Diari La Veu del País Valencià
“No sabem quines són les conseqüències del calfament de la Mediterrània”

Samira Khodayar, física i investigadora del Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM), un referent internacional en canvi climàtic, alerta de la intensificació “accelerada” de fenòmens extrems al País Valencià i subratlla la necessitat d’impulsar polítiques d’adaptació i mitigació davant del nou escenari.

La realitat climàtica ha canviat. La conca mediterrània s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial i la temperatura de la mar puja tres vegades més de pressa que a la resta de mars i oceans. Mentre es preveu que el planeta arribe a un calfament global d’1,5 °C en poc més d’una dècada, a la península ja ha pujat 1,7 °C.

Els impactes de l’oratge

Khodayar afirma que “haurem de deixar de preocupar-nos per com és i com serà l’oratge, i passar a preocupar-nos per quins seran els impactes d’aquest oratge”. Remarca que “haurem d’explicar-ho no només amb rigor, sinó també amb emoció”, ja que “no sols haurem de contar que tenim més onades de calor, sinó quantes morts s’han produït associades a aquestes”. Així mateix, assevera que “no només haurem d’explicar que tenim un grau més de temperatura, sinó que els nostres agricultors ja no poden viure del camp”.

Els estudis apunten que els efectes del canvi climàtic ja són palpables i afecten sectors socioeconòmics prioritaris, com ara l’agricultura, la pesca, el turisme, l’energia i també la salut. “Tindrem pèrdues econòmiques i tindrem pèrdues humanes”, assegura Khodayar, que evita caure en el pessimisme quan afirma que  “els canvis són irreversibles, però encara tenim potencial per a determinar el curs del clima”.

Un escenari “sense precedents”

Cada vegada hi ha més consciència dels impactes que el canvi climàtic ha generat a la Mediterrània: més calor, menys aigua i una major freqüència i intensitat d’episodis extrems.

El 2024 es va registrar el rècord de temperatura a les mars i els oceans del planeta, i la Mediterrània va superar els 30 °C en algunes boies. Per a Khodayar, aquest escenari “no té precedents”. La científica adverteix que “ens trobem en terreny desconegut, no sabem realment quines són les conseqüències presents i futures d’aquest calfament tan anòmal de la mar”.

Prevenció i adaptació

Els fenòmens extrems no són causats directament pel canvi climàtic, però aquest és el context en què s’intensifiquen i sovintegen. Davant d’aquest panorama, Khodayar insisteix en la necessitat d’educació i conscienciació social. “És fonamental que s’eduque les persones per una qüestió d’autoprotecció. Han d’entendre què es pot fer enfront d’un fenomen extrem que ens afecta en totes les dimensions”, explica la investigadora del CEAM, ubicat a Paterna (l’Horta Nord).

“És crucial parlar de prevenció i adaptació. En el context en què vivim, la mitigació ens sona com una cosa llunyana, i és important perquè és l’única manera de frenar el pitjor futur“, conclou Samira Khodayar. 

Més notícies
Notícia: Mazón reclama a Albares l’oficialitat del valencià a Europa, separat del català
Comparteix
El president de la Generalitat diu que el País Valencià "no pertany als Països Catalans de ningú"
Notícia: Mazón reclama a Albares l’oficialitat del valencià a Europa, separat del català
Comparteix
El president de la Generalitat diu que el País Valencià "no pertany als Països Catalans de ningú"
Notícia: L’inici de la “neteja” a À Punt?
Comparteix
Els comités d'empresa de la CACVSA alerten que fins a una quarta part de la plantilla podria ser acomiadada en els pròxims tres anys
Notícia: DANA | Paiporta, Picanya i Aldaia alerten sobre la reconstrucció
Comparteix
Després d’una reunió a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, les alcaldies valoren la coordinació Estat–Generalitat i els primers fons (Paiporta 50 M€, Aldaia 1 M€), però alerten d’un horitzó de 2–4 anys; les víctimes celebren que “se les escolta”

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa