La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha anunciat aquest dimecres la suspensió dels projectes de l’empresa Forestalia que estan sota investigació judicial, entre els quals el macroparc eòlic Clúster Maestrat, a la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre que preveu construir una línia de Molt Alta Tensió als Ports. Aquesta instal·lació travessaria els termes de Portell, Cinctorres i Morella fins a arribar a la subestació de Fraiximeno “amb greus perjudicis sobre la salut del veïnat, el paisatge, ecosistemes protegits, patrimoni, biodiversitat i el model de vida de moltes persones que habiten i treballen les terres”, denuncien diverses entitats des de fa anys.
A finals de febrer, No a la MAT dels Ports criticava l’acord anunciat pel fons d’inversió danés Copenhagen Infraestructure Partners (CIP) amb l’alcalde de Portell per a assumir despeses d’atenció primària privada orientades “a la prevenció de caigudes i entrenaments de força” per a persones jubilades empadronades al municipi, ja que considera que aquesta iniciativa forma part del pla de compensació —anomenat PIM per l’empresa— pel pas de l’autopista elèctrica que evacuaria l’energia d’aquesta infraestructura.
D’altra banda, aquest dijous plataformes ecologistes i en defensa dels paisatges d’Aragó han exigit la suspensió cautelar de tots els projectes de Forestalia, tant els tramitats per l’Estat com per la comunitat autònoma, el “desmantellament” de l’Institut Aragonés de Gestió Ambiental (Inaga) -encarregat dels expedients ambientals, al qual s’han referit com a “Institut Aragonés de Gestió per als Amics“- i depurar responsabilitats, també polítiques, destituint totes les persones involucrades amb les suposades irregularitats i tractes de favor que investiguen els tribunals.
Un jutjat de Terol investiga Forestalia
Així ho han traslladat en una roda de premsa Javier Oquendo (Plataforma a favor dels paisatges de Terol), Carlos López (Ecologistes en Acció) i Juan Antonio Gil (Assemblea Canal Roya i Plataforma en Defensa de les Muntanyes d’Aragó), després que un jutjat de Terol haja obert una investigació davant els indicis de presumptes delictes de prevaricació ambiental, suborn, blanqueig de capitals o pertinença a organització criminal entorn del macroprojecte de renovables del Clúster Maestrat.
Després d’una operació en què es van registrar les seus de Forestalia a Saragossa i Madrid i que va culminar amb sis detencions, entre les quals la d’un exalt càrrec del Ministeri de Transició Ecològica i de l’amo de l’empresa, Fernando Samper, que va quedar en llibertat posteriorment, i de l’obertura de diligències judicials, la Fiscalia i la Guàrdia Civil han demanat la suspensió cautelar dels projectes sota sospita, una decisió ajornada pel jutge, si bé Sara Aagesen ha avançat que el Ministeri els ha paralitzat i n’ha demanat una auditoria.
Anys de lluita contra el macroprojecte
“Fa temps que sospitàvem d’aquestes irregularitats“, ha expressat Javier Oquendo, que fa anys que lluita contra aquest macroprojecte al costat de la seua plataforma, qui ha manifestat la seua “indignació” per tot el que es va coneixent sobre la investigació.
En aquest punt, ha instat la Justícia perquè “arribe fins a les últimes conseqüències” i que “no es diluïsca” en la investigació interna anunciada per la ministra Aagesen.
Referent a això, ha assenyalat que l’exalt càrrec investigat, Eugenio Domínguez, a més que “és un jubilat”, “no signava res”, sinó que ho feia “la seua cap”, la directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental, Marta Gómez Palenque. Per tant, sense donar noms, ha considerat que “caldrà continuar tirant cap amunt”: “Si tu eres director del departament i no saps res, la veritat…, és un poc sospitós”.
En tot cas, Oquendo ha instat a esperar, ja que acaba de començar la investigació i el jutge començarà a prendre declaracions, a dir testimonis “i ací la cosa anirà aclarint-se”.
Han provocat “conflictes socials” al territori
A això ha sumat la necessitat de revisar tots els projectes sota sospita de “possibles il·lícits o tractes de favor”, no sols de renovables, amb la finalitat de “preservar la convivència dels pobles”, ja que en molts casos han provocat “conflictes socials” al territori.
En definitiva, ha apostat per preservar els espais naturals, els entorns rurals i els agroramaders com a “llocs de vida, biodiversitat i desenvolupament”, amb una expansió de les renovables “de forma distribuïda, planificada, democràtica i en mans de la ciutadania”, enfront de l’actual model, que “fracassa perquè hi ha especulació darrere”.
Ha recalcat que, des del primer moment, veien que “no quadraven” les declaracions d’impacte ambiental amb l’impacte real que hi havia sobre el territori i ha posat en el mateix nivell la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Ministeri com al Govern d’Aragó a través de l’Inaga.
Acusats “d’alarmistes i extremistes”
Juan Antonio Gil ha recordat que, durant anys, se’ls ha acusat “d’alarmistes i extremistes” i de “no voler el desenvolupament econòmic i social”, quan el que volen és “un desenvolupament que no siga només per a uns pocs i que supose el deteriorament i la destrucció continuada del medi ambient”.
En aquest sentit, ha lamentat que la societat civil haja d’estar “constantment vigilant irregularitats”, acudint a seu judicial, com demostra el cas del Clúster Maestrat, amb huit contenciosos-administratius engegats i quatre causes penals, i ha qualificat d'”absolutament vergonyós” que no siguen les Administracions Públiques les que duguen a terme aquesta tasca.
Por d’un nou Castor
Finalment, Oquendo s’ha dirigit a Copenhagen Infraestructure Partners (CIP), el fons d’inversió “verda” que està darrere del Clúster Maestrat, i ha demanat que es retiren del projecte davant les suposades irregularitats: “Si es declaren tan verds, això és el que haurien de fer”.
Tanmateix, ha avançat que no creu que ho facen, perquè han gastat una quantitat de diners “descomunals” en el Clúster Maestrat i “tots aquests diners, CIP no els perdrà per les bones”, per la qual cosa ha expressat el seu temor al fet que ocórrega com amb el projecte Castor -un projecte d’emmagatzematge de gas natural enfront de les costes de Vinaròs, paralitzat després de causar un gran nombre de microterratrémols, per la qual cosa l’empresa (ACS), darrere de la qual hi ha Florentino Pérez, president del Reial Madrid, va reclamar una indemnització-, que li va costar més de 4.000 milions d’euros a l’Estat.
