, “Tinc dret a un advocat” de Carles Santos i la col·laboració d’Inés Borràs, Taller sonor amb “Homenaje a Luís de Pablo por su 85 aniversario”, sense oblidar els Spanish Brass, el Concert del Cor de la Generalitat o el concert de l’Orquestra de la Comunitat sota la direcció de Thierry Fischer,…
Esperem tinga un bon començament, aquesta edició d’Ensems amb una altíssima qualitat pel que fa als intèrprets i conferenciants, desitgem que en properes edicions, amb eixe il·lusionant afany per convertir-lo en referent per a la societat valenciana tampoc no s’obliden que ací uns quants entenem el valencià quan ens parlen de música culta o inculta. La internacionalització no s’aconsegueix només amb noms estrangers i informació en castellà, sinó en ser fidel a la pròpia idiosincràsia i aportar solucions i novetats al conjunt de les societats, (en qualsevol cas haurien de promoure-ho en anglès o xinés mandarí).
Poden consultar tota la programació ací: Ensems 2015.
Els concerts que tindran lloc al Teatre Principal i al Palau de les Arts tenen un preu de 10 euros, la resta de concerts i activitats són gratuïts.
