No cal anar a la ciència. N’hi ha prou per aprendre de l’experiència de la darrera DANA per comprovar com l’horta i les zones agrícoles en general han servit per mitigar els estralls de l’aigua, fent d’embornal natural i reduir els danys, en comparació amb les zones més densament urbanitzades.
Però tota l’agricultura és igual? Un estudi publicat a la revista científica «Science of The Total Environment» ara fa tres anys i signat per tres professors universitaris –de la Universitat de València, Universitat de Palerm (Itàlia) i Universitat de Teheran (Iran)- ja avisava de com s’ha de treballar per maximitzar aquesta capacitat d’absorció dels sòls agrícoles i, de pas, prevenir l’erosió i la degradació de la terra fèrtil.
De fet, els autors de l’estudi no pensaven tant en barrancades i inundacions, com en prevenir l’erosió, la compactació i la pèrdua de fertilitat dels sòls agrícoles, per tal de garantir la productivitat i la seguretat alimentària a llarg termini.
Per a fer-ho van estudiar durant 13 anys la granja experimental Peiró Camaró, a Algemesí (Ribera Alta), dedicada a la producció de cítrics.
Les conclusions de l’estudi és que pràctiques cada cop més habituals com el reg a degoteig, l’ús intensiu d’herbicides com el glisofat i la maquinària pesada provoquen «pèrdua de les capes superiors del sòl a causa de l’erosió, i l’exposició de les capes més profundes». Al llarg dels 13 anys d’observació, van documentar «un augment de la densitat del sòl fins als sis centímetres de profunditat» i una pèrdua de sòl al voltant d’1’3 grams per centímetre cúbic de terra.
En el treball s’alerta de la degradació de la terra en àrees com la mediterrània, on fa mil·lennis que es practica l’agricultura, però també explica que estudis similars en camps de cítrics a la Xina han donat resultats similars.
Coberta vegetal i reg a manta
L’estudi recomana mantenir les cobertes vegetals entre els arbres així com el gruix de la capa orgànica del sòl i la seua riquesa en forma de cucs de terra, invertebrats o la comunitat microbiana. També demostra els beneficis del rec a manta enfront del degoteig que, entre d’altres problemes, facilita la compactació del sòl i també permet la plantació d’arbres en terrenys inclinats, un altre dels elements que intensifiquen l’erosió.
Però aquests sòls descoberts provoquen una altra conseqüència inesperada que, en el moment de fer l’estudi no li van dedicar massa atenció i que ara ha guanyat rellevància: «Els sòls nus es veuen afectats per l’impacte de les gotes de pluja i la formació de crostes, que indueixen a la compactació del sòl, i la manca de vegetació (arrels i deixalles) indueix a una consolidació del sòl», escriuen a l’estudi.
O siga, que aquests terrenys compactats retenen menys aigua, reduint l’efecte embornal en cas de pluges intenses –un punt que sí que tenien en compte els estudis xinesos, on els fenòmens de pluges torrencials són més habituals- però també l’acumulació d’aigua –amb més evaporació- en cas de sequera. Un altre problema també de gran actualitat.
