Aquesta vesprada tornen les mobilitzacions ciutadanes per exigir l’aturada de l’ampliació nord del Port de València. A les 6 de la vesprada, davant la seu de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, la Comissió Ciutat-Port, juntament amb València no esta en venda, BDS, Arrels del Canvi i el sindicat estudiantil BEA, es concentraran amb el lema «paralització immediata de les obres».
La convocatòria arriba després de la darrera sentència judicial que obre una nova fuita a un projecte que els seus defensors ja donaven per guanyat. I és que l’informe pericial reclamat pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) arribava a la mateixa conclusió que han defensat durant anys els opositors a l’ampliació: la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del 2007 no és vàlida per a l’actual projecte i cal redactar-ne una de nova. Amb aquest informe, Acció Ecologista Agró demanava, el passat 18 de febrer, la paralització cautelar de les obres al mateix TSJ. Una demanda que encara està esperant resposta.
Possibles indemnitzacions milionàries
Amb la publicació de l’informe pericial i la cada volta més probable sentència judicial a favor d’exigir una nova DIA, han començat a alçar-se veus que alerten sobre el perill d’haver de pagar indemnitzacions milionàries a les empreses –una Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Acciona Construcción SA, Jan de Nul NV i Grupo Bertolín SAU- que van guanyar la licitació de les obres, el mes de juliol passat.
Aquestes indemnitzacions podrien implicar, a més de les despeses ja generades, fins al 6% del benefici industrial que deixarien de guanyar. O siga un mínim de 35 milions d’euros, ja que el projecte ha estat pressupostat en 592 milions.
Però, qui hauria de pagar aquesta xifra?
Precisament per a evitar que el cost d’aquestes indemnitzacions anara a parar de forma automàtica a les arques públiques, l’equip jurídic de la Comissió Ciutat-Port va presentar dos recursos administratius, un primer contra l’aprovació del projecte, que és un acte administratiu de l’Autoritat Portuària del desembre del 2023, i un altrecontra l’inici de la licitació de les obres, a principis de juny del 2024. En aquests recursos, la Comissió Ciutat-Port argumentava precisament que l’adjudicació d’uns contractes quan el projecte encara està judicialitzat pot generar unes obligacions econòmiques si, finalment, aquest no es pot dur a terme, com és el cas de l’ampliació. Aquests recursos van anar acompanyats d’un burofax als membres del consell d’administració de l’Autoritat Portuària recordant-los la seua responsabilitat en aquestes obligacions.
Com explicava l’advocat Antonio Montiel en aquesta entrevista «Si ells prenen aquesta decisió sabent que està recorreguda i que si després es tomba caldrà pagar indemnitzacions, hi podria haver un delicte de mala administració. (…) i com han causat un dany a l’administració hi pot haver una responsabilitat patrimonial». Una norma que va entrar a la jurisprudència espanyola el 2020, quan el Tribunal de Comptes, en un procediment fins llavors insòlit, va reclamar 4,1 milions d’euros als membres del govern català per les despeses del referèndum del primer d’octubre del 2017. Aquesta institució va considerar que aquests càrrecs havien provocat una despesa de diners públics en un acte, tot i sabent que aquest era il·legal.
Amb aquests recursos i advertències, la Comissió Ciutat-Port buscava precisament blindar un possible futur procés judicial on es reclamaren aquests danys econòmics en els patrimonis personals dels membres del consell d’administració del Port.
