Les altíssimes i inusuals temperatures de l’estiu es troben darrere la catastròfica dana del 29 d’octubre del 2024. Almenys en la magnitud que va viure’s. La revista Nature ha publicat l’estudi científic més complet i exhaustiu fet fins ara i els resultats són demolidors.
Les intenses precipitacions provocades per una depressió aïllada en nivells alts (DANA) alimentada per l’entrada d’aire molt càlid i humit des de la mar Mediterrània van impactar a tot el sud-est peninsular. Amb tot, les pluges van afectar amb especial virulència cinc comarques valencianes, on es van registrar casos com el municipi de Torís, on l’estació meteorològica va registrar precipitacions que van superar la mitjana anual (771 mm), en tan sols 15 hores. A més, les acumulacions van superar la major dada de pluges registrada en una hora a l’Estat espanyol, amb 184 mil·límetres per metre quadrat.
Aquesta “tempesta perfecta” va començar a gestar-se a l’estiu, quan les aigües superficials de la mar Mediterrània presentaven una anomalia d’1,2 graus per damunt del normal, el que va provocar un increment de l’evaporació i una acumulació de vapor d’aigua d’un 8,5%, més del que hauria de ser habitual, segons l’escala de Clausius-Clapeyron, que explica com cada grau centígrad que augmenta la temperatura de l’aire, aquest pot contindre aproximadament un 7% més de vapor d’aigua.
“La temperatura de la mar va actuar com a combustible, amplificant l’energia potencial convectiva disponible en la tempesta amb corrents ascendents més intensos i canvis en l’activitat de la microfísica de núvols”, ha precisat Carlos Calvo, autor principal de l’estudi i investigador del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE).
Com a resultat les precipitacions es van intensificar un 20%, és a dir, “en un context sense canvi climàtic, les pluges hagueren sigut fins a una cinquena part menys intenses”, conclou l’estudi.
Més àrea afectada
La intensitat de les pluges, però, no va ser l’única conseqüència. El canvi climàtic també va augmentar en un 55% l’extensió de la zona afectada per aquella dana, cosa que va incrementar les possibilitats que l’impacte fora especialment devastador, com va passar finalment a l’Horta Sud, la Ribera i Utiel, entre d’altres en concentrar-se bona part de la pluja a la conca del Xúquer, que va rebre un increment d’aigua d’un 19%, en comparació amb l’era preindustrial.
L’estudi ha estat liderat per la Universitat de Valladolid (UVA) i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), en col·laboració amb investigadors del CIDE i l’Institut Pirinenc d’Ecologia, ambdós organismes adscrits al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
Tempestes “més virulentes i complexes”
El sisé informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) ja va indicar que el calfament global registrat durant el període industrial ha suposat un increment aproximat d’1,3 graus, la qual cosa deriva en majors precipitacions globals.
Els resultats de l’estudi publicat ara sobre la dana reforcen les conclusions de l’IPCC en indicar que el canvi climàtic podria intensificar l’ocurrència d’inundacions sobtades a la regió de la Mediterrània occidental.
“Les troballes posen de manifest la necessitat urgent d’implementar estratègies d’adaptació efectives, inclosa el monitoratge i predicció d’aquests fenòmens, així com revisar la planificació urbana per a fer front a riscos hidrometeorològics creixents en un món que es calfa ràpidament”, ha conclòs César Azorín, investigador principal del Laboratori de Clima, Atmosfera i Oceà del CIDE i coautor del treball.
