La imatge clàssica d’un incendi forestal és la d’un gran bosc, en una zona aïllada i relativament muntanyosa. Una sèrie de tòpics que no són realitat o, més ben dit, que ho han deixat de ser els darrers anys.
Això és el que afirmen des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista Agró, que ha publicat un avançament de les dades que han recopilat sobre els incendis al País Valencià durant la darrera dècada aprofitant l’exemple de l’incendi de la Marjal dels Moros, una zona d’alt valor ecològic a Sagunt, desencadenat ahir dimecres i controlat pels bombers la matinada d’avui dijous.
«Incendis com aquest, en zones humides, i en hivern, confirmen importants tendències que cal tindre molt en compte», destaquen des de l’organització ambientalista. «Als darrers anys estem veient que ja no és l’estiu l’estació en la qual més incendis es produeixen. Així va ser el 2024 i el 2023, però ja en anys anteriors hem pogut observar com mesos ‘atípics’ patien molts focs, generalment per causes humanes», continuen.
Els canvis provocats per l’escalfament global, incloent altes temperatures i sequera extrema fa que els incendis forestals siguen més virulents i difícils d’apagar, però des d’Agró recorden que «l’increment de temperatures, per ell mateix, no provoca cap incendi». En canvi en un 80% dels casos són les causes humanes, sovint negligències o accidents –però també intencionades,- les que generen unes primeres flames en principi banals o ridícules però que poden convertir-se fàcilment en greus incendis destructius i difícils d’aturar.
Per això, des de l’entitat ecologista asseguren que l’actual estratègia de l’administració està equivocada. «Continuen sense prioritzar la veritable prevenció i no es dediquen prou recursos ni inversions a actuar sobre les causes humanes dels focs, cosa que ens estalviaria cada any centenars d’incendis evitables que, a més dels danys, impliquen enormes costos en l’extinció», expliquen. De fet, els bombers forestals fa anys que protesten contra les retallades en la prevenció i la detecció precoç.
En canvi, es continua apostant per «estructures com els tallafocs, que amb el canvi climàtic i en les condicions adverses que seran cada vegada més freqüents, resultaran moltes més vegades inútils o poc eficients».
Tipologia atípica
L’estudi dels incendis forestals de la darrera dècada també aporta altres dades interessants, com el fet que entre les deu comarques més afectades per incendis, només n’hi ha una –Plana d’Utiel-Requena- que respon a una tipologia de gran extensió de boscos i poc habitada. En canvi, altres com els Ports, el Maestrat i el Racó d’Ademús són les que menys focs han patit aquests anys.
«Les àrees cremades són fonamentalment àrees desarborades, fins i tot conreus i zones ermes, fins al 77% de la superfície». Moltes d’aquestes zones cremades afecten marges de rius i barrancs, zones humides d’interior o marjals litorals; alguns mesos arriben a ser les zones més afectades. Segons els ecologistes això té molta relació amb el fet que tenen més activitat humana i que molts incendis tenen a veure amb accions que en principi no volen provocar aquest efecte però que per accident o mala fe acaben degenerant en un foc incontrolat.
