L’associació Per l’Horta ha demanat per escrit al Defensor del Poble que recórrega davant el Tribunal Constitucional la reforma de Llei de l’Horta de València aprovada pel Consell de Carlos Mazón. “Cal recordar que la norma que ara s’ha modificat va ser el fruit d’una demanda ciutadana. 118.000 signatures feren costat a la primera iniciativa legislativa popular valenciana. L’horta de València és un símbol popular, part de la nostra identitat com a valencians”, assenyala Antonio Montiel, membre de l’equip jurídic que ha elaborat l’escrit.
Per l’Horta busca així una nova via d’oposició a la recent reforma de la Llei de l’Horta, que ha suposat la desprotecció d’una tercera part de la superfície protegida i que pretén facilitar la implantació i ampliació de negocis de restauració i oci en terrenys d’horta. Canvis que suposen un perill de turistificació, a parer del col·lectiu, i que limitarien la funció d’embornal natural i de protecció en cas de noves barrancades com la del 29 d’octubre passat.
Per l’Horta ha acudit al Defensor del Poble perquè les associacions no tenen capacitat jurídica per a interposar directament un recurs d’inconstitucionalitat. Una altra via per presentar recurs és el suport d’un mínim de 50 diputats del congrés espanyol o 50 senadors, així que l’associació “anima” els parlamentaris valencians en el Congrés i el Senat perquè constituïsquen una entesa per a presentar un recurs per la seua banda.
Motius de forma i de fons
Des de l’entitat es considera que la recent modificació de Llei de l’Horta de València per part del Govern del Partit Popular suposa “quatre vulneracions” de la Constitució. En primer lloc assenyalen que no s’acreditarien “les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat” necessàries per a modificar una norma amb rang de llei mitjançant un decret llei. També consideren que les modificacions introduïdes “afebleixen les proteccions mediambientals i disminueixen els nivells de protecció de la salut del conjunt de la societat”, es redueix “la protecció d’un patrimoni cultural i etnogràfic singular “i, per acabar, perquè la supressió del Consell de l’Horta té “un efecte regressiu sobre el dret a la participació política pública”.
En l’escrit adreçat al Defensor del Poble, el col·lectiu recorda que el mateix preàmbul de la llei ara modificada destaca que “només resten cinc espais semblants a la Unió Europea, com ho testifica l’Informe Dobris de l’Agència Europea del Medi Ambient, el qual reconeix aquests paisatges com a portadors de valors culturals i històrics que la Unió Europea ha de preservar”.
Protecció internacional
En el document enviat al Defensor del Poble també es posa èmfasi que el Tribunal de les Aigües és bé d’interès cultural immaterial des de 2006 per decret del Consell i, a més, des de 2009, està inscrit en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. Unes figures que, “sense la protecció adequada”, quedarien “buides de contingut”.
A més, es destaca que en 2019, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, en les seus sigles en anglès) va declarar el “regadiu històric de l’Horta de València sistema important del patrimoni agrícola mundial (SIPAM)”. Una protecció internacional del paisatge agrari de l’horta que cal tenir en compte a l’hora de valorar els seus mecanismes de protecció.
Paral·lelament a l’escrit al Defensor del Poble, l’entitat agrarista ha anunciat l’inici d’una nova campanya de recollida de signatures per tal de sumar-se a la petició de recurs al TC. El formulari de signatures està disponible des del seu web i animen a la societat civil d’arreu del País Valencià i el conjunt de l’estat espanyol a adherir-s’hi.
