Pot una sentència canviar una dada objectiva o, al contrari, s’hi hauria d’adaptar? Açò és el que pretenen respondre des d’Acció Ecologista-Agró que ha fet públic un repte -amb recompensa econòmica per qui aconseguisca resoldre’l- per tal de trobar algú que siga capaç de demostrar que un informe de la Universitat Politècnica (UPV) està equivocat.
La història d’aquest premi es remunta a l’octubre del 2020, quan la Generalitat va emetre una resolució amb la delimitació de les zones on s’havien localitzat espècies invasores i, per tant, estava permés pescar-les. Una resolució que AE-Agró va portar als tribunals considerant que no es basava en criteris científics i que, de fet, contradeia el banc de dades de la biodiversitat.
La demanda va arribar finalment al Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que va donar la raó a la Generalitat. Per fonamentar la seua decisió, els magistrats van donar validesa a l’informe aportat pels advocats de la Generalitat mentre que van rebutjar l’informe elaborat per la UPV, que diferia en la delimitació de les zones, negant-li el caràcter pericial.
En la seua sentència, els magistrats del TSJ valencià van escriure: “Concretament les delimitacions de les zones de pesca ocupades per les espècies exòtiques invasores es troben avalades pels següents estudis i informes que obren en l’expedient administratiu i que segons el parer de la Sala són suficient prova per a avalar la delimitació realitzada prevalent pel seu contingut i estudis realitzats sobre l’informe de part del Sr. Martínez Capel presentat per la recurrent”.
Ni data ni signatura ni cites
Des d’AE-Agró van assenyalar que l’informe de la Generalitat era “irregular”, ja que “no tenia signatures, ni signants ni data, com és preceptiu”. Tampoc indicava quines eren les cites del treball de camp de les observacions d’eixes espècies, ni la data ni el lloc, i sense la corresponent delimitació de zones, o quan hi havia cites, aquestes indicaven el contrari de l’informe, “i això és important, perquè la seua falta suposa la invalidesa de l’informe de la Generalitat”, recorden des de l’entitat ecologista.
Aquestes mancances no van ser suficients perquè el tribunal es qüestionara les fonts, mantenint la validesa de l’informe de la Generalitat per sobre del de la UPV.
Ara i per “eixir del dilema”, des d’AE-Agró llancen el repte per veure si algú és capaç de trobar les signatures i la data de l’informe de la Generalitat, així com les cites que relacionen les zones amb les espècies exòtiques. Una altra part del repte es dirigeix a comprovar la certesa de les cites de l’Informe de la Universitat, que rebutjaven la presa de decisions realitzada.
Si algú aconsegueix trobar aquesta informació, Acció Ecologista-Agró repartirà una gratificació econòmica a qui ho demostre, es disculparà públicament i l’advocat que ha portat aquests contenciosos es retirarà de l’activitat judicial durant cinc anys.
Per a facilitar la recerca, han penjat tots els enllaços en un web, on també figuren les bases del premi.
Negacionisme científic als tribunals
En un comunicat, Agró explica que amb aquest desafiament pretén “desmuntar el negacionisme científic present en la societat i que pot haver sigut acollit pels tribunals”.
També consideren que tant la universitat com el poder judicial són “institucions essencials per al funcionament de la societat. La desconfiança d’una d’elles a l’altra, és una disfunció que s’ha d’evitar, i per aquesta raó, cal investigar les causes i corregir aquestes disfuncions”.
“Amb suport en la ciència realitzem les nostres afirmacions i valorem els objectius que hem de perseguir. La nostra manera d’actuar, amb mitjans pacífics, ens dirigeix periòdicament cap als tribunals, com no pot ser d’una altra manera, en un Estat de Dret”, continuen. I avisen que consideren presentar una denúncia per possible prevaricació davant la fiscalia o els jutjats, i fins i tot, la presentació d’una querella. “La recent sentència que va condemnar el Fiscal General de l’Estat ha de servir de referent per a tots els membres del Poder Judicial, que han d’estar sotmesos a un especial escrutini per la seua responsabilitat en el manteniment de la Democràcia i l’Estat de Dret”, ja que no exclouen que “puguen haver-hi interferències de caràcter ideològic que influïsquen en les sentències que es dicten”, conclouen.
