Hui, Dia Mundial de les Zones Humides és un bon moment per parafrasejar el famós gag de La vida de Bryan, la mítica pel·lícula dels Monty Python: «Val, a més de l’arròs, la pesca, el paisatge, la cultura i la biodiversitat… què més ha fet l’Albufera per nosaltres?». Doncs protegir-nos de la inundació del 29 d’octubre.
Sí, la simple existència d’aquest immens aiguamoll va fer d’embornal natural de milers de milions de litres d’aigua que, d’una altra forma haurien acabat acumulant-se, encara més, en les zones urbanes, produint, encara més, danys humans i materials.
De fet, aquell dia, enmig de la catàstrofe, va produir-se un xicotet miracle. El veïnat d’Alfafar, més proper a la zona coneguda com la Font Baixa va veure com els aparcaments de la zona se salvaven de l’aigua. L’existència d’una àrea agrícola sense urbanitzar de més de 140.000 metres quadrats va aconseguir absorbir suficient aigua com per evitar danys majors. Precisament, fa anys que aquest mateix veïnat s’oposa a la urbanització d’aquesta àrea, per ser el darrer pulmó verd d’Alfafar i, ara també ho saben, darrer embornal natural.
Exemples internacionals
El paper imprescindible de les zones humides en zones afectades per riscos de temporals i inundacions fa temps que s’estudia. I no soles es protegeixen, sinó que sovint s’amplien o es creen soles per aquesta finalitat. Aquesta va ser la solució que van trobar a Nova Orleans després que l’huracà Katrina arrasara la ciutat el 2005.
També és la solució de les anomenades «ciutats esponja» de les àrees de la Xina més afectades pels tifons i les tempestes monsòniques. Els gratacels i les autovies es veuen alternades per grans parcs amb llacs i zones humides que tenen la funció de protegir la ciutat de les inundacions, a banda de, òbviament, totes les altres funcions positives dels parcs. Com l’Albufera i la llista de l’inici.
Contaminació i ampliació del port
L’Albufera, però, també ha resultat molt afectada per la DANA. L’aigua que va absorbir portava també quantitats ingents de runa, residus i material tòxic, que ara caldria netejar. Malgrat els esforços de voluntaris, la tasca és ingent. «Ni amb milers d’autobusos de voluntaris ho podríem fer. Calen altres solucions», expliquen des de les entitats ecologistes que s’han fixat en aquest punt, prou oblidat per les administracions, que en un primer moment van veure’s desbordades i que també han hagut de prioritzar les àrees urbanes habitades.
Ara, però, passats tres mesos, demanen «que les administracions es posen les piles, però també que ho facen en conjunt. De les seues baralles i descoordinacions, al remat, qui n’ix perjudicada és l’Albufera».
Per compaginar aquesta doble faceta de voluntariat i reivindicació, durant tot el dia de hui s’està realitzant una jornada organitzada per Acció Ecologista Agró, Ecologistes en Acció, Xúquer Viu i Per l’Horta per tal de posar la situació d’aquest espai sobre la taula.
Perquè més enllà de la DANA, les entitats convocants recorden que l’Albufera «ja estava amenaçada i contaminada abans, açò soles ha empitjorat una situació que no era ideal ni molt menys».
Una altra de les grans amenaces per a l’aiguamoll és l’ampliació nord del Port de València. Des de la construcció del dic nord, la zona de dunes que protegeix la llacuna de la mar ha perdut la meitat de la superfície i ara necessita una aportació regular d’arena de forma regular. Una solució considerada «insostenible i inútil» a llarg termini.
