Què hem après de la catastròfica dana del 2024? Aparentment, que construir en zones inundables és una mala idea podria considerar-se una afirmació de consens. Ara, “l’aparentment és important”, ja que l’Ajuntament de Picanya ha iniciat els tràmits per tal de reclassificar 100.000 m2 d’horta productiva a sòl urbanitzable industrial.
La zona escollida per al nou polígon va arribar a acumular fins a 65 centímetres d’aigua durant la dana del 2024, segons les estimacions de la Universitat Politècnica de València recollides a les al·legacions al projecte que ha presentat Per l’Horta. I açò tenint en compte que llavors, la zona encara era horta, o siga que tenia capacitat d’absorció i retenció de part de l’aigua. En un espai encimentat i segellat, el nivell de l’aigua sempre és més alt.
Una les principals causes dels enormes danys de les inundacions van ser “l’excés d’urbanització i infraestructures de comunicació, segons el document «Propuesta de plan para la recuperación y mejora de la resiliencia frente a las inundaciones en el territorio afectado por la DANA en la Comunidad Valenciana», elaborat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Per l’Horta també denuncia la falta d’un procés de participació ciutadana real. L’entitat assenyala que actualment hi ha zones industrials no inundables en altres municipis que poden assumir els 36.000 m 2 de sòl del projecte. A més, l’activitat industrial i el trànsit associat podrien generar emissions, soroll i vibracions, afectant la qualitat ambiental i l’assossec de la població, especialment en les àrees residencials pròximes, es trencaria la continuïtat del paisatge agrari i “impossibilita la connexió de la infraestructura verda existent”, la qual cosa “provoca la disminució de la resiliència enfront del canvi climàtic”.
Per aquests motius, el col·lectiu agrarista ha preparat un model d’al·legacions que està distribuint per xarxes socials, animant la ciutadania, i en especial el veïnat de Picanya a signar-les i presentar-les abans del 8 de gener per mostrar el seu rebuig al projecte municipal.
Catarroja en l’altre extrem
En direcció totalment oposada hi ha l’actuació de l’Ajuntament de Catarroja, que ha optat per blindar els 1,5 milions de metres quadrats de sòl on s’havia projectat la urbanització Nou Mil·lenni, per tal que es mantinguen com a horta productiva.
Darrere aquesta decisió es troba la comprovació que els terrenys d’horta funcionen com un embornal natural en cas d’inundacions, amb capacitat d’absorbir part de l’aigua sobrant, així cm reduir la velocitat de la baixada i els danys associats.
En aquest sentit, els experts consultats “lamenten” el contrasentit que els parcs inundables previstos per la Generalitat en el Pla Endavant “es projecten sobre terrenys que actualment són horta, o siga que ja fan aquesta funció de forma natural, enlloc de fer-los en zones actualment encimentades o asfaltades per tal d’incrementar la resiliència del territori”.
