Una moció, proposada per la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables (CVURER), instant els ajuntaments a demanar al Govern valencià la derogació de certs articles dels decrets i lleis aprovades fins ara que vulneren l’autonomia municipal en matèria de regulació del sòl està fent furor de nord a sud del país, en aquelles localitats amb projectes de megaparcs solars o eòlics.
Ja són més de 30 el municipis que l’han aprovada als plens, en molts casos per unanimitat. Més enllà del color del partit de govern hi ha municipis, tant del PP com del PSPV, que veuen coherent la defensa dels seus termes municipals i de conservar la capacitat de decisió en l’ordenació sobre el sòl no urbanitzable que els atorga l’autonomia municipal. En la llista trobem municipis com Elda (Vinalopó Mitjà), Onil (l’Alcoià), Biar, Salines i Villena (Alt Vinalopó), Caudiel i Viver (Alt Palància), la Vall d’Alba i les Coves de Vinromà (Plana Alta), Morella o Cinctorres (els Ports), l’Alcúdia de Crespins i Moixent (Costera), Xest (Foia de Bunyol), Montserrat o Torís (Ribera Alta).
Autonomia municipal
Les normes a les quals fa referència la moció són el Decret Llei 14/2020, el Decret Llei 1/2022 i la Llei 6/2024, que des de la CVURER consideren que “forcen els ajuntaments a donar la compatibilitat urbanística als projectes d’energies renovables que presenten les promotores diga el que diga el pla general d’ordenació urbana (PGOU)”, un punt que consideren que “vulnera greument” l’autonomia municipal.
A la moció es denuncia que la llei considera que “únicament hi haurà incompatibilitat quan així ho prohibisca expressament el planejament urbanístic o territorial”, un punt que, denuncien, “no passa pràcticament en cap PGOU, ja que aquests habiliten els usos corresponents i prohibeixen la resta sense especificació concreta”.
La moció també fa referència a les contínues modificacions de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, arribant a prohibir la suspensió de llicències urbanístiques, una eina utilitzada pels ajuntaments per a poder ordenar el seu pla general amb la finalitat de regular, en les seues normes urbanístiques, on han d’instal·lar-se les plantes de renovables i amb quines dimensions. Igualment denuncia l’augment continu de la superfície total a ocupar en el terme municipal per a projectes de renovables, arribant fins al 10% de la suma del sòl no urbanitzable comú i el sòl no urbanitzable protegit.
Terrenys afectats per la DANA
Els municipis demanen la revisió del Patricova (Pla valencià d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació) i dels projectes en terrenys afectats per la DANA després de la tragèdia, per tal de prohibir instal·lacions de producció o emmagatzematge d’energia en zones inundables o amb generació de riscos per escorrentia, començant per revisar aquells projectes que estan en tramitació i es situen en aquestes noves zones de risc i en terrenys afectats per la DANA.
Des de la CVURER fan referència explícita als projectes Torrentenergy 1, 2, 3 i 4, quatre projectes de tramitació autonòmica que sumen una gran planta fotovoltaica de 200 MW i que ocuparà 500 hectàrees, entre les localitats de Montserrat, Torís, Xiva i Godelleta, en terrenys afectats per la DANA i on les aigües d’escorrentia van a parar al barranc de l’Horteta, identificat com un dels orígens de la barrancada per trobar-se en la capçalera del barranc de Poio.
La nova llei, que facilita la instal·lació de noves centrals, així com l’autorització ambiental favorable dels projectes nomenats, arribà pocs dies després de la tragèdia, malgrat les crítiques municipals i veïnals.
La Coordinadora valenciana assegura que altres municipis han confirmat la presentació de la moció en futurs plens i confien que “prevaldrà el sentit comú en una decisió tan important, tant per al territori com per a la seua gent”.
Conflicte al territori
Durant els darrers anys del Botànic van sorgir nombroses plataformes locals per oposar-se a projectes de megaparcs fotovoltaics en terrenys agrícoles a diferents municipis, que després culminarien en la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables.
Unes protestes que van dividir la coalició progressista, mentre el PP va optar per callar i no avançar les intencions de facilitar l’acceleració dels projectes a costa de retallar la capacitat d’oposició dels ajuntaments afectats.
