Hi ha un “gran lobby” ecologista que rep milions de diners públics per tal de fomentar legislació que amarga la vida al ciutadà? Durant els darrers anys, polítics, mitjans i influencers escorats cap a la dreta s’han dedicat a alimentar aquest relat i fins i tot li han tret un malnom, “ecolojeta“, que vindria a caricaturitzar un suposat ecologista que defensa restriccions a la contaminació per a tothom menys per a ells i que viu sobretot de les ajudes públiques. Però què hi ha de real en tot açò?
Ara, Acció Ecologista-Agró acaba d’elaborar un informe on analitzen per sectors on van a parar totes les ajudes i subvencions de l’estat espanyol majors de 100.000 euros durant el 2023 en base al que es publica al portal de transparència.
A l’estudi, s’assenyala que el conjunt de les entitats ecologistes, que conjuntament suposen al voltant de 300.000 persones afiliades, van rebre l’any 2023 un total de 7.846.704,13 euros. I açò, és poc o és molt? Per saber-ho potser caldria comparar-ho amb altres sectors.
0,05% del total
Aquesta xifra suposa que només un 0,05% del pressupost destinat a subvencions va dirigida a entitats que treballen pel medi ambient. Llavors, com es reparteix la resta?
Doncs els principals beneficiaris, com a grup, de les subvencions són les empreses mercantils -amb ànim de lucre- a les quals s’adjudica el 36% del pastís.
I no són precisament xicotetes empreses o ajudes als emprenedors. Les principals companyies de l’IBEX, com Banc Santander, BBVA, Iberdrola, Telefònica, Ferrovial, AENA o CaixaBank van emportar-se només el 2023, 356.223.670,27 euros de diners públics. A aquestes cal sumar-hi les ajudes a la indústria automobilística, la gran beneficiada de les ajudes públiques, que va rebre, només de l’estat -Ford per exemple ha rebut nombroses ajudes autonòmiques- 361.031.606,61 euros. Només les empreses energètiques, amb més de mil milions d’euros, superen aquesta xifra.
Corrupció i subvencions
També les grans empreses d’obra pública s’han vist beneficiades de la generositat dels cabals públics. Les companyies matriu o filials d’Acciona, ACS, OHL, Ferrovial, FCC, Sacyr, Elecnor i Copcisa van sumar un total de 60 milions de subvencions el 2023 -dos terços dels quals, 40 milions, només per les Acciona i les seues filials- gràcies al fet que el 2021 l’Audiència Nacional anul·lara les sancions de la CNMC i la prohibició de contractar amb l’administració per estar involucrades en casos d’alteracions de licitacions públiques. Més tard han tornat a aparèixer nous casos de presumpta corrupció i de captació fraudulenta de contractes públics.
També han estat beneficiades les empreses gasístiques que, presumptament, van contractar el despatx d’advocats fundat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, a fi d’aconseguir una baixada d’impostos. Tres d’elles, van rebre 9.259.787,52 euros en subvencions.
Partits polítics subvencionats
L’estudi també fixa la mirada en els partits polítics, que conjuntament reben fins a dotze vegades més ajudes públiques que les organitzacions ecologistes. Només Vox, la formació que més ha utilitzat el terme “ecolojeta” i que ha considerat un “txiringuito” qualsevol ajuda a una entitat que promoga valors diferents als que pretén imposar, va rebre el 2023 13.412.630,79 euros. Quasi el doble que els diners que perceben totes les entitats ecologistes juntes. Si s’hi sumen les transferències per despeses electorals, la xifra s’eleva als 24 milions d’euros. I tot malgrat que la formació ultra ja acumula tres multes per finançament irregular.
En les conclusions de l’estudi, des d’Acció Ecologista-Agró es recorda que “les administracions reparteixen fons en forma de subvencions per donar suport a iniciatives que redunden en benefici de la societat” i que “l’activisme mediambiental lluita pel manteniment de la biodiversitat, dels paisatges, per la salut i qualitat de vida de la població, per tant, és normal que reba part de les ajudes”, de la mateixa forma que ho fan molts altres sectors de forma legítima.
Però també destaca que “a la vista de les dades proporcionades, no es pot concloure que el moviment ecologista siga un gran receptor, sinó tot el contrari” i considera que l’estudi evidencia que “en comparació amb altres sectors, rep quantitats molt modestes”.
