Una concentració convocada aquest dissabte a València per associacions veïnals de diversos municipis del País Valencià ha reclamat la suspensió i revisió dels projectes de macroplantes de biogàs i biometà que afecten els seus termes.
Els col·lectius han exigit “transparència absoluta” en tots els procediments que duu a terme la Generalitat, així com “una participació ciutadana efectiva, informada i vinculada al territori afectat” i una “moratòria autonòmica mentre es revisa un model que fins ara socialitza els riscos i privatitza els beneficis“. També han exigit que es duguen a terme “estudis tècnics i sanitaris veritablement independents“.
En la protesta, amb el lema “Stop macroplantes de biometà“, hi han participat diverses plataformes i entitats, entre elles Salvem Farrajón (Bunyol), la Coordinadora Valenciana per a la Ubicació Racional de les Energies Renovables, la Plataforma Medi Ambient Rural de Sant Antoni i Comarca, l’Aliança per l’Emergència Climàtica de Paterna, l’Eliana i Sant Antoni de Benaixeve, Stop macroplanta de biometà de Llíria, Casinos i Domenyo, l’Associació Camp de Túria i Serrania, i la Plataforma veïnal Caudete sense biometà, entre altres.
L’acte ha començat amb el so d’una muixeranga i amb una escenografia simbòlica: un taüt de cartó al voltant del qual cada associació ha dipositat una làpida per a representar “la mort del medi rural“. Durant la concentració s’han sentit proclames com ara “Stop biogàs”, “No volem biogàs al pobles”, “La porqueria a Conselleria” o “A veure si ho entenen, els pobles no es venen”.
“Els riscos són enormes”
En declaracions als mitjans, l’alcalde de Casinos, Miguel Navarro, ha demanat que aquestes d’instal·lacions “no es facen” i ha assegurat que el consistori disposa d’informes encarregats a institucions independents que acrediten “afeccions al territori que posseeixen aquesta classe de macroplantes”.
“Els riscos són enormes quant a olors, trànsit i contaminació d’aqüífers”, ha remarcat Navarro, qui ha advertit que es tracta de macroplantes que “superen amb escreix el que és l’economia circular”. A més, ha apuntat que la planta projectada a Llíria pretén gestionar quasi 193.000 tones de residus, una xifra que ha qualificat de “burrada”: “Ni el Camp de Túria ni la Foia de Bunyol ni totes les comarques de l’entorn produeixen tant de residu”.
“Qüestió d’escala, ubicació i límits“
Durant la lectura del manifest, Lola Valero, membre de la plataforma del Camp de Túria, ha agraït al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) el seu “suport” i “opinió” sobre els efectes d’aquestes instal·lacions i ha afirmat: “Gràcies per recordar-nos que la ciència no està per a tranquil·litzar consciències, sinó per a protegir les persones”.
Valero ha defensat que “Ens diuen que això és transició ecològica i sí, és necessària i el canvi climàtic és real. La transformació energètica és urgent, però la urgència no pot convertir-se en una excusa. No sols importa l’objectiu; importa com s’aconsegueix. El territori no és un espai buit ni un solar disponible“.
En la mateixa línia, ha advertit que “no estem parlant d’objectes quotidians, sinó d’infraestructures industrials de gran escala, d’instal·lacions que concentren impactes en un territori concret, de projectes que poden alterar l’equilibri ambiental i social de comarques senceres“. “No és una qüestió d’estar a favor o en contra de la tecnologia, és una qüestió d’escala, d’ubicació i de límits“, ha afegit.
Valero ha insistit que “El que s’està impulsant no és un model equilibrat, sinó un model que concentra beneficis en molt poques mans i reparteix els impactes sobretot un territori, un model que converteix pobles vius en zones de sacrifici”.
“Governar és protegir“
Per la seua part, Luis Alís, de l’associació Salvem Farrajón, s’ha dirigit al Consell assegurant: “No estan escoltant prou i no estan garantint una participació real”. També ha remarcat que governar “no és accelerar expedients, governar és protegir, governar és previndre abans de lamentar i que la política serà per a servir al comuna”.
“Hui demanem que recorden per a qui governen, que no governen per a balanços empresarials, sinó per a persones, per a pobles, per a territoris vius”, ha destacat. “Hui hem demostrat una cosa fonamental i és que els nostres pobles no estan adormits, que la ciutadania s’informa i participa, i que la democràcia no acaba amb una signatura administrativa”, ha asseverat.
Finalment, ha reclamat “la defensa del dret a decidir quin model volen per al lloc on viuen” i ha afirmat: “Volem un futur net, però també just, democràtic i transparent“.
