Un equip d’investigació de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramón Margalef (IMEM) de la Universitat d’Alacant (UA), en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), ha confirmat per primera vegada al litoral de Dénia i Xàbia, a la Marina Alta, la presència del gènere Gambierdiscus, una microalga productora de ciguatoxines.
La troballa, que se suma a la del 2017 a les illes Balears per un equip de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), s’ha produït en el marc dels mostrejos rutinaris de fitoplàncton efectuats pel Laboratori Marí UA-Dénia, pertanyent a l’IMEM.
Allí s’ha identificat l’espècie Gambierdiscus australs, una microalga del grup dels dinoflagelats marins que és productora de ciguatoxines, un conjunt de toxines que provoquen una intoxicació alimentària associada al consum de peixos que han acumulat un excés d’aquestes toxines als teixits anomenada ciguatera, segons ha explicat la UA.
Recentment, la revista Harmful Algae News, butlletí editat per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (IOC) de la UNESCO i que tracta específicament sobre algues tòxiques i proliferacions algals, s’ha fet ressò d’aquesta troballa del grup investigador de la UA.
L’equip l’integren César Bordehore, professor del Departament d’Ecologia de la UA i investigador de l’IMEM; Eva Fonfría Subirós i John Yañez Dobson, tots dos de l’IMEM, i Emilio Soler Onís, del Grup d’Ecofisiología Marina EOMAR i de l’Observatori Canari d’Algues Nocives de la ULPGC.
Estudi
L’estudi s’ha desenvolupat a partir de dues campanyes de mostreig dutes a terme el març i setembre del 2023 en 12 estacions distribuïdes en sis zones del litoral, tant en punts pròxims a la costa (250 metres) com llunyans (un quilòmetre de distància).
Els resultats revelen la presència de Gambierdiscus australs en el 75% de les mostres arreplegades el març i en el 100% de les de setembre, amb abundàncies que oscil·len entre 20 i 140 cèl·lules per litre.
Segons la UA, el gènere Gambierdiscus es compon de microalgues que generen ciguatoxieas que s’acumulen en talles grans de determinades espècies de peixos el consum de les quals pot produir problemes de toxicitat en humans.
No obstant això, l’investigador principal de l’estudi, César Bordehore, subratlla que, malgrat la importància de la troballa, “el consumidor pot estar tranquil“, ja que les concentracions de cèl·lules de fitoplàncton tòxic trobades en la península “no són alarmants” i l’espècie australs, dins del gènere Gambierdiscus, “no és de les més tòxiques”.
“Sabem com evitar una possible intoxicació alimentària”, ha apuntat l’investigador, que recalca que “hi ha mesures de prevenció per a evitar a entrada al mercat de peix amb elevats nivells de toxina, basades en una anàlisi prèvia, per la qual cosa el peix que es distribueix és completament segur”.
Augment de la temperatura de la mar
Segons Bordehore, la presència d’aquest gènere de microalgues en aigües de la Mediterrània podria estar relacionada amb l’augment de la temperatura de la mar, ja que el seu origen és en aigües tropicals calentes i l’augment de temperatura de la Mediterrània facilita aquesta expansió geogràfica de moltes espècies marines.
“Cal estar atents a aquest seguiment, la nostra tasca és informar les administracions competents, com ja hem fet, i prendre les mesures necessàries a cada moment per a mantindre la seguretat alimentària”, assenyala l’investigador.
I ha afegit: “Per a una espècie marina, l’increment d’un grau de temperatura és un món i pot ser la diferència necessària per a poder colonitzar noves àrees que abans eren impossibles per tindre aigües massa fredes”.
Seguiment a llarg termini
Els experts també ressalten la importància dels estudis de seguiment a llarg termini. En aquest sentit, Bordehore recorda que es fan “diferents estudis, tant aplicats a una cosa concreta com estudis de base”, on “de manera recurrent” s’analitzen diferents paràmetres fisicoquímics i de composició biològica”.
“Des del 2010, analitzem més de 40 quilòmetres de litoral de la Marina i, gràcies a això, mostres biològiques conservades de fa més d’una dècada ens han servit per a reanalitzar-les i comprovar que, fa 15 anys, el gènere Gambierdiscus no era a la zona d’estudi”, matisa.
Per tant, d’acord amb la UA, “aquest treball confirma l’expansió de la distribució de Gambierdiscus en aigües mediterrànies de la península ibèrica i reforça la necessitat de mantindre programes de monitoratge específics del fitoplàncton bentònic potencialment tòxic amb la finalitat d’anticipar possibles riscos ambientals i garantir la seguretat alimentària”.
La investigació s’ha dut a terme en el marc del projecte OBSERMAR-CV, finançat pel programa Thinkinazul del Ministeri de Ciència i Innovació, amb fons de la Unió Europea (UE) Next Generation i la Generalitat Valenciana.
