“Mentre els impactes climàtics ens mostren la seua duresa en aquesta regió, la Generalitat mira cap a un altre costat, recuperant models litorals ja obsolets i posant al límit els ecosistemes costaners que ens protegeixen”. Amb aquestes contundents paraules resumeix Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes a Greenpeace, la situació del litoral valencià en la presentació, hui, d’una nova edició de l’informe “Destrucció a tota costa 2025: impactes de l’urbanisme i el canvi climàtic al litoral”, que assenyala, des de l’any 2000, la deterioració imparable de les costes espanyoles. En aquest nou lliurament, es detallen els impactes del canvi climàtic i l’urbanisme en el litoral valencià, que es poden visualitzar en un mapa satel·lital.
L’informe és una investigació exhaustiva de l’organització ecologista, que posa de manifest que protegir-nos dels impactes del canvi climàtic és un dels principals desafiaments socials, econòmics i ambientals als quals ens enfrontem.
La pujada del nivell de la mar, l’increment de la temperatura de l’aigua, l’augment en la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, l’erosió del litoral i la pèrdua de biodiversitat costanera i marina són algunes de les conseqüències que ja s’estan manifestant al llarg de la costa.
El litoral valencià en perill
“Al llarg del litoral mediterrani s’està produint una reactivació urbanística que evoca els anys de la bombolla immobiliària”, denuncien des de Greenpeace, i expliquen que “sota arguments de reactivació econòmica o solució a la crisi habitacional·, reapareixen projectes residencials de gran escala, urbanitzacions turístiques i desenvolupaments en primera línia de mar, “ignorant la realitat dels impactes del canvi climàtic” i ocupant els últims trams del litoral que queden sense transformar en una costa que defineixen com a “saturada”. Un model d’urbanisme a la costa que asseguren que està “enfocat exclusivament als interessos immobiliaris” i que té com a resultat final “la saturació del model turístic”.
“L’avís dur de la DANA d’octubre de 2024 va caure en sac foradat i no va servir per a paralitzar projectes en zones de risc, més aviat al contrari”, continua explicant l’informe. Com a exemple destaquen l’anomenat “Decret Motoserra” que simplifica els tràmits per tal de construir en els primers 200 metres de costa, aprovat el mateix dia de la DANA.
L’informe també inclou un llistat dels projectes urbanístics que “amenacen” la costa, de nord a sud, començant per Oriola, on ha ressorgit el projecte de construcció de 2.200 habitatges a Cala Mosca. A la Vila Joiosa la promotora Quadrantia està construint diverses promocions residencials sota la marca Allonbay, a 50 i 100 metres de la mar, enfront de la platja del Torres.
A Benidorm, el pla “Ensanche de Levante” planteja la construcció d’edificis que han de superar les 20 plantes, amb 2.300 habitatges, entre 15 i 20 hotels i tres centres comercials.
L’Ajuntament de Pego té actualment dos projectes urbanístics residencials: el Pla d’Actuació Integral (PAI) de Penya Roja, a mig construir en la zona de muntanya del municipi, amb vistes a la mar i amb 1.200 habitatges adossats; mentre que el PAI Pego Golf, amb una Declaració d’Impacte Ambiental caducada, inclou la construcció de 1.300 habitatges i un camp de golf.
El PAI Bega-Port, conegut com el “Manhattan de Cullera”, ha tornat a escena amb l’aprovació recent del pla adaptat als nous paràmetres urbanístics per part de l’Ajuntament de Cullera, que assumirà els costos de més de 90 milions d’euros. Preveu la construcció de 4.883 habitatges, 35 torres de més de 25 plantes —incloent-ne dues de 40 plantes—, quatre hotels i un port esportiu, entre altres infraestructures. Tot això en una zona inundable al costat de la desembocadura del Xúquer.
El PAI del Puig planteja 400 habitatges distribuïts en torres, adossats i unifamiliars, al costat de la costa i en l’entorn de la Marjal del Puig. A més, l’ampliació del port de València requereix més de 25 milions de metres cúbics de material d’ompliment, que s’obtindran del dragatge del port de Sagunt, del de València i del banc d’arena de Cullera per a construir les esplanades dels nous molls.
I ja cap al nord, l’Ajuntament de Borriana està realitzant els tràmits per a reactivar el PAI de Sant Gregori assumint-ne la gestió. Contempla 6.000 habitatges unifamiliars, un camp de golf, dos hotels de luxe i centres comercials en dos milions de metres quadrats de sòl en zona inundable. Al municipi de Torreblanca, un altre PAI està veient la llum amb una superfície també de més de dos milions de metres quadrats i inclou 4.400 habitatges, un camp de golf, hotels i àrees comercials.
Zones inundables
L’estudi també inclou un llistat de les zones amb major risc d’inundació en superfícies artificials situades en els primers 10 km de costa, a causa del seu alt grau d’urbanització.
Segons s’explica, l’elevat risc d’inundació en estes zones respon a una combinació de “factors naturals i humans”. Per una banda, la presència d’aiguamolls, marjals i terrenys amb molt poca altitud sobre el nivell de la mar els converteix en espais naturalment inundables. Per una altra, la intensa activitat urbanística ha modificat o destruït bona part d’estes zones humides, incrementant la impermeabilització del sòl i reduint-ne la capacitat natural d’absorció de l’aigua.
“En un escenari de canvi climàtic moderat, es projecta un augment de la temperatura superficial de la mar d’entre 0,5 i 1 °C en el període 2026-2045, juntament amb una pujada del nivell mitjà de la mar de fins a 0,25 metres –continua l’informe,- les zones amb major risc d’inundació, a causa tant de la pujada del nivell de la mar com dels fenòmens meteorològics, se concentren en àrees lligades a desembocadures fluvials i antics marjals, que abunden al llarg de la costa valenciana.
De nou, de sud a nord identifiquen la Vega Baixa del Segura (Guardamar, Pinet, Santa Pola), la platja del Saladar, l’entorn del Port d’Alacant i diversos sectors de la Marina Alta, com Ses Salines i la Platja de l’Arenal (Calp), Moraira, Portitxol, Xàbia, Dénia (zones baixes del nucli urbà, platges de les Deveses, les Marines i les Bovetes). També inclouen tota la costa des de Pego fins al sud de València, en entorns com la Marjal de Pego-Oliva, la Marjal de la Safor, el Parc Natural de l’Albufera i la desembocadura del Xúquer a Cullera. També destaquen les costes nord i sud de Sagunt, flanquejades per marjals. I més al nord hi ha les àrees entre Xilxes, Borriana i Castelló de la Plana, així com zones costaneres vinculades al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca i el Prat de Peníscola.
“Molts d’aquests punts fa anys que mostren evidències del risc d’erosió i inundació al qual estan exposats, tant per l’augment dels impactes climàtics com per l’abús d’infraestructures perpendiculars a la costa que han alterat el règim de sedimentació”, conclou l’estudi. A Alacant, les platges de Guardamar del Segura o Pilar de la Foradada han desaparegut pràcticament, deixant les vivendes a peu de mar. Segons un estudi de la Universitat d’Alacant, les platges d’aquest últim enclavament han patit una regressió de fins a 165 metres.
Solucions per a la costa
El document de Greenpeace també inclou una sèrie de de recomanacions i advertències per fer front a aquests riscos. “Només amb una reducció moderada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es podria evitar el 40 % del retrocés de les platges de tot el món”, avisen, mentre que calculen que per a l’any 2050, “protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que continuen deteriorant-se”.
Per a fer-ho possible, Greenpeace reclama una “acció climàtica urgent i ambiciosa” que incloga la protecció de la biodiversitat i el disseny d’un nou sistema energètic en què es substituïsquen els combustibles fòssils i l’urani per energies renovables, així com una “adaptació transversal” que compte amb participació ciutadana.
També aconsellen protegir, restaurar i renaturalitzar la costa. “Les solucions basades en la natura, que empren els processos naturals com a remei davant els impactes negatius, són eficaces i menys costoses que les clàssiques mesures d’infraestructura grisa”, asseguren. Per açò consideren que “és imprescindible preservar els trams de costa verge que han sobreviscut, especialment aiguamolls, platges i dunes que actuen com a barreres protectores”, així com restaurar tots els trams possibles de costa” i “abandonar les mesures costoses que només són pedaços temporals”, com ara la regeneració artificial de platges o el manteniment d’infraestructures obsoletes.
Des de l’organització ecologista reclamen utilitzar les dades i la cartografia sobre impactes i riscos davant la inundació i l’erosió. Evitar reconstruir i habitar zones greument afectades per inundacions o temporals marítims. Paralitzar els projectes urbanístics en tramitació que contemplen edificar en zones amb risc d’inundació i impedir l’ús de mesures estructurals de mitigació de la perillositat d’inundació com a via per a generar espais urbanitzables.
Finalment recomanen “posar fre a la turistificació”, abandonant “el discurs quantitatiu i la cultura del creixement continu” per un de “qualitatiu” que “conduïsca a una reforma estructural que conjumine les necessitats de la població resident i els límits ambientals per a poder desenvolupar-se en equilibri”. Per a fer-ho possible reclamen moratòries als habitatges turístics, eradicació de l’oferta il·legal, reducció de l’activitat aeroportuària, reforç del transport públic i control d’aforament en espais sensibles.
