Sis organitzacions ecologistes celebraran aquest dissabte 1 de febrer el Dia Mundial dels Aiguamolls amb una activitat «divulgativa i reivindicativa» a la desembocadura del riu Segura, a la localitat de Guardamar del Segura. La intenció és «denunciar el greu impacte que suposarà per als sistemes associats» a la desembocadura, un espai natural protegit, «la realització del projecte de dragat» promogut per la Generalitat a instàncies de l’Ajuntament de Guardamar, que està governat pel PSPV.
El recorregut començarà a les 10:00 des de la rotonda d’accés a la localitat de Sant Fulgenci (Baix Segura) a la carretera N-332 perquè els participants puguen conèixer «sobre el terreny» els detalls del projecte que suposarà «la destrucció de més de 35.000 metres quadrats de vegetació palustre i autòctona i l’extracció i posterior abocament de 62.000 metres cúbics de sediments contaminants» per mercuri a l’espai marí que hi ha entre l’illa de Tabarca i el cap de Palos, ubicat a la localitat murciana de Cartagena. A més, els assistents podran «gaudir de l’observació de la diversitat ornitològica que acull aquest aiguamoll protegit».
L’activitat
L’activitat, indiquen les entitats organitzadores, té com a objectiu «aprofitar la commemoració de la signatura del Conveni de Ramsar», que l’Estat espanyol va signar, i a través del qual els estats signants es comprometen a la protecció i a la conservació dels aiguamolls. En quest sentit, es denunciarà la tramitació del projecte de dragat esmentat, que va rebre una quinzena d’al·legacions per part d’entitats ecologistes, que fan seu el lema que va ser proposat per la Convenció Ramsare: «Protegir els aiguamolls per al nostre futur en comú».
Recorden, a més, que per a mitigar els danys produïts per les inundacions que ocorreran els pròxims anys al sud del País Valencià, «són prioritàries» les accions contemplades en l’anomenat Pla Vega Renhace, dissenyat després de la DANA de 2019 que va afectar el Baix Segura. Entre aquestes hi ha la definició de l’àmbit d’una zona de laminació d’avingudes al costat de la desembocadura, creant aiguamolls interconnectats amb els assarbs i el riu, ampliant i naturalitzant el llit dels assarbs que actualment es troben cimentats en aquesta zona inundable. També demanen la permeabilització de la carretera N-332 per «l’efecte barrera» que té l’actual configuració d’aquesta infraestructura.
Crítiques
Els ecologistes consideren «absolutament lamentable» que després de més de cinc anys des de la DANA del 2019, que va afectar el Baix Segura, «la primera actuació que se sotmet a informació pública per a mitigar els danys per inundacions a la desembocadura del Segura i el seu entorn consistisca en un projecte de molt escassa repercussió sobre aquest objectiu i que, en canvi, té un altíssim cost ambiental que comportarà la destrucció d’una important superfície d’un ecosistema palustre», així com també la dispersió d’un perillós contaminant com és el mercuri, a més del seu abocament en un ecosistema marí considerat ric.
Per últim, les organitzacions alerten que, durant el temps transcorregut des de la DANA del 2019, l’elevat augment de la temperatura de la mar Mediterrània, «provocat pel desmesurat consum de combustibles fòssils, ha creat unes condicions ambientals en les quals s’està multiplicant la probabilitat de patir tempestes devastadores com la DANA de València», i reclamen la posada en marxa «urgent» de mesures contemplades al Pla Vega Renhace per a la desembocadura del riu Segura.
Les entitats participants són Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA per les sigles en castellà), Talaiola – Ecologistes en Acció de Santa Pola (Baix Vinalopó), Amics de la Serra d’Escalona, Margalló – Ecologistes en Acció d’Elx, Grup Ecologista Maigmó, Ecologistes en Acció de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí) i Ecologistes en Acció de Crevillent (Baix Vinalopó).
